Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

ANÀLISI LINGÜÍSTICA

ELS CONNECTORS TEXTUALS


Els connectors i/o marcadors textuals manifesten una relació semàntica distribuïble en quatre significats generals: addició, disjunció, contrast i conseqüència.
1. Additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.
            •Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat, també...
            •Continuïtat: i, tot seguit, pel que fa a , a continuació, després, a més, doncs bé, així, llavors/                
              aleshores, un altre punt...
            •Distribució: d’una banda/d’un costat, de l’altra, d’entrada, d’andtuvi, en primer lloc, en segon lloc,
             en darrer terme, per fi, per acabar, finalment, en definitiva, al seu torn, tornant al tema...
            •Digressió –o canvi de tema- : per cert, a propòsit, ara que en parlem...
            •Especificació: en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...
            •Generalització: en general, generalment, en termes generals
            •Intensificació: i encara més, més encara, a més, cal no oblidar que, incident en, convé destacar...


2. Disjuntius: indiquen una alternativa (total o parcial) entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un   concepte.
             •Reformulació: és a dir, o siga, això és,en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, per ser
              més precís, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/ si preferiu...
             •Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall de cloenda, a tall d’exemple, així...
             •Resum: en resum, en síntesi, en suma,en poques paraules, globalment, comptat i debatut, ras i
              curt, total...
3. Contrastius: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.
              •Opositius: però, en canvi, ara bé,tanmateix, això sí, altrament, si no, en cas contrari...
              •Consessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot/que, així i tot, de tota manera/d totes   
                 maneres, en tot cas, en qualsevol cas, siga com siga, però, al capdavall, comptat i debatut, total,  
                 encara que, per bé que, tot i que, amb tot i que...
              •Restrictius: si més no, almenys, més aviat.
              •Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari, a pesar de, en canvi, ara bé, nogensmenys,      
                ben  lluny de, contràriament a ...
              •Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, naturalment, és clar, per descomptat, fet i fet, si bé es
                mira...
4. Consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.
            •Conseqüència: en( com a) conseqüència, (així/i) doncs, per tant, així, per consegüent,   
              consegüentment,per això, a conseqüència de, en  conseqüència, cosa que, de manera que,així és que...
            •Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...

CONNECTORS ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS


Les proposicions subordinades adverbials, quant a la forma, van introduïdes per un connector subordinant adverbial (on, com, quan, quant...). En l’oració composta fan la funció de complement circumstancial del verb principal –com faria un sintagma adverbial,preposicional o nominal en una de simple- i tenen una significació equivalen a un adverbi: Demà dinarem on vam sopar ahir = Demà dinarem en aquell restaurant.

Les subordinades adverbials, segons la circumstància que expressen, poden ser:

1. De lloc. Indiquen on s’esdevé l’acció i estan introduïdes pel pronom adverbial on, a vegades precedit de preposició (a, de, per, fins, cap...), o per adverbis (ací, allà, arreu...)

2. De temps. Diuen quan té lloc l’acció i van precedides per un adverbi de temps (quan, mentre, abans, després, sempre...) o d’’una conjunció (fins que, des que...) També es poden formar amb infinitius, gerundis o participis: En acabar la reunió, soparem.Tornant cap a casa es va trobar una cartera. Visitat el museu, es dirigiren cap a la catedral.

3. De manera. Indiquen com passen els fets i van introduïdes per com, com si, tal com,segons...

                                             Proposicions subordinades d’implicació lògica.


Es diferencien de les adverbials perquè no poden commutar-se per un adverbi ni fan la funció de CC, sinó que afecten el significat de tota la proposició principal. Poden ser:

1. Causals: aporten la raó de l’efecte que indica la principal. Connectors: perquè, ja que, com que, car...

2. Consecutives: diuen l’efecte derivat de la principal. Connectors: doncs, per tant, de manera que, tant que...

3. Finals: expressen l’objectiu de la principal. Connectors: perquè, a fi que, per, per tal de, per tal que...

4. Condicionals: indiquen una condició necessària perquè es faça l’acció de la principal. Connectors: si, sempre que, en cas que, mentre...

5. Concessives: posen una objecció al significat de la principal, que no és, sempre, un obstacle perquè es faça. Connectors: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que...

6. Comparatives: indiquen quantitat en relació amb la principal. Poden indicar:
Superioritat: més que
Inferioritat: menys que
Igualtat: tan... com





I. PRONOMS FEBLES

Si ciqueu la llegenda de les icones trobareu llocs interessants per fer pràctiques de pronoms febles







Exercicis autocorrectius de la Universitat d'Alacant


Programa d'autoaprentatge de la Conselleria d'Educació 



PRONOMS RELATIUS

Busqueu aquestos ellaços perquè hi torbareu pràctiques autocorrectives de pronoms relatius

http://usuaris.tinet.cat/aragones/gramaticat/morfologia.htm

 http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/relatius.html


ASPECTES DE FONÈTICA  SINTÀCTICA




Anomenem fonètica sintàctica l’estudi dels sons des del punt de vista del seu comportament en la cadena fònica—allò que se’n diu fonologia del mot, per oposició a la fonologia del so i a la de la frase—; en altres paraules, què s’esdevé quan l’element final d’una síl•laba o d’un mot entra en contacte amb l’element següent. Alhora d’encarar aquest estudi, convé que distingim entre els fenòmens de contacte entre vocals i els que es produeixen entre consonants.

1. Fenòmens vocàlics de contacte
Quan una paraula acabada en vocal entra en contacte amb una altra de començada també en vocal, poden esdevenir-se dos fenòmens:
a) Que una de les dues vocals en contacte desaparega. És el cas, com ara, de mà esquerra, on deixa de pronunciar-se la vocal àtona [m'ask'εra], o de deixe el poble, on les dues es es fonen en una de sola [d'ejʃelp'ɔβle]. Aquest fenomen rep el nom d’elisió.
b) Que una de les vocals siga i o u. En aquest cas la tendència és a formar un diftong amb la vocal amb què està en contacte: el que us dic [elkewzd'ik], hi ha gent [j'adʒ'ent], pa i vi [p'aiv'i]. En aquests casos, parlarem de sinalefa.

2. Fenòmens consonàntics de contacte


Igual que ocorria en el vocalisme àton, en certs contextos el tret que oposa les parelles de fonemes deixa de ser distintiu. És a dir, que es produeix una neutralització.
a) Oclusives. Ja saps que el tret que oposa bala i pala és el de sonoritat/no-sonoritat en la bilabial oclusiva inicial. Ara bé, si aquestes oclusives inicials canvien de context, per exemple a posició final de paraula, la sonoritat deixa de ser distintiva i p i b es pronunciaran sordes: arrap [ar'ap], àrab ['aɾap].
Paral•lelament, aquesta mateixa neutralització de la sonoritat al final de paraula també s’esdevé en la sèrie de les oclusives, entre d/t, virtut [viɾt'ut], solitud [solit'ut] i g/k (reg [r'ek], rec [r'ek]).
En posició final de síl•laba interior de paraula o en contacte amb una altra paraula començada per consonant, les oclusives es pronuncien sordes o sonores, segons si la consonant que segueix és sonora o no: tap gros [t'apgɾ'ɔs], tap trencat [t'aptɾeŋk'at]; got buit [g'ɔdb'ujt], got ple [g'ɔtpl'e]; groc viu [gɾ'ɔgv'iw], groc fosc [gɾ'ɔkf'osk].
En contacte amb una altra paraula començada amb vocal per regla general les oclusives solen pronunciar-se sordes: verb irregular [v'εɾpireɣul'aɾ], verd oliva [v'εɾtol'iva], parc obert [p'aɾkoβ'εɾt].
En resum, les oclusives en final de síl•laba es pronuncien sordes si van seguides de pausa, de consonant sorda o de vocal, i es faran sonores si van seguides de consonant sonora.
b) Fricatives i africades. Pel que fa a les fricatives i les africades, en posició final de paraula, només pot aparéixer la varietat sorda: tuf [t'uf], gas [g'as], peix [p'ejʃ], goig [g'ɔtʃ].
Seguides de consonant, es pronuncien sonores o sordes, segons si la consonant que segueix és sonora o no: tuf pudent [t'ufpud'ent], gas butà [g'azβut'a], peix net [p'ejʒn'et].
En contacte amb una altra paraula començada amb vocal, les fricatives i les africades es pronuncien sonores: tuf enorme [t'ufen'oɾme], gas obert [g'azoβ'εɾt], peix o carn [p'ejʒok'aɾn], raig X [r'adʒ'iks].
c) Nasals. Fixa’t en aquestes tres paraules: cama /k'ama/ cana /k'ana/ canya /k'aɲa/.
Deus haver-te adonat que l’element que les fa canviar de significat és el fonema nasal, diferent en cada una. En la nostra llengua, aquests tres fonemes nasals, que difereixen en el punt d’articulació (bilabial, alveolar i palatal, respectivament) es neutralitzen quan van seguits de consonant i adopten el punt d’articulació d’aquesta. Aquest tipus de neutralització s’anomena assimilació.


• Assimilació a bilabial: tren bala [tɾ'emb'ala].

• Assimilació a labiodental: àmfora [a'ɱfoɾa], infern [iɱf'εɾn].

• Assimilació a alveolar: premsa [pɾe'nsa].

• Assimilació a dental: comte [k'onte].

• Assimilació a palatal: flam gelat [fl'aɲʤel'at], enllumenar [e'ɲʎumen'aɾ].

• Assimilació a velar: ram gran [r'aŋgɾ'an], ben cuit [b'eŋk'ujt].


Nota: per a altres aspectes de fonètica, podeu accedir al Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l’AVL (www.avl.gva.es) i també descarregar en format PDF el document normatiu L’estàndard oral del valencià, també de l’AVL (www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Oral.pdf ). També es convenient consultar La normativa ortogràfica del valencià (www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Ortograf.pdf ).











APRENDRE VALENCIÀ AMB POLIMÈDIA (VÍDEOS)



        L'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha posat en marxa el mètode "Aprèn valencià amb Polimèdia". Es tracta d'una eina de suport a les classes presencials i a l'autoaprenentatge de la nostra llengua, adreçats a totes les persones interessades a aprendre o millorar el coneixement del valencià, les quals poden accedir lliurement als seus continguts a través de la pàgina web de l'APNL o de sistema Polimèdia.
Polimèdia és un mètode multimèdia dissenyat per la UPV com una eina innovadora de suport a la docència amb la qual es fa una presentació d'una informació docent. "La funció bàsica dels Polimèdia és combinar la informació textual i la visió i comunicació oral del professor o professora, a més d'oferir la possibilitat de visualitzar-la tantes vegades com siga necessari. Per a això, s'enregistra una informació i es reprodueix sobre una presentació, com una explicació complementària a la informació que s'ofereix", va assenyalar ahir la Universitat Politècnica de València en un comunicat.







Els vídeos d'"Aprèn valencià amb Polimèdia" s'adrecen a a aquelles persones que assisteixen als cursos de llengua i a aquelles que no poden assistir a classe per qualsevol raó, però que necessiten aprofundir en algun aspecte concret o que volen aprendre al seu ritme.




https://polimedia.upv.es/catalogo/curso.asp?curso=eda03965-19d6-1a4e-abaf-cf5b04ce1a6e








--------------------------------------------------------------------------------------






GRAMÀTICA ZERO (FITXES)


La Gramàtica zero. El millor ús amb la mínima gramàtica resol de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i, tal com declara el seu subtítol, pretén guiar en el millor ús amb la mínima gramàtica.


Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.


descarregable http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdf