ENRIC VALOR

Comencem l’estudi d’ Enric Valor.
Com heu fet fins ara, haureu de desenvolupar la pregunta per a selectivitat, vosaltres. Jo us corregiré el text, que no pot ser inferior a 250 paraules.
Ací us deixe els enllaços que em semblen més interessant per conèixer l’home i l’obra. No us deixarà indiferents, n’estic segura, si mostreu una mínima sensibilitat al treball ben fet, a la composició literària, a l’estudi lingüístic i a l’amor per la llengua i el seu país.

http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/index.html
http://www.llibertat.cat/content/view/7624/82/
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000009/00000036.pdf
http://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2942
http://www.upv.es/organizacion/conoce-upv/honoris-causa/enric-valor/laudatio-va.html
http://medias.levante-emv.com/documentos/2010-01-22_DOC_2010-01-15_00_37_48_posdata.pdf
El seu facebook:http://www.facebook.com/album.php?aid=43971&id=35453991837#!/pages/Enric-Valor-i-Vives/35453991837


De tota manera us deixe una sel·lecció perquè puguer elaborar l'ítem 2:
Explica les característiques més importants de l'obra d'Enric Valor.

Reportatge de tv3. Mercè Rodoreda

Vídeo de youtube

MERCÈ RODOREDA

Exigent en els resultats, ambiciosa en els projectes, Mercè Rodoreda no deixa mai de sorprendre. Exiliada a Ginebra, es guanyava l’admiració dels lectors l’any 1962 amb La plaça del Diamant, el gran èxit de la novel•la catalana contemporània. Quan el seu nom anava associat a la Colometa, sorprenia de nou amb una obra fascinant, una visió, entre tràgica i poètica, de la vida: Mirall trencat.

Descobríem més endavant que, sota el guiatge de Josep Carner i la crítica d’Armand Obiols, era també autora d’una suite poètica, amb arrels en els clàssics mediterranis:El món d’Ulisses. I encara, poc després de la seva mort, una exposició a Calldetenes en revelava una altra faceta, una dimensió que l’atansava, amb competència, als mestres de la pintura d’avançada: Paul Klee, Joan Miró, C. Kandinsky.

Amb el temps, Rosa Novell ens descobria una dedicació silenciosa al teatre: La senyora Florentina i el seu amor Homer. De fet, no resultava tan estrany: alguns contes –«Serafina», «Tarda al cinema»…–, el final esplèndid de La plaça del Diamant, construïts en format de monòleg, se situaven a mig camí del relat i el teatre.

Rodoreda ha creat un món solvent, ple de referències a Barcelona, a les flors, als objectes…, el corpus narratiu català més sòlid del segle XX. Un univers amb dimensió internacional: la seva presència en les diferents llengües d’Europa esborra qualsevol frontera. Potser des dels dies del Tirant no hem conegut una situació semblant: Carmesina, Plaerdemavida… Dissenya personatges i figures que s’incorporen a l’imaginari popular: Colometa, Teresa Goday, Armanda.

Un món expressat en una prosa de qualitat, plena d’elements poètics, perquè escriure costa; d’aquí les fases de revisió i, al capdavall, una novel•la son paraules…; d’aquí les preocupacions per l’estil, les reelaboracions. La qualitat creativa ha situat la Rodoreda en el rengle dels textos de lectura generacional, els «clàssics». Els catàlegs editorials reiteren el seu nom i els seus títols formen part del «cànon», són presents en els programes acadèmics. Narradora del segle XX, el cinema ha atorgat una dimensió nova a La plaça del Diamant i a Mirall trencat.

L’obra de Mercè Rodoreda no deixa fred el lector. A cada lectura, millor, a cada relectura, un matís, un detall… una troballa. Un plaer.

Mai no deixa de sorprendre’ns la prosa de qui li agradaven les roses de color de carn,grosses com un puny.

"Mercè Rodoreda es la única escritora que he visitado sin conocerla, impulsado por una admiración irresistible [...]. Tengo un recuerdo entre tinieblas de aquel extraño encuentro, para mi fue la única vez en que conversé con un creador literario que era una copia viva de sus personajes." (Gabriel García Márquez)

Introducció del llibre: Ferren Gadea i Gambús.Mercè Rodoreda. Perfils d'una narrativa. FMR

Us deixe un document, preparat per mi, amb la informació suficient per poder desenvolupar la tercera qüestió de literatura per a l’examen de selectiu.
L’objectiu és que elaboreu vosaltres el text explicatiu respecte a la incidència de Mercè Rodoreda en la psicologia dels seus personatges.


LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSILCOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D'ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ

Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

"Fuster no sols ha esta l'escriptor d'idees més important d'aquestes últimes dècades, sinó de la literatura catalana contemporània fins i tot tenint en compte Xènius. La varietat i l'interés dels seus temes, la intel·ligència amb què els ha tractat, així com els seu estil brillant, clar i precís, ha fet de Fuster, sempre, fins i tot quan escrivia un article o una monografia, un assagista de cap a peus, en la tradició dels grans autors europeus d'Erasme i Montaigne, de Gide i de Huxley, passant pels il·lustrats". Josep Iborra

Aquest vídeo i aquestos articles us ajudaran a conéixer millor Fuster i a comprendre allò que representà el seu assaig, la seua prosa d'idees, de temàtica humanística, d'identitat nacionalista o de crítica literària. Com va despertar una generació, sumida en la doctrina franquista, amb "Nosaltres els valencians" i com, no resultava indiferent en cada escrit publicat en què no deixava insensible la seua reflexió, visió, anàlisi o vacil·lació i, tot carregat del joc lingüístic savi i intel·ligent, adobat amb un punt amarg, agre però irònic i a la vegada compromés, que solament els grans escriptors com Fuster són capaços de transmetre.

-Ser Joan Fuster

-Fuster: tota una trajectòria

-És l'assagista més important de la literatura catalana del segle XX.

-Joan Fuster. Sociolingüista? (Conclusió final )

-Joan Fuster . Sociolingüista? (Complet)

He de demanar disculpes a tots els seguidors i seguidores del meu blog per no actualitzar-lo en un mes. Les causes són diverses. Per una banda, enguany el blog de literatura universal i, més concretament, preparar aquesta nova assignatura m’ocupen moltíssim temps. I, per una altra, m’he estat “acoblant” al nou plantejament del curs.

Us he de comunicar que hem organitzar un grup de profes, recolzat per la Conselleria i la nostra amiga i coordinadora de valencià Àurea Garcia, per treballar la literatura a partir dels ítems proposats per a l’examen de selectivitat.

Enguany estic seguint el llibre de Voramar, cosa que no havia fet mai. Fins ara jo donava la teoria de comentari i començàvem a practicar l’anàlisi textual des dels diferents àmbits d’ús. El llibre de text em val perquè l’alumnat dispose d’una teoria morfològica, sintàctica, lèxica, pragmàtica textual, sociolingüística, etc., que agilitza les classes i m’aporta exercicis pràctics per a l’anàlisi lingüística de selectivitat.

Pel que fa a la literatura, he començat per Fuster però des de l’estudi de la seua obra, a partir de la lectura de “Ser Joan Fuster” de l’editorial Bromera i, de l’anàlisi de textos, com ja venia fent anys enrere. No sé si està bé, però m’ha permés preparar la nova dinàmica del curs. El que passarà a partir d’ara, dependrà de com vaja avançant el material del grup de treball de què forme part. La meua idea és endinsar-me en els autors a través de l’anàlisi textual i aportar la informació necessària perquè siga l’alumnat qui elabore, de forma individual, el text de dues-centes paraules que necessitarà redactar en l’examen de selectiu.

De moment, us deixe els textos que he posat per a l’examen de la 1ª avaluació i, tal i com els anem corregint a classe, ho anirem publicant al blog.

Substitutius del Carnaval i El temps i el menjar

COMPRENSIÓ DEL TEXT

La nova estructura de l'examen de selectivitat comprén tres parts:
1.1 Comprensió del text.
1.2 Anàlisi lingüística del text.
1.3 Expressió i reflexió crítica.

Anem a començar per la primera part en què haureu de demostrar que heu comprés el text des del punt de vista semàntic i pragmàtic i, per tant, s'hauran de contestar unes preguntes sobre la COHERÈNCIA i l'ADEQUACIÓ

Les qüestions seran les següents:

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que

apareixen al text.

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identificar les veus del discurs.

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

El primer text en què aplicarem aquesta nova anàlisi serà a un text de Fuster, Ovservació d'un voyeur. A l'arxiu del blog en podeu trobar el comentari de la coherència i de l'adequació, però com que farem alguns canvis és millor que seguiu les publicacions que fem en aquest curs.

Artistes deprimits. D'Eduard Punset

Avui he corrregit alguns comentaris del text d'Eduard Punset "Artistes deprimits" i n'hi ha qui ja ho fa més o menys bé, tenint en compte que es tracta del primer que redacteu. Seria bo veure'n uns quants perquè us fixàreu en com ho resolen els vostres companys i companyes i, sobretot, en les meues correccions i suggeriments.

Comentari de Sara Martín,
Luís Blay