Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

dimecres, 2 de desembre de 2009



He de demanar disculpes a tots els seguidors i seguidores del meu blog per no actualitzar-lo en un mes. Les causes són diverses. Per una banda, enguany el blog de literatura universal i, més concretament, preparar aquesta nova assignatura m’ocupen moltíssim temps. I, per una altra, m’he estat “acoblant” al nou plantejament del curs.

Us he de comunicar que hem organitzar un grup de profes, recolzat per la Conselleria i la nostra amiga i coordinadora de valencià Àurea Garcia, per treballar la literatura a partir dels ítems proposats per a l’examen de selectivitat.

Enguany estic seguint el llibre de Voramar, cosa que no havia fet mai. Fins ara jo donava la teoria de comentari i començàvem a practicar l’anàlisi textual des dels diferents àmbits d’ús. El llibre de text em val perquè l’alumnat dispose d’una teoria morfològica, sintàctica, lèxica, pragmàtica textual, sociolingüística, etc., que agilitza les classes i m’aporta exercicis pràctics per a l’anàlisi lingüística de selectivitat.

Pel que fa a la literatura, he començat per Fuster però des de l’estudi de la seua obra, a partir de la lectura de “Ser Joan Fuster” de l’editorial Bromera i, de l’anàlisi de textos, com ja venia fent anys enrere. No sé si està bé, però m’ha permés preparar la nova dinàmica del curs. El que passarà a partir d’ara, dependrà de com vaja avançant el material del grup de treball de què forme part. La meua idea és endinsar-me en els autors a través de l’anàlisi textual i aportar la informació necessària perquè siga l’alumnat qui elabore, de forma individual, el text de dues-centes paraules que necessitarà redactar en l’examen de selectiu.

De moment, us deixe els textos que he posat per a l’examen de la 1ª avaluació i, tal i com els anem corregint a classe, ho anirem publicant al blog.

divendres, 30 d’octubre de 2009

COMPRENSIÓ DEL TEXT


La nova estructura de l'examen de selectivitat comprén tres parts:
1.1 Comprensió del text.
1.2 Anàlisi lingüística del text.
1.3 Expressió i reflexió crítica.

Anem a començar per la primera part en què haureu de demostrar que heu comprés el text des del punt de vista semàntic i pragmàtic i, per tant, s'hauran de contestar unes preguntes sobre la COHERÈNCIA i l'ADEQUACIÓ

Les qüestions seran les següents:

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que
apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.


El primer text en què aplicarem aquesta nova anàlisi serà a un text de Fuster, Ovservació d'un voyeur. A l'arxiu del blog en podeu trobar el comentari de la coherència i de l'adequació, però com que farem alguns canvis és millor que seguiu les publicacions que fem en aquest curs.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Artistes deprimits. D'Eduard Punset

Avui he corrregit alguns comentaris del text d'Eduard Punset "Artistes deprimits" i n'hi ha qui ja ho fa més o menys bé, tenint en compte que es tracta del primer que redacteu. Seria bo veure'n uns quants perquè us fixàreu en com ho resolen els vostres companys i companyes i, sobretot, en les meues correccions i suggeriments.

Comentari de Sara Martín,
Luís Blay

dimarts, 13 d’octubre de 2009

L'alumnat d'Història Universal de la Literatura de 2n de batxillerat de l'IES Eduardo Merello ja disposa d'un blog on trobar un espai de comunicació corresponent a l'assignatura.
http://literaturauniversalbatxillerat.blogspot.com/

diumenge, 4 d’octubre de 2009

EL CANAL


A classe hem fet una activitat sobre el canal de comunicació i, com ho hauríem d'expressar.
Ací podeu trobar la proposta de Penélope.

dissabte, 19 de setembre de 2009

Feu un resum

Article publicat en la revista L'escletxa, estiu 2009


Responsabilitat Lingüística Personal


L’objectiu principal de tota empresa és obtenir beneficis. Tanmateix, d’uns anys ençà, moltes empreses han pres consciència que el seu rol depassa estrictament els límits de l’activitat econòmica que realitzen i que, de fet, la manera com es relacionen amb els diversos actors que configuren la seva estructura interna (gerents, empleats, accionistes...) o el seu entorn immediat (proveïdors, clients, administracions públiques...) té unes repercussions socials que no han de ser menystingudes. Aquesta presa de consciència ha dut al sorgiment de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), mitjançant la qual les empreses planifiquen i fan públic el seu compromís social i les accions que duen a terme en aquest sentit.

Si passem del terreny econòmic a l’àmbit lingüístic, ens trobem que les llengües, a més de servir com a instruments de comunicació, també desenvolupen moltes altres funcions amb una repercussió social gens menyspreable, com ara descriure amb absoluta minuciositat l’entorn en el qual s’han originat, aportar una visió única i diferenciada del món i, també, esdevenir elements d’identificació col·lectiva i, per tant, eines inestimables d’integració i de cohesió social. En conseqüència, preservar cada llengua hauria de ser, per als parlants, un objectiu inqüestionable, el qual s’assoliria amb un gest fàcil i natural: parlar-la en qualsevol situació en el territori on és la llengua pròpia. Aquest gest, però, és encara una excepció entre els parlants de llengües minorades, els quals tendeixen a passar-se, per norma, a la llengua dominant.

De cara a avançar vers la plena normalització d’aquestes llengües, i a banda d’exigir a les administracions que adoptin polítiques fermes amb aquest finalitat, és important que els parlants, un cop conscients de la situació de minoració, es fixin uns objectius personals per incrementar-ne l’ús. Fent un paral·lelisme amb el món empresarial i la RSC, podem anomenar aquests objectius “Responsabilitat Lingüística Personal (RLP)”. En poques paraules, la RLP consistiria en identificar, de manera individual, totes aquelles situacions en què no estem utilitzant el català, classificar-les per ordre de dificultat i, tot seguit, començar a fer servir la llengua en les que ens semblin més fàcils. I un cop assolits aquests primers objectius, podríem reformular la nostra RLP per tal d’afrontar situacions més complexes. D’aquesta manera, i gairebé sense ni adonar-nos-en, estaríem contribuint a convertir el català en una llengua més usada, més normalitzada. Ens cal un petit esforç i, sobretot, un compromís ferm, però la causa s’ho val.

David Vila i Ros

dimecres, 16 de setembre de 2009

CURS 2009/10


Benvinguts i benvingudes al nou curs de 2n de Batxillerat.
Enguany encetem una nova etapa. Personalment m'ha sorprés que no fos abans el canvi de l'examen de selectivitat, però ara ja el tenim ací i ens hem de posar a treballar d'una altra manera. Per començar a canviar aquest curs portarem un llibre de text, el de Voramar, que ens ajudarà a preparar tots els continguts per a la PAU.
La meua reflexió personal és que haurem d'estudiar, igual que als cursos anteriors, tots els elements de l'adequació, coherència i cohesió, perquè hi haurà preguntes específiques que s'hauran de contestar atenent als coneixements de les propietats textuals, ara, però, serà una resposta específica i no una part del comentari.
Respecte a les qüestions d'anàlisi lingüistica, haurem de repassar morfologia verbal, fonètica, ortografia, gramàtica i sintaxi. Tot i que les preguntes no semblen massa difícils caldrà fer un esforç per poder arribar a veure, almenys, els aspectes més importants.
I per últim, l'expressió i reflexió crítica haurà de comptar amb la memorització que, fins ara, no havia estat necessària, però la nostra literatura no quedarà oblidada i l'alumnat preuniversitari gaudirà d'un bagatge cultura més ric.

Podeu comprovar l'estructura de l'examen i els criteris d'avaluació:
Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE núm. 283, 24 de novembre de 2008)

dimecres, 10 de juny de 2009

OPINIÓ

QUÈ US HA SEMBLAT L'EXAMEN?

EXAMEN DE SELECTIVITAT

Si puxeu sobre el títol us enviarà directament al text original

Allò que està d'un altre color és perquè no apareix a l'examen de selectivitat o perquè s'ha produït un canvi



CONSEQÜÈNCIES DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
La dependència dels joves del 'messenger' inquieta els metges
1. • Els experts alerten que els addictes tendeixen a la soledat i descuiden els estudis i la higiene
2. • El 10% dels adolescents catalans admeten que ho passen "molt malament" si no tenen a mà un mòbil


ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA


Quedar fora de
joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels adolescents, i aquesta circumstància se l'han sabut apropiar bé els dissenyadors d'algunes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes socials d'internet i els jocs d'ordinador han aconseguit atraure l'interès dels menors de 17 anys, i, com passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen "molt malament" si no tenen el mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs.
El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d'addiccions de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues, centre que l'últim any ha tractat una vintena d'adolescents amb greu dependència de les TIC. "I van en augment", indica.
Entrar al messenger --canal d'intercanvi de missatges en temps real a través d'internet-- ha creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les amigues de qui s'acaben d'acomiadar. "Si ningú els posa límits, poden estar en el xat xerrada electrònica de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada, i al matí no es podran llevar", relata Matalí.

HO DEIXEN TOT
Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d'una addicció i múltiples problemes col.laterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els esports que fins llavors els havien interessat --inclòs el futbol--, estan molt irritables quan no teclegen a l'ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més sols.
"Al principi, el mòbil i el messenger són la via per la qual molts adolescents que es relacionen amb dificultat milloren la seva vida social, però, molt aviat, aquesta vinculació es gira en contra seu", explica Matalí. "La por al ridícul, la inseguretat, la tendència a infravalorar-se i la por al rebuig que els va portar a abocar-se a les TIC els enfonsa en una enorme desconfiança en la seva pròpia capacitat personal de relacionar-se, i encara s'aïllen més", afegeix el psicòleg a l'assaig Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció", del qual és autor junt amb el psiquiatre José Ángel Alda.

PÈRDUA DEL PUDOR
En qualsevol cas, afegeixen, una relació a través d'internet resulta desproporcional: "Permet jugar amb la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se", indiquen indica. El pas entre l'ús raonable i la necessitat de fer servir les TIC és imperceptible a l'inici i difícil de rectificar després. Matalí proposa l'abstinència com a inici de la solució. "Durant una o dues setmanes, l'ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència --explica--. Se l'anima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics". Després, se li permeten fer els treballs que ha de redactar a l'ordinador, però l'aparell ja no estarà a l'habitació del noi o noia dependents. El més adequat és instal.lar-lo al menjador o en un lloc d'estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és que no es connectin més en soledat.



dimecres, 27 de maig de 2009

A TOTS ELS QUI, AMABLEMENT, VISITEU AQUESTA PÀGINA




A totes les persones que visiten molt amablement aquest blog (amistats, profes, alumnes...) us vull demanar un favor.

La coordinadora de valencià, a qui estime molt, n' Àurea García Francés, em va demanar que fes una "Comunicació" al
Curs de formació sobre l'ús vehicular de llengües en el sistema educatiu valencià" que tindrà lloc a la Facultat de filologia de l'1 al 3 de juliol, sobre la meua experiència en l'elaboració d'aquest blog orientat a ajudar en el comentari de text de 2n de batxillerat. Encara que ho vaig acceptar necessite la vostra col·laboració.

Queda clar que aquest blog és humil, res que veure amb l'extraordinari treball que fan molts companys meus amb les noves tecnologies. Jo però, vaig veure amb aquest recurs informàtic en xarxa la possibilitat de compartir el meu treball de molts anys, amb gent coneguda com era el meu alumnat, però que ja tenen la sort o la desgràcia de suportar-me tot el curs i, a més, oferir una xicoteta ajuda a qui busqués informació al voltant d'aquesta feina del comentari de text de 2n de batxillerat. Després de dos cursos encara no sé si ha estat positiu o no. He de confessar que no he comptat amb la participació que esperava dels grups de batxillerat i que conste que he utilitzat el recurs de la nota per implicar-los-hi, però res, tampoc no he rebut molts comentaris, cosa normal, però ara us necessite...

Solament us pregue que em doneu una opinió perquè puga fer una anàlisi positiva de la utilitat d'aquest blog i de l'esforç que suposa el seu manteniment i així, ho transmeta a la meua "Comunicació" dels cursos d'estiu.

Gràcies d'antuvi per llegir-me. Besets

diumenge, 24 de maig de 2009

EXAMEN DE MAIG 2009




Josep Lluís Domènech és el president de la secció d'assessorament lingüístic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, entitat que patrocina un any més els Premis Tirant.

L`'examen de maig ha estat una columna de Josep Lluís Domènech publicada al Levante-emv, el títol de la qual és "Els Tirant" .

Podeu veure el comentari de Jenifer Giraldo, el de Carmina Sebastià, el de Marta Estal o el d' Iris Espinosa

dimarts, 12 de maig de 2009

PROVES DE SELECTIVITAT DE JUNY I DE SEMBRE DE 2008 AMB LES SOLUCIONS A LES QÜESTIONS


"Val més dedicar les hores del català a l'estudi de l'anglés" de Jesús Tusón
"A Pequín sense carmanyoles" d'Adrián Foncillas

dilluns, 11 de maig de 2009

dilluns, 20 d’abril de 2009

L'infern d'Algèria.


Gaseoducte marí que uneix Algèria i Europa
En aquest mapa podeu comprovar el que diu Carme Riera sobre les distàncies entre Barcelona o Mallorca, i Argèlia.
"L'infern d'Argèlia" de Carme Riera fou un examen de selectivitat de setembre de 1999, però us el pose perquè el féu, ja que l'he treballat prou i em sembla que us agradarà.

dijous, 26 de març de 2009

EM SENT INDI

Entre tots i totes anem a resoldre el comentari "Em sent indi" de Josep Pitarch. Deixeiu les parts que millor heu redactat i aconseguirem un comentari de text complet.

LA GUERRA D'IRAQ, UNA GUERRA COLONIAL PEL PETROLI

COMENTARI DE TEXT SOLUCIONAT

Podeu deixar qualsevol suggerència, observació o correcció que us semble addient.

dimarts, 24 de març de 2009

EXAMEN ÀMBIT ACADÈMIC


Si visiteu aquest lloc del web trobareu els dos textos que vaig escollir per a l'examen de l'àmbit acadèmic. També podeu veure com ho han resolt les vostres companyes: Iris Espinosa i Jennyfer Giraldo el de Carme Llunyent i Marta Estal el de Toni Mollà

dilluns, 23 de març de 2009

"DECIDIDAMENT BLOG I NO BLOC"



Blocs?

Un dels capítols del recent Compendi de normes d'estil (manual per a redactors i correctors) de Ramon Sangles, editat per Llengua Nacional, ja paga amb el títol: "Decididament blog i no bloc". Sangles remet als treballs del lingüista Gabriel Bibiloni per carregar contra la decisió del Termcat d'adoptar bloc (i blocaire) en comptes de blog (i bloguista o bloguer o blogaire) per referir-se als quaderns digitals. El Termcat regenta la sala d'espera al diccionari normatiu. I és aquí on, ara per ara, reposa aquest polèmic nou ús de bloc que provoca la divisió entre els internautes catalans. Bibiloni abandera la fidelitat al terme original anglès blog, abreviatura de web-log (quadern de bitàcola a la xarxa). Hi juga a favor que arreu ja en diguin blog, i que la terminació -g no ens sigui aliena, com ho demostren el pacient pedagog, el filòleg saberut o un pobre nàufrag com jo. El debat entre la particularitat i la generalitat és bizantí. Jo em decanto clarament per dir-ne blog, però constato una paradoxa: els qui advoquen per blog han introduït a la blogosfera catalana el que els experts en la qüestió basca anomenen la política de blocs.

Màrius Serra
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 21 de març del 2009



dijous, 5 de febrer de 2009

ASSAIG ACADÈMIC


Aquestos són els quatre textos que aneu a treballar en grup. Al bloc anirem publicant les vostres anàlisis




LA COHESIÓ LINGÜÍSTICA de Jesús Tusón (convocatòria de juny de 2005)


EL LUXE DEL LLENGUATGE de Jesús Tusón (convocatoria de juny de 1996)