He de demanar disculpes a tots els seguidors i seguidores del meu blog per no actualitzar-lo en un mes. Les causes són diverses. Per una banda, enguany el blog de literatura universal i, més concretament, preparar aquesta nova assignatura m’ocupen moltíssim temps. I, per una altra, m’he estat “acoblant” al nou plantejament del curs.

Us he de comunicar que hem organitzar un grup de profes, recolzat per la Conselleria i la nostra amiga i coordinadora de valencià Àurea Garcia, per treballar la literatura a partir dels ítems proposats per a l’examen de selectivitat.

Enguany estic seguint el llibre de Voramar, cosa que no havia fet mai. Fins ara jo donava la teoria de comentari i començàvem a practicar l’anàlisi textual des dels diferents àmbits d’ús. El llibre de text em val perquè l’alumnat dispose d’una teoria morfològica, sintàctica, lèxica, pragmàtica textual, sociolingüística, etc., que agilitza les classes i m’aporta exercicis pràctics per a l’anàlisi lingüística de selectivitat.

Pel que fa a la literatura, he començat per Fuster però des de l’estudi de la seua obra, a partir de la lectura de “Ser Joan Fuster” de l’editorial Bromera i, de l’anàlisi de textos, com ja venia fent anys enrere. No sé si està bé, però m’ha permés preparar la nova dinàmica del curs. El que passarà a partir d’ara, dependrà de com vaja avançant el material del grup de treball de què forme part. La meua idea és endinsar-me en els autors a través de l’anàlisi textual i aportar la informació necessària perquè siga l’alumnat qui elabore, de forma individual, el text de dues-centes paraules que necessitarà redactar en l’examen de selectiu.

De moment, us deixe els textos que he posat per a l’examen de la 1ª avaluació i, tal i com els anem corregint a classe, ho anirem publicant al blog.

Substitutius del Carnaval i El temps i el menjar

COMPRENSIÓ DEL TEXT

La nova estructura de l'examen de selectivitat comprén tres parts:
1.1 Comprensió del text.
1.2 Anàlisi lingüística del text.
1.3 Expressió i reflexió crítica.

Anem a començar per la primera part en què haureu de demostrar que heu comprés el text des del punt de vista semàntic i pragmàtic i, per tant, s'hauran de contestar unes preguntes sobre la COHERÈNCIA i l'ADEQUACIÓ

Les qüestions seran les següents:

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que

apareixen al text.

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identificar les veus del discurs.

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

El primer text en què aplicarem aquesta nova anàlisi serà a un text de Fuster, Ovservació d'un voyeur. A l'arxiu del blog en podeu trobar el comentari de la coherència i de l'adequació, però com que farem alguns canvis és millor que seguiu les publicacions que fem en aquest curs.

Artistes deprimits. D'Eduard Punset

Avui he corrregit alguns comentaris del text d'Eduard Punset "Artistes deprimits" i n'hi ha qui ja ho fa més o menys bé, tenint en compte que es tracta del primer que redacteu. Seria bo veure'n uns quants perquè us fixàreu en com ho resolen els vostres companys i companyes i, sobretot, en les meues correccions i suggeriments.

Comentari de Sara Martín,
Luís Blay

L'alumnat d'Història Universal de la Literatura de 2n de batxillerat de l'IES Eduardo Merello ja disposa d'un blog on trobar un espai de comunicació corresponent a l'assignatura.
http://literaturauniversalbatxillerat.blogspot.com/

EL CANAL

A classe hem fet una activitat sobre el canal de comunicació i, com ho hauríem d'expressar.

Ací podeu trobar la proposta de Penélope.

Feu un resum

Article publicat en la revista L'escletxa, estiu 2009


Responsabilitat Lingüística Personal


L’objectiu principal de tota empresa és obtenir beneficis. Tanmateix, d’uns anys ençà, moltes empreses han pres consciència que el seu rol depassa estrictament els límits de l’activitat econòmica que realitzen i que, de fet, la manera com es relacionen amb els diversos actors que configuren la seva estructura interna (gerents, empleats, accionistes...) o el seu entorn immediat (proveïdors, clients, administracions públiques...) té unes repercussions socials que no han de ser menystingudes. Aquesta presa de consciència ha dut al sorgiment de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), mitjançant la qual les empreses planifiquen i fan públic el seu compromís social i les accions que duen a terme en aquest sentit.

Si passem del terreny econòmic a l’àmbit lingüístic, ens trobem que les llengües, a més de servir com a instruments de comunicació, també desenvolupen moltes altres funcions amb una repercussió social gens menyspreable, com ara descriure amb absoluta minuciositat l’entorn en el qual s’han originat, aportar una visió única i diferenciada del món i, també, esdevenir elements d’identificació col·lectiva i, per tant, eines inestimables d’integració i de cohesió social. En conseqüència, preservar cada llengua hauria de ser, per als parlants, un objectiu inqüestionable, el qual s’assoliria amb un gest fàcil i natural: parlar-la en qualsevol situació en el territori on és la llengua pròpia. Aquest gest, però, és encara una excepció entre els parlants de llengües minorades, els quals tendeixen a passar-se, per norma, a la llengua dominant.

De cara a avançar vers la plena normalització d’aquestes llengües, i a banda d’exigir a les administracions que adoptin polítiques fermes amb aquest finalitat, és important que els parlants, un cop conscients de la situació de minoració, es fixin uns objectius personals per incrementar-ne l’ús. Fent un paral·lelisme amb el món empresarial i la RSC, podem anomenar aquests objectius “Responsabilitat Lingüística Personal (RLP)”. En poques paraules, la RLP consistiria en identificar, de manera individual, totes aquelles situacions en què no estem utilitzant el català, classificar-les per ordre de dificultat i, tot seguit, començar a fer servir la llengua en les que ens semblin més fàcils. I un cop assolits aquests primers objectius, podríem reformular la nostra RLP per tal d’afrontar situacions més complexes. D’aquesta manera, i gairebé sense ni adonar-nos-en, estaríem contribuint a convertir el català en una llengua més usada, més normalitzada. Ens cal un petit esforç i, sobretot, un compromís ferm, però la causa s’ho val.

David Vila i Ros

CURS 2009/10

Benvinguts i benvingudes al nou curs de 2n de Batxillerat.
Enguany encetem una nova etapa. Personalment m'ha sorprés que no fos abans el canvi de l'examen de selectivitat, però ara ja el tenim ací i ens hem de posar a treballar d'una altra manera. Per començar a canviar aquest curs portarem un llibre de text, el de Voramar, que ens ajudarà a preparar tots els continguts per a la PAU.
La meua reflexió personal és que haurem d'estudiar, igual que als cursos anteriors, tots els elements de l'adequació, coherència i cohesió, perquè hi haurà preguntes específiques que s'hauran de contestar atenent als coneixements de les propietats textuals, ara, però, serà una resposta específica i no una part del comentari.
Respecte a les qüestions d'anàlisi lingüistica, haurem de repassar morfologia verbal, fonètica, ortografia, gramàtica i sintaxi. Tot i que les preguntes no semblen massa difícils caldrà fer un esforç per poder arribar a veure, almenys, els aspectes més importants.
I per últim, l'expressió i reflexió crítica haurà de comptar amb la memorització que, fins ara, no havia estat necessària, però la nostra literatura no quedarà oblidada i l'alumnat preuniversitari gaudirà d'un bagatge cultura més ric.

Podeu comprovar l'estructura de l'examen i els criteris d'avaluació:
Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE núm. 283, 24 de novembre de 2008)