Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

diumenge, 25 de desembre de 2011

En aquesta ocasió us demane col·laboració: deixeu als comentaris enllaços on s'hi puga treure informació del nostre escriptor.
El comentari de text que heu de fer en aquestes vacances de Nadal, el teniu a la pàgina dels comentaris :)
Podeu trobar el text comentat a la pàgina de textos comentats

diumenge, 18 de desembre de 2011

La plaça del Diamant. (PAU 2010)

Vull compartir amb les persones que visiten aquest blog un document. Es tracta d’un comentari de text que una alumna, Mónica Palomar de 2n BATCT, em va enviar i jo li l’he corregit. Al meu alumnat, li vindran bé les anotacions i correccions que hi he fet. Als meus col·legues que el lligen, els demane opinió.

Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant. Biblioteca Hermes, 1962 [2003], p. 43-44.

Podeu també veure el meu comentari a la pàgina de textos comentats

dijous, 13 d’octubre de 2011

Quan mire aquest vídeo se m’ompli el cor de tendresa i d’enyorança. Enric Valor ja estava molt vellet, faltaria als pocs dies i el seu estat es veu ja molt desmillorat. Fixeu-vos, però, en les seues paraules, plenes d’optimisme i sempre, sempre, amb un afecte molt especial als “treballadors de la llengua”. Doncs, ja ho sabeu: a treballar per la llengua, pel país i per la nostra cultura, que falta els en fa.



En aquest enllaç hi trobareu un resum d'un alumne del curs 2010-2011 respecte a l'ítem número 2: "Explica les característiques més importants de l'obra d'Enric Valor". A la pàgina de NARRATIVA, aniré publicant els resums d'aquest curs

dilluns, 19 de setembre de 2011

Benvinguts i benvingudes al curs de 2n de Batxillerat de l’IES Eduardo Merello i a l’assignatura de Valencià: llengua i literatura.
Encetem un curs nou, un curs molt complex per la pressió que teniu a causa de la nota final i de la prova de selectivitat. 
Fotograma de la pel·lícula
Enguany aneu a perdre la innocència que teniu davant la comunicació textual. Els surrealistes, en la pel·lícula de Buñuel Un perroandaluz, el guió del qual fou escrit per Dalí, expressaren la intenció de modificar la mirada de l’espectador sobre les imatges, afaitant un ull. Doncs, d’això es tracta, que canvieu la vostra percepció de  la lectura de qualsevol text escrit. A final de curs distingireu qualsevol gènere literari, periodístic, d’opinió, etc., i  ja no sereu tan vulnerables a la manipulació perquè sabreu distingir molt bé la intenció comunicativa, la finalitat textual, les tècniques de subjectivitat, coneixereu l’emissor model o distingireu ràpidament les idees principals de les secundàries. Jo us acompanyaré en aquesta aventura i espere que treballeu molt, llegiu bona cosa i a maig, com cada any, tinguem una festa ben divertida on no quede el més mínim dubte que allò que hem aprés i l’esforç que ens ha suposat, ha pagat la pena.  
Us convide a endinsar-vos en aquest blog, a rebuscar informació interessant i a fer bon ús de tota la documentació que hi trobeu, així com a col·laborar i a deixar el vostres comentaris.
Ara he afegit, per organitzar millor les estrades, unes pàgines que veieu en l’encapçalament del blog. N’he posat una per gènere literari programat per a aquest curs, una on hi afegirem comentaris de text , una altra sobre teoria d’anàlisi textual i una altra d’anàlisi lingüística.
El primer que farem serà repassar la pronominalització dels febles i dels relatius. Així que podeu obrir la pàgina d’anàlisi lingüística i hi trobareu recursos en xarxa.



dilluns, 29 d’agost de 2011

EXAMEN DE SELECTIVITAT DE JUNY DE 2011

Per ajudar una miqueta els qui us esteu preparant els exàmens de recuperació de l’assignatura de Valencià o la selectivitat de setembre, us deixe comentat l’examen de juny, l'opció A, que era un fragment d' El cant de joventut, de Montserrat Roig, i l'opció B, un d'El diari blau de Carlota, de Gemma Lienas.

Des de la pàgina del Departament de Català hi trobareu el document de les proves i la solució. Ara bé, aneu en compte perquè n’hi ha d’errades, i greus, fins i tot ortogràfiques. De tota manera sempre podeu comparar i triar la que més us agrade. La meua opció no és com us hauria de quedar a vosaltres perquè està clar que us haureu d’expressar a la vostra manera. És igual que quan estudieu amb un llibre de text, vosaltres no en reproduïu exactament les paraules, sinó que ho feu amb les vostres, doncs això és el que jo us oferisc, un comentari de text resolt i redactat per mi perquè vosaltres us hi fixeu en els aspectes específics dels punts de l’anàlisi textual. Jo us recomane que elaboreu una plantilla en què prepareu les oracions introductòries per a cada pregunta la qual cosa us estalviarà temps i faltes d’ortografia perquè seran paraules apreses sense errors gramaticals.

SOLUCIÓ A LA PROVA DE SELECTIU 2011 DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II

dilluns, 22 d’agost de 2011

HOMENATGE A ENRIC VALOR

 
Senyor Valor, hui és el vostre aniversari, compliu cent anys, i em sent molt orgullosa de poder celebrar-ho amb vosté i amb totes les persones que visitaran aquesta pàgina. Des que començàrem a planificar aquest homenatge em vaig estar pensant què podia regalar-vos  i, honestament vaig pensar que el meu regal és, des de fa vint-i-tres anys, ensenyar als meus alumnes qui és vosté, la seua vida, la seua obra, el seu treball lingüístic, en definitiva els ensenye  a valorar la seua tasca i a estimar la nostra llengua i el nostre poble.
Aquest és un blog que dóna suport als meus alumnes de 2n de batxillerat en la seua comesa de realitzar un comentari de text, també és un material que m’agrada compartir amb el professorat que en pot fer ús per a les seues classes, així és que hui he preparat un comentari de text, un comentari com es fa a selectivitat i que de segur vindrà bé a qui estiga preparant els exàmens de setembre, o ja per al curs que prompte anem a començar.



           "A la Til·lera tot havia seguit igual, un any rere l’altre, després d’esdevenir-se la novetat del servei  militar de Basili, que va estar i tot a l’Àfrica: Vicent breguejant com sempre amb la dura terra, amb les solanades de la sega, amb la collita de la fruita, aidat per Basili, Basília i Vicenta, que ja festejava feia temps amb un llaurador del poble. La muller de Vicent, amb les seues esparses i saboroses traïcions... La vida rutlava, vulgar, peresosa, anodina, una mica sòrdida.



            L’únic que havia aconseguit elevar-se espiritualment és clar que era Àngel. Al tercer curs de carrera es va sentir amb prou forces per declarar el seu amor a Isabel Alberola i després comunicar-ho als seus pares, tot demanant-los perdó pel seu atreviment d’haver posat tant amunt el seu esguard, cosa que no tenia més excusa que el gran amor que sentia per la seua filla, feliçment correspost. Ell tenia en porta el servei militar, amb el fons procel·lós de la greu situació del Marroc. I això també el va inclinar a formalitzar la seua situació amb Isabel per por de perdre-la. No hi havia diferència de fortunes –don Frederic no tenia altra cosa que la casa on vivia (un pis confortable i luxós en la Rambla Méndez Núñez) i la carrera, i el béns de la seua muller tampoc no eren res d’extraordinari:  dos modestos pisos llogats a una moderada renda-.  Si de cas, queia la balança una mica a favor d’Àngel, que tindria aviat la carrera i seria pel temps propietari del mig mas que corresponia al seu pare i s’havia fet una masada important, tot dins, és clar, de termes modestos. A més, tant don Frederic com la seua muller eren autènticament lliberals i d’idees molt modernes en allò de les classes i les sangs, i sobretot vertaderament admiradors del gran talent i personalitat del jove, a qui auguraven un esdevenidor brillant. Així, doncs, van donar el seu consentiment a aquelles relacions que feien la felicitat d’Isabel i que s’establiren d’acord amb la rigidesa de costums que, tot i el seu liberalisme, imperaven també  per a aquest cas en aquella casa, donat el context social inevitable.

             [...]

            L’admiració dels seus parents i conveïns d’Alcoleja, a l’assabentar-se d’aquelles relacions formals d’Àngel, pujà de punt així com el respecte que el jove mereixia en el seu poble. Qui més n’estava orgullós i se n’omplia la boca era Cristòfol l’estanquer, que ho contava a tots els qui volien oir-lo."


                                               Enric Valor,La idea de l’emigrant. Ed. Gregal, 1982




El model d'examen i la possible solució es troba si punxeu la foto d'Enric Valor ¿davant una til·lera?

       Per acabar, senyor Valor, vull que veja un testimoni de la meua neboda Aitana. Quan jo li vaig contar que estava preparant un treball per al meu blog sobre vosté, ella començà a xerrotejar tot el que en sabia. No m’ho vaig pensar, sa mare l’ha gravada i ací queda un exemple de la vitalitat i la presència de la seua gran, estimable i magnífica persona, senyor Valor, hui, 22 d’agost de 2011 vosté és viu entre tots nosaltres i, pels segles dels segles....

dijous, 4 d’agost de 2011

COMENTARI DE TEXT DE REFORÇ

Com sé que esteu endinsats en l'anàlisi de textos, vull deixar-vos-en un que tots coneixem i que vam fer a classe.
Mireu l'hora que és i el dia. No us desanimeu, jo tampoc pare de treballar....

dimarts, 31 de maig de 2011

        Un any més s'ha acabat el curs i, arribat el final, esclaten les emocions. Pel que fa a l’assignatura de valencià, també he repetit com cada any la satisfacció de posar unes notes consensuades amb l’alumnat, en què tot el món està d’acord i la gran majoria satisfet. El meu mètode és fer-vos treballar moltíssim al llarg del curs, igual que ho faig jo, donant-vos moltes oportunitats per millorar la nota i obtenir bons resultats i, d’aquesta manera, la quantitat d’aprovats és molt alta. No regale res, és el vostre treball i esforç,  jo, únicament em limite a no tancar-vos la porta. N’hi ha qui ha pogut aprovar l’assignatura en l’últim moment, això sí, perquè ha fet el treball de la 3ª avaluació, ha llegit llibres per millorar la nota, o simplement ha aprovat un examen que valia un 80 per cent. En fi que solament suspén qui ho ha decidit així, pel motiu que siga, però no he estat jo qui l’he suspés. Des de principi de curs quan us queixeu que el valencià és complicat d’aprovar perquè no domineu el comentari, jo sempre us dic que aprovar valencià és molt fàcil, s’han d’aprovar la resta d’assignatures, i ja us quedarà avaluat positivament. I, sorprenentment és en l’assignatura que més deures, llibres de lectura, treballs i exàmens féu, ningú no s’ho deixa, al revés mostreu molt d’interés i per això em féu tan fàcil aprovar-vos, no tinc més que desplegar el meu full de notes i veure quant s’ha treballat. N’hi ha qui vol un 10 i d’acord amb això rendeix, i n’hi ha qui només aspira a un 5 i, fins i tot li costa, però sap que ho pot aconseguir. En fi que, malgrat la gran quantitat de treball, per a vosaltres i per a mi, arriba l’hora d’arreplegar els fruits i, de moment ha estat una bona collita, ara a pel selectiu.



       Respecte a la tutoria, ha estat molt complicada. Hem tingut de tot. No vull fer un recompte perquè n’hi ha coses molt personals que solament deu saber la persona implicada i la tutora. I, no cal dir el final, és la primera vegada que acabe l’avaluació plorant d’impotència, però això tampoc vull fer-ho públic, solament vull reconéixer el paper de la meua estimada companya Maribel que, com a cap d’estudis, ha fet una feina impagable recolzant-me en tot moment i després ajudant-vos en tot el que ha pogut.


        En fi, sé que, com cada any, us anireu oblidant un poquet d’aquest curs perquè les experiències que us queden per viure són molt importants i transcendentals en la vostra vida, però sí que quedarà un record dolç i tendre d’aquest segon de batxillerat.

QUE VIVIU EN FELICITAT.


No trieu el conflite sinó la pau, la por sinó l’amor




De gala 2011

dissabte, 14 de maig de 2011

COMENTARI DE TEXT SOLUCIONAT. Contra la música. Sagitari. Joan Fuster

 Si entreu a l'enllaç trobareu el comentari "Contra la música" de Sagitari, de Joan Fuster, resolt.


                       CONTRA LA MÚSICA



¿No es produirà, qualsevol dia, una reacció a favor del silenci? Trobe que anem pel camí d’una saturació alarmant. Mai, la gent –les multituds- no havien tingut accés a la música sinó de tard en tard, i amb motius de festa religiosa o profana. Les classes altes, potser una mica més, però tampoc no gaire. Inventaren el gramòfon i els seus discos primitius, i això ja fou una mena de “democratització”. Amb els transistors i els altres trucs més o menys electrònics, la música ha esdevingut l’aliment sistemàtic de l’orella humana. En els bancs, en les botigues, en els cementeris civilitzats, en els bars, en els trens, a tot arreu, la música us acompanya, Pel carrer, veieu individus que caminen amb els auriculars posats, i els conductors de cotxes engeguen, amb el vehicle, la seua ràdio-cassette. I no cal ni parlar dels locals especialitzats: les discoteques, per exemple. Ara no importa quina música siga: Bach o els Rolling, Mantovani o Peret, una “cobla” o un “corrido” de Placido Domingo. Cadascú, probablement, s’ajusta a les seues preferències, i que Déu Nostre Senyor ens faça a tots sants. El cas és que, vulguem-ho o no, naveguem permanentment enmig d’un “discurs sonor” qualsevol. Com que és molt fàcil de fer-ho, podríem atribuir-ne la culpa a les “multinacionals” del ram. I no ens equivocaríem...¿Un retorn al silenci? Serà difícil. En les àrees urbanes, el silenci no existeix. I, de més a més, ¿per a què el silenci? Hem abandonat els usos de la conversa gratuïta, i tenim por de la soledat. Tot va lligat. El problema és que “sentim” música, i no l’ “escoltem”...
Sagitari (1984)

diumenge, 17 d’abril de 2011

Ací teniu un possible comentari de text de "Nota sobre la llibertat" de Sagitari  de Fuster











NOTA SOBRE LA LLIBERTAT

No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas, per evitar mals majors. Però tingueu present que les lleis, sota qualsevol règim, sempre han estat dictades per “prohibir”. I si en trobeu alguna que sembla facilitar les “llibertats”, fixeu-vos-hi, perquè només ho sembla. Les “declaracions” són una cosa: són declaracions de “principis”. I parlen de “drets”: els de l’home i del ciutadà, per exemple. Us auguren i prometen tants “drets”, que, si fos de veres, això seria la glòria celestial. Però no: hi ha les lleis. Fins i tot -com en la vigent Constitució espanyola- parlen de “llibertats”, però de seguida hi trobareu una clàusula precautòria en la qual ja us adverteixen que aquestes “llibertats” seran “regulades” després, d’una o d’altra manera. Amb la “regulació” corresponent advertireu de seguida que tot són “prohibicions” que la gent que té el poder aplicarà com li plaurà. Convé no oblidar-ho. En la mesura que vivim –si hi vivim- en “llibertat”, només és la mesura de “llibertat”, tan estimada, és una fal•làcia. Tot s’ha de dir: kantianament, les llibertats no poden ser llibertats si no són respectuoses amb les altres “llibertats”. D’acord. Però entre això i les lleis habituals hi ha una distància abismal. Cada llei que - cada dia- emana del poder, retalla una llibertat. Rarament la llibertat dels amos, però sempre la dels subalterns: la de les “classes subalternes”. I que s’autoenganye qui vulga enganyar-se. I per això les lleis sempre han fet por. I per això, en el Codi Civil espanyol, hi ha una ratlla definitiva que diu: “la ignorància de la ley no excusa de su cumplimiento”... ¡Apa, a “cumplir la ley”! La llibertat, podem “llegir-la” en un poema de Paul Éluard...

Joan Fuster, Sagitari. 1985

dilluns, 11 d’abril de 2011

COMENTARI DE TEXT


 Us deixe un comentari fet el curs 2008/09. Encara que el comentari és més complet podeu veure allò que us interesse per al vostre comentari actual.
"Observació d'un voyeur". de Notes d'un desficios de Joan Fuster

dilluns, 28 de febrer de 2011

La 'literatura d'idees' perd Josep Iborra


                                                  Josep Iborra, 2007 (Jesús Ciscar, El País)




Josep Iborra s'ha mort als vuitanta-dos anys. Nascut a Benissa (Marina Alta) el 1929, va centrar la producció literària en l'assaig i en la crítica literària. Considerat un dels especialistes en l'obra i la personalitat de Joan Fuster, el 1982 va escriure l'assaig 'Fuster portàtil' (3i4, Premi d'Assaig Joan Fuster), que fou el primer estudi de conjunt de l'escriptor de Sueca. Com a crític, va fer un seguiment atent de la literatura contemporània i va treballar per la renovació cultural valenciana.
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de València, va obtenir el títol de doctor en filologia romànica per la mateixa universitat amb la tesi 'Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster'. De ben jove va publicar a la revista Pont Blau, editada per catalans exiliats a Mèxic, una sèrie de relats que més tard formaren el volum 'Pàraboles i prou' (1955), l'únic de creació literària.

Durant la transició democràtica, Iborra va assumir la direcció de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València i, quan aquest es va dissoldre, va entrar al Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, en condició de secretari fins a la seva jubilació.

La crítica literària, publicada a Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters, Revista de Catalunya, etc., s'ha recopilat en dos llibres: 'Confluències' i 'La trinxera literària', tots dos publicats l'any 1995. Entre els articles publicats aquells anys es destaquen 'La poesia política valenciana (1930-1939)' (1974) i 'La novel·la al País Valencià" (1977).

Les seves darreres obres foren dietaris: 'Inflexions' (Editorial Bromera, Premi Ciutat d'Alzira 2004; Premi de la Mancomunitat de la Ribera Alta, 2004; Premi de l'Institut Interuniversitari de València, 2005; i el Premi de la Crítica de l'AELC del País Valencià, 2005) i 'Breviari d'un bizantí' (Arola, Premi Rovira i Virgili, 2006).

Sobre 'Breviari d'un bizantí' Josep Iborra va declarar al Punt que l’obra reunia textos independents, amb reflexions sobre àrees diverses: cultura, política, ètica, religió, ciència… 'Són preses de posició sobre alguns aspectes a través de textos curts que tenen formes diverses: fragmentaris, narratius, parabòlics…', són 'exercicis de pensament'. És així que elucubra sobre la diferència entre l’aforisme clàssic tradicional i l’aforisme modern a partir de textos de Charles Baudelaire; o sobre 'el tòpic que tot ja s'ha dit', a base d'analitzar personatges de 'Fuente Ovejuna' de Lope de Vega amb els del 'Decameró'.

dissabte, 26 de febrer de 2011

TEXT ARGUMENTATIU

Aprofitant el tema del tancament dels repetidors de la TV3, vaig proposar una exercici pràctic a classe: elaborar un text argumentatiu defensant la tesi de cadascú, amb els arguments necessaris i amb l’estructura que es decidís construir per donar-li coherència.


Aquest exercici era una excusa per practicar la composició del text argumentatiu a què esteu tan acostumats però que també n’heu de realitzar vosaltres.

El resultat ha esta del tot satisfactori, tots i totes us heu posat a redactar i a aplicar els coneixements que heu anat adquirint al llarg del curs i la conseqüència és que ho heu fet molt bé.

Els seleccionats de cada classe, per votació popular i que després me’ls han enviat al correu, són aquestos que teniu publicats al blog a continuació. També es valorarà si deixeu un comentari als textos dels vostres companys.
Sergio Manzano
La llibertat d’expressió e i informació fou i és un dels pilars de la democràcia. El passat 18 de Febrer es va fer públic l’apagada que posava fi a més de vint anys d’emissió dels canals catalans al poble valencià, dels quals destaquem TV3, per les desmesurades sancions del govern de la Comunitat Valenciana a l’entitat responsable, la ACPV.
Marina Fresneda
El govern del nostre benvolgut president Camps no té res millor a fer que dedicar-se a vetar-nos la informació impedint que vegem les televisions autonòmiques catalanesAixò és, el govern ha amenaçat Acció Cultural del País Valencià amb multes quantioses per obligar-los a finalitzar les emissions dels canals públics catalans ( TV3, 3/24, Super 3-3XL i Canal 33).
Stefani Valova
 La democràcia-mite o realitat
La llibertat d´expreció és una de les caracteristiques més importants i destacades de la democràcia però l´apagada de TV3 al País Valencià és un acte més propi d´una dictadura que de una societat democràtica.
Laura Martínez

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ?
El dret a la llibertat d’expressió es definit com un mitjà per a la lliure difusió de les idees i així fou concebut durant la il•lustració
Lidia Bazataquí
Després de 25 anys d’emissions al País Valencià ha acorregut. Televisió de Catalunya va arriar al territori del País Valencià l’any 1986 gracies als repetidors que Acció Cultural del País Valencià(ACPV) va instal·lar per tot el territori

Laura Martín Burgos
25 anys desprès, ha ocorregut.  L’any 1985 va arribar les senyals de la TV3 gràcies a la instal·lació d’un repetidor casolà dut a terme per un grup d’aficionats de Sueca

dilluns, 21 de febrer de 2011

"Cal desconfiar de les aparences massa felices. Una calma excessiva equival a una acta de defunció: les societats immòbils són, en efecte, societats mortes, o, al menys, moribundes"
Joan Fuster

"No et limites a contemplar


aquestes hores que ara vénen,


baixa al carrer i participa.


No podran res davant d´un poble


unit, alegre i combatiu".






Vicent Andrés Estellés