TREBALLS D'ALUMNES

Aquestos dos textos al voltant del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet us ajudaran, per una part a conèixer millor l'escriptor i, per una altra, a diferenciar entre un text argumentatiu i un text expositiu.

tuenti

M’heu demanat que publique al tuenti en lloc de al bloc. Ho he intentat. M’he fet un compte, m’he iniat en el seu maneig però crec que no val per publicar textos formals. Solament és útil per deixar notes, a més de les fotos, que tant us agrada.
El que farem és que us avisaré al tuenti de les publicación (que “malcriats” esteu...)
Que passeu un bon “supermegacapdesetmana” i, a més de descansar i passar-s’ho bé, que treballeu un poquet. Aci teniu el text per comentar.
Bestes......

COMENTARI DE TEXT

Comencem a practicar l'anàlisi textual amb aquest text de Rodolf Sirera




Rodolf Sirera

Ningú no pot dubtar, avui, que el teatre català -i el teatre en català- representa el sector més dinàmic de l'escena espanyola: en els Premis Max de les Arts Escèniques de l'any passat, que concedeix la Societat d'Autors per votació entre els seus membres, i que equivaldrien si fa no fa als Molière, el teatre català -i en català, insisteixo- va aconseguir més del 60% dels guardons atorgats en les diferents modalitats que s'avaluen.
Si deixem de costat aquest fet, si es vol circumstancial, i ens centrem en l'escriptura dramàtica, podem també constatar l’excel•lent vitalitat que gaudeix el teatre català en les tres darreres dècades. L'aparició d'una nova generació de dramaturgs, a partir de mitjans dels vuitanta, ha servit no només per a assegurar la continuïtat d'aquest teatre, sinó també per dinamitzar el treball dels autors que pertanyen a la generació anterior, empenyent-los a incorporar a la seva obra tècniques d'escriptura més avançades. D'altra banda, la configuració de l'estat espanyol com a estat de les autonomies, i la creixent inversió pública en teatre; la creació del Teatre Nacional de Catalunya i d'altres centres de producció institucionals; l'augment i la diversificació i especialització de les sales i el creixement i la diversificació del públic, han permès gaudir a aquest teatre, fet en català, d'un pes específic notable i d'una presència destacada, presència que no es circumscriu únicament a la seva àrea lingüística, sinó que, a través de traduccions, arriba igualment als escenaris de la resta de l'estat espanyol, i d'altres països: els casos de Josep M. Benet i Jornet i Sergi Belbel resulten, en aquest sentit, paradigmàtics.
A ningú no se li amaga, tanmateix, que el català, malgrat la vitalitat que pugui demostrar, és no sols una llengua minoritària -parlada, tot considerant el conjunt de territoris que, amb diferents variants dialectals, o amb distintes denominacions, la té com a pròpia, per uns deu milions, si fa no fa, de persones - , sinó, a més a més, una llengua que ha de coexistir, en el seu propi territori, amb una altra, d'un pes demogràfic i una presència cultural aclaparant, el castellà o espanyol, que tots els catalans, en major o menor mesura, coneixen, i en la qual s'expressen preferentment -tot i que no de manera exclusiva, tot s'ha de dir- els mitjans de comunicació.
Això vol dir que el dramaturg català, en algun moment de la seva existència, ha de plantejar-se -de manera conscient o inconscient- la tria lingüística.(...) Malgrat tot, almenys pel que respecta al teatre -potser en el camp de la novel•la, per exemple, les coses no resultarien tan evidents- la major part del teatre que s'escriu a Catalunya, amb alguna notable excepció, com és el cas de José Sanchis Sinisterra, s'escriu en català, i en català s'estrena i representa, i del català passa després al castellà i altres llengües.

Rodolf Sirera: TEATRE CATALÀ: RETORN ALS TEMES POLÍTICS?
Conferència pronunciada al Centre d'Etudes Catalanes
de l'Université Paris Sorbonne (Paris IV) el 24 d'abril de 2001




PREGUNTES:

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text.
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Raona la varietat diafàsica o registre lingüístic i la varietat diatòpica o dialectal.
5. Destaca els recursos lingüístics de la modalització amb què s'hi fa present l'autor.
6. Analitza la dixi.
7. Busca els pronoms febles del text: digues la seua funció sintàctica i la seua relació fòrica.
8. Què sabries en referència a l’autor de la Conferència?

Benvinguts i benvingudes al curs de 2n de batxillerat 2010-2011
Aquest any comenceu un curs molt important i complex. Important perquè serà l’últim i l’haureu d’aprovar per a obtenir el títol de “Batxiller”, títol que us permetrà accedir a estudis superiors com la universitat o els cicles formatius de segon grau. I complex perquè tot i ser ja el darrer anys al centre, la pressió va a ser molt forta, les exigències molt elevades, els sentiments molt profunds i el final... molt emocionant. Segur que no us deixarà indiferents i, passats els anys, el recordareu com un curs molt especial. L’experiència avala les meues paraules, per aquest motiu, us convide a posar-vos a treballar de valent ja, des del primer dia, il•lusionant-vos malgrat les dificultats , engrescant-vos malgrat les contrarietats.
L’any passat ja vam començar un nou camí cap a selectivitat i enguany ens serà més fàcil programar la matèria perquè comptem amb l’experiència del curs anterior. Així que he decidit començar la literatura, que està agrupada en gèneres- narrativa, poesia, teatre i assaig- pel teatre, ja que tinc l’objectiu de deixar la narrativa i l’assaig per a després de Nadal, així en aquest període vacacional llegireu Enric Valor, de qui celebrarem el centenari del seu naixement l’any 2011. També he pensat abordar la literatura a través del comentari de text de manera que aneu aprenent les dues habilitats, comentari i literatura, a la vegada.
Us desitge un bon “viatge” per la nostra història literària des de després de la Guerra Civil fins als nostres dies, i un bon “capbussament” al pèlag lingüístic del text.

Literatura catalana de postguerra

View more presentations from Lluís Rius.

Us deixe alguns treball de la narrativa de postguerra dels companys. Samuel García , Jorge Grande i Luis Blay

He de demanar disculpes a tots els seguidors i seguidores del meu blog per no actualitzar-lo en un mes. Les causes són diverses. Per una banda, enguany el blog de literatura universal i, més concretament, preparar aquesta nova assignatura m’ocupen moltíssim temps. I, per una altra, m’he estat “acoblant” al nou plantejament del curs.

Us he de comunicar que hem organitzar un grup de profes, recolzat per la Conselleria i la nostra amiga i coordinadora de valencià Àurea Garcia, per treballar la literatura a partir dels ítems proposats per a l’examen de selectivitat.

Enguany estic seguint el llibre de Voramar, cosa que no havia fet mai. Fins ara jo donava la teoria de comentari i començàvem a practicar l’anàlisi textual des dels diferents àmbits d’ús. El llibre de text em val perquè l’alumnat dispose d’una teoria morfològica, sintàctica, lèxica, pragmàtica textual, sociolingüística, etc., que agilitza les classes i m’aporta exercicis pràctics per a l’anàlisi lingüística de selectivitat.

Pel que fa a la literatura, he començat per Fuster però des de l’estudi de la seua obra, a partir de la lectura de “Ser Joan Fuster” de l’editorial Bromera i, de l’anàlisi de textos, com ja venia fent anys enrere. No sé si està bé, però m’ha permés preparar la nova dinàmica del curs. El que passarà a partir d’ara, dependrà de com vaja avançant el material del grup de treball de què forme part. La meua idea és endinsar-me en els autors a través de l’anàlisi textual i aportar la informació necessària perquè siga l’alumnat qui elabore, de forma individual, el text de dues-centes paraules que necessitarà redactar en l’examen de selectiu.

De moment, us deixe els textos que he posat per a l’examen de la 1ª avaluació i, tal i com els anem corregint a classe, ho anirem publicant al blog.

Substitutius del Carnaval i El temps i el menjar