Article publicat en la revista L'escletxa, estiu 2009
Responsabilitat Lingüística Personal
L’objectiu principal de tota empresa és obtenir beneficis. Tanmateix, d’uns anys ençà, moltes empreses han pres consciència que el seu rol depassa estrictament els límits de l’activitat econòmica que realitzen i que, de fet, la manera com es relacionen amb els diversos actors que configuren la seva estructura interna (gerents, empleats, accionistes...) o el seu entorn immediat (proveïdors, clients, administracions públiques...) té unes repercussions socials que no han de ser menystingudes. Aquesta presa de consciència ha dut al sorgiment de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), mitjançant la qual les empreses planifiquen i fan públic el seu compromís social i les accions que duen a terme en aquest sentit.
Si passem del terreny econòmic a l’àmbit lingüístic, ens trobem que les llengües, a més de servir com a instruments de comunicació, també desenvolupen moltes altres funcions amb una repercussió social gens menyspreable, com ara descriure amb absoluta minuciositat l’entorn en el qual s’han originat, aportar una visió única i diferenciada del món i, també, esdevenir elements d’identificació col·lectiva i, per tant, eines inestimables d’integració i de cohesió social. En conseqüència, preservar cada llengua hauria de ser, per als parlants, un objectiu inqüestionable, el qual s’assoliria amb un gest fàcil i natural: parlar-la en qualsevol situació en el territori on és la llengua pròpia. Aquest gest, però, és encara una excepció entre els parlants de llengües minorades, els quals tendeixen a passar-se, per norma, a la llengua dominant.
De cara a avançar vers la plena normalització d’aquestes llengües, i a banda d’exigir a les administracions que adoptin polítiques fermes amb aquest finalitat, és important que els parlants, un cop conscients de la situació de minoració, es fixin uns objectius personals per incrementar-ne l’ús. Fent un paral·lelisme amb el món empresarial i la RSC, podem anomenar aquests objectius “Responsabilitat Lingüística Personal (RLP)”. En poques paraules, la RLP consistiria en identificar, de manera individual, totes aquelles situacions en què no estem utilitzant el català, classificar-les per ordre de dificultat i, tot seguit, començar a fer servir la llengua en les que ens semblin més fàcils. I un cop assolits aquests primers objectius, podríem reformular la nostra RLP per tal d’afrontar situacions més complexes. D’aquesta manera, i gairebé sense ni adonar-nos-en, estaríem contribuint a convertir el català en una llengua més usada, més normalitzada. Ens cal un petit esforç i, sobretot, un compromís ferm, però la causa s’ho val.
David Vila i Ros
Aquesta obra està subjecta a
una llicència de Creative Commons
dissabte, 19 de setembre del 2009
dimecres, 16 de setembre del 2009
CURS 2009/10
Benvinguts i benvingudes al nou curs de 2n de Batxillerat.
Enguany encetem una nova etapa. Personalment m'ha sorprés que no fos abans el canvi de l'examen de selectivitat, però ara ja el tenim ací i ens hem de posar a treballar d'una altra manera. Per començar a canviar aquest curs portarem un llibre de text, el de Voramar, que ens ajudarà a preparar tots els continguts per a la PAU.
La meua reflexió personal és que haurem d'estudiar, igual que als cursos anteriors, tots els elements de l'adequació, coherència i cohesió, perquè hi haurà preguntes específiques que s'hauran de contestar atenent als coneixements de les propietats textuals, ara, però, serà una resposta específica i no una part del comentari.
Respecte a les qüestions d'anàlisi lingüistica, haurem de repassar morfologia verbal, fonètica, ortografia, gramàtica i sintaxi. Tot i que les preguntes no semblen massa difícils caldrà fer un esforç per poder arribar a veure, almenys, els aspectes més importants.
I per últim, l'expressió i reflexió crítica haurà de comptar amb la memorització que, fins ara, no havia estat necessària, però la nostra literatura no quedarà oblidada i l'alumnat preuniversitari gaudirà d'un bagatge cultura més ric.
Podeu comprovar l'estructura de l'examen i els criteris d'avaluació:
Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE núm. 283, 24 de novembre de 2008)
dimarts, 30 de juny del 2009
dimecres, 10 de juny del 2009
EXAMEN DE SELECTIVITAT
Si puxeu sobre el títol us enviarà directament al text original
Allò que està d'un altre color és perquè no apareix a l'examen de selectivitat o perquè s'ha produït un canvi
CONSEQÜÈNCIES DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
La dependència dels joves del 'messenger' inquieta els metges
1. • Els experts alerten que els addictes tendeixen a la soledat i descuiden els estudis i la higiene
2. • El 10% dels adolescents catalans admeten que ho passen "molt malament" si no tenen a mà un mòbil
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA
Quedar fora de joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels adolescents, i aquesta circumstància se l'han sabut apropiar bé els dissenyadors d'algunes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes socials d'internet i els jocs d'ordinador han aconseguit atraure l'interès dels menors de 17 anys, i, com passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen "molt malament" si no tenen el mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs.
El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d'addiccions de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues, centre que l'últim any ha tractat una vintena d'adolescents amb greu dependència de les TIC. "I van en augment", indica.
Entrar al messenger --canal d'intercanvi de missatges en temps real a través d'internet-- ha creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les amigues de qui s'acaben d'acomiadar. "Si ningú els posa límits, poden estar en el xat xerrada electrònica de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada, i al matí no es podran llevar", relata Matalí.
HO DEIXEN TOT
Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d'una addicció i múltiples problemes col.laterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els esports que fins llavors els havien interessat --inclòs el futbol--, estan molt irritables quan no teclegen a l'ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més sols.
"Al principi, el mòbil i el messenger són la via per la qual molts adolescents que es relacionen amb dificultat milloren la seva vida social, però, molt aviat, aquesta vinculació es gira en contra seu", explica Matalí. "La por al ridícul, la inseguretat, la tendència a infravalorar-se i la por al rebuig que els va portar a abocar-se a les TIC els enfonsa en una enorme desconfiança en la seva pròpia capacitat personal de relacionar-se, i encara s'aïllen més", afegeix el psicòleg a l'assaig Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció", del qual és autor junt amb el psiquiatre José Ángel Alda.
PÈRDUA DEL PUDOR
En qualsevol cas, afegeixen, una relació a través d'internet resulta desproporcional: "Permet jugar amb la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se", indiquen indica. El pas entre l'ús raonable i la necessitat de fer servir les TIC és imperceptible a l'inici i difícil de rectificar després. Matalí proposa l'abstinència com a inici de la solució. "Durant una o dues setmanes, l'ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència --explica--. Se l'anima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics". Després, se li permeten fer els treballs que ha de redactar a l'ordinador, però l'aparell ja no estarà a l'habitació del noi o noia dependents. El més adequat és instal.lar-lo al menjador o en un lloc d'estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és que no es connectin més en soledat.
Allò que està d'un altre color és perquè no apareix a l'examen de selectivitat o perquè s'ha produït un canvi
CONSEQÜÈNCIES DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
La dependència dels joves del 'messenger' inquieta els metges
1. • Els experts alerten que els addictes tendeixen a la soledat i descuiden els estudis i la higiene
2. • El 10% dels adolescents catalans admeten que ho passen "molt malament" si no tenen a mà un mòbil
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA
Quedar fora de joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels adolescents, i aquesta circumstància se l'han sabut apropiar bé els dissenyadors d'algunes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes socials d'internet i els jocs d'ordinador han aconseguit atraure l'interès dels menors de 17 anys, i, com passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen "molt malament" si no tenen el mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs.
El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d'addiccions de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues, centre que l'últim any ha tractat una vintena d'adolescents amb greu dependència de les TIC. "I van en augment", indica.
Entrar al messenger --canal d'intercanvi de missatges en temps real a través d'internet-- ha creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les amigues de qui s'acaben d'acomiadar. "Si ningú els posa límits, poden estar en el xat xerrada electrònica de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada, i al matí no es podran llevar", relata Matalí.
HO DEIXEN TOT
Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d'una addicció i múltiples problemes col.laterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els esports que fins llavors els havien interessat --inclòs el futbol--, estan molt irritables quan no teclegen a l'ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més sols.
"Al principi, el mòbil i el messenger són la via per la qual molts adolescents que es relacionen amb dificultat milloren la seva vida social, però, molt aviat, aquesta vinculació es gira en contra seu", explica Matalí. "La por al ridícul, la inseguretat, la tendència a infravalorar-se i la por al rebuig que els va portar a abocar-se a les TIC els enfonsa en una enorme desconfiança en la seva pròpia capacitat personal de relacionar-se, i encara s'aïllen més", afegeix el psicòleg a l'assaig Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció", del qual és autor junt amb el psiquiatre José Ángel Alda.
PÈRDUA DEL PUDOR
En qualsevol cas, afegeixen, una relació a través d'internet resulta desproporcional: "Permet jugar amb la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se", indiquen indica. El pas entre l'ús raonable i la necessitat de fer servir les TIC és imperceptible a l'inici i difícil de rectificar després. Matalí proposa l'abstinència com a inici de la solució. "Durant una o dues setmanes, l'ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència --explica--. Se l'anima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics". Després, se li permeten fer els treballs que ha de redactar a l'ordinador, però l'aparell ja no estarà a l'habitació del noi o noia dependents. El més adequat és instal.lar-lo al menjador o en un lloc d'estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és que no es connectin més en soledat.
dilluns, 8 de juny del 2009
dimecres, 27 de maig del 2009
A TOTS ELS QUI, AMABLEMENT, VISITEU AQUESTA PÀGINA
A totes les persones que visiten molt amablement aquest blog (amistats, profes, alumnes...) us vull demanar un favor.
La coordinadora de valencià, a qui estime molt, n' Àurea García Francés, em va demanar que fes una "Comunicació" al Curs de formació sobre l'ús vehicular de llengües en el sistema educatiu valencià" que tindrà lloc a la Facultat de filologia de l'1 al 3 de juliol, sobre la meua experiència en l'elaboració d'aquest blog orientat a ajudar en el comentari de text de 2n de batxillerat. Encara que ho vaig acceptar necessite la vostra col·laboració.
Queda clar que aquest blog és humil, res que veure amb l'extraordinari treball que fan molts companys meus amb les noves tecnologies. Jo però, vaig veure amb aquest recurs informàtic en xarxa la possibilitat de compartir el meu treball de molts anys, amb gent coneguda com era el meu alumnat, però que ja tenen la sort o la desgràcia de suportar-me tot el curs i, a més, oferir una xicoteta ajuda a qui busqués informació al voltant d'aquesta feina del comentari de text de 2n de batxillerat. Després de dos cursos encara no sé si ha estat positiu o no. He de confessar que no he comptat amb la participació que esperava dels grups de batxillerat i que conste que he utilitzat el recurs de la nota per implicar-los-hi, però res, tampoc no he rebut molts comentaris, cosa normal, però ara us necessite...
Solament us pregue que em doneu una opinió perquè puga fer una anàlisi positiva de la utilitat d'aquest blog i de l'esforç que suposa el seu manteniment i així, ho transmeta a la meua "Comunicació" dels cursos d'estiu.
Gràcies d'antuvi per llegir-me. Besets
La coordinadora de valencià, a qui estime molt, n' Àurea García Francés, em va demanar que fes una "Comunicació" al Curs de formació sobre l'ús vehicular de llengües en el sistema educatiu valencià" que tindrà lloc a la Facultat de filologia de l'1 al 3 de juliol, sobre la meua experiència en l'elaboració d'aquest blog orientat a ajudar en el comentari de text de 2n de batxillerat. Encara que ho vaig acceptar necessite la vostra col·laboració.
Queda clar que aquest blog és humil, res que veure amb l'extraordinari treball que fan molts companys meus amb les noves tecnologies. Jo però, vaig veure amb aquest recurs informàtic en xarxa la possibilitat de compartir el meu treball de molts anys, amb gent coneguda com era el meu alumnat, però que ja tenen la sort o la desgràcia de suportar-me tot el curs i, a més, oferir una xicoteta ajuda a qui busqués informació al voltant d'aquesta feina del comentari de text de 2n de batxillerat. Després de dos cursos encara no sé si ha estat positiu o no. He de confessar que no he comptat amb la participació que esperava dels grups de batxillerat i que conste que he utilitzat el recurs de la nota per implicar-los-hi, però res, tampoc no he rebut molts comentaris, cosa normal, però ara us necessite...
Solament us pregue que em doneu una opinió perquè puga fer una anàlisi positiva de la utilitat d'aquest blog i de l'esforç que suposa el seu manteniment i així, ho transmeta a la meua "Comunicació" dels cursos d'estiu.
Gràcies d'antuvi per llegir-me. Besets
Subscriure's a:
Missatges (Atom)