Quan mire aquest vídeo se m’ompli el cor de tendresa i d’enyorança. Enric Valor ja estava molt vellet, faltaria als pocs dies i el seu estat es veu ja molt desmillorat. Fixeu-vos, però, en les seues paraules, plenes d’optimisme i sempre, sempre, amb un afecte molt especial als “treballadors de la llengua”. Doncs, ja ho sabeu: a treballar per la llengua, pel país i per la nostra cultura, que falta els en fa.



En aquest enllaç hi trobareu un resum d'un alumne del curs 2010-2011 respecte a l'ítem número 2: "Explica les característiques més importants de l'obra d'Enric Valor". A la pàgina de NARRATIVA, aniré publicant els resums d'aquest curs

EXAMEN DE SELECTIVITAT DE JUNY DE 2011

Per ajudar una miqueta els qui us esteu preparant els exàmens de recuperació de l’assignatura de Valencià o la selectivitat de setembre, us deixe comentat l’examen de juny, l'opció A, que era un fragment d' El cant de joventut, de Montserrat Roig, i l'opció B, un d'El diari blau de Carlota, de Gemma Lienas.

Des de la pàgina del Departament de Català hi trobareu el document de les proves i la solució. Ara bé, aneu en compte perquè n’hi ha d’errades, i greus, fins i tot ortogràfiques. De tota manera sempre podeu comparar i triar la que més us agrade. La meua opció no és com us hauria de quedar a vosaltres perquè està clar que us haureu d’expressar a la vostra manera. És igual que quan estudieu amb un llibre de text, vosaltres no en reproduïu exactament les paraules, sinó que ho feu amb les vostres, doncs això és el que jo us oferisc, un comentari de text resolt i redactat per mi perquè vosaltres us hi fixeu en els aspectes específics dels punts de l’anàlisi textual. Jo us recomane que elaboreu una plantilla en què prepareu les oracions introductòries per a cada pregunta la qual cosa us estalviarà temps i faltes d’ortografia perquè seran paraules apreses sense errors gramaticals.

SOLUCIÓ A LA PROVA DE SELECTIU 2011 DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II

HOMENATGE A ENRIC VALOR

 

Senyor Valor, hui és el vostre aniversari, compliu cent anys, i em sent molt orgullosa de poder celebrar-ho amb vosté i amb totes les persones que visitaran aquesta pàgina. Des que començàrem a planificar aquest homenatge em vaig estar pensant què podia regalar-vos  i, honestament vaig pensar que el meu regal és, des de fa vint-i-tres anys, ensenyar als meus alumnes qui és vosté, la seua vida, la seua obra, el seu treball lingüístic, en definitiva els ensenye  a valorar la seua tasca i a estimar la nostra llengua i el nostre poble.

Aquest és un blog que dóna suport als meus alumnes de 2n de batxillerat en la seua comesa de realitzar un comentari de text, també és un material que m’agrada compartir amb el professorat que en pot fer ús per a les seues classes, així és que hui he preparat un comentari de text, un comentari com es fa a selectivitat i que de segur vindrà bé a qui estiga preparant els exàmens de setembre, o ja per al curs que prompte anem a començar.

           "A la Til·lera tot havia seguit igual, un any rere l’altre, després d’esdevenir-se la novetat del servei  militar de Basili, que va estar i tot a l’Àfrica: Vicent breguejant com sempre amb la dura terra, amb les solanades de la sega, amb la collita de la fruita, aidat per Basili, Basília i Vicenta, que ja festejava feia temps amb un llaurador del poble. La muller de Vicent, amb les seues esparses i saboroses traïcions... La vida rutlava, vulgar, peresosa, anodina, una mica sòrdida.

            L’únic que havia aconseguit elevar-se espiritualment és clar que era Àngel. Al tercer curs de carrera es va sentir amb prou forces per declarar el seu amor a Isabel Alberola i després comunicar-ho als seus pares, tot demanant-los perdó pel seu atreviment d’haver posat tant amunt el seu esguard, cosa que no tenia més excusa que el gran amor que sentia per la seua filla, feliçment correspost. Ell tenia en porta el servei militar, amb el fons procel·lós de la greu situació del Marroc. I això també el va inclinar a formalitzar la seua situació amb Isabel per por de perdre-la. No hi havia diferència de fortunes –don Frederic no tenia altra cosa que la casa on vivia (un pis confortable i luxós en la Rambla Méndez Núñez) i la carrera, i el béns de la seua muller tampoc no eren res d’extraordinari:  dos modestos pisos llogats a una moderada renda-.  Si de cas, queia la balança una mica a favor d’Àngel, que tindria aviat la carrera i seria pel temps propietari del mig mas que corresponia al seu pare i s’havia fet una masada important, tot dins, és clar, de termes modestos. A més, tant don Frederic com la seua muller eren autènticament lliberals i d’idees molt modernes en allò de les classes i les sangs, i sobretot vertaderament admiradors del gran talent i personalitat del jove, a qui auguraven un esdevenidor brillant. Així, doncs, van donar el seu consentiment a aquelles relacions que feien la felicitat d’Isabel i que s’establiren d’acord amb la rigidesa de costums que, tot i el seu liberalisme, imperaven també  per a aquest cas en aquella casa, donat el context social inevitable.

             [...]

            L’admiració dels seus parents i conveïns d’Alcoleja, a l’assabentar-se d’aquelles relacions formals d’Àngel, pujà de punt així com el respecte que el jove mereixia en el seu poble. Qui més n’estava orgullós i se n’omplia la boca era Cristòfol l’estanquer, que ho contava a tots els qui volien oir-lo."

                                               Enric Valor,La idea de l’emigrant. Ed. Gregal, 1982

El model d'examen i la possible solució es troba si punxeu la foto d'Enric Valor ¿davant una til·lera?

 

       Per acabar, senyor Valor, vull que veja un testimoni de la meua neboda Aitana. Quan jo li vaig contar que estava preparant un treball per al meu blog sobre vosté, ella començà a xerrotejar tot el que en sabia. No m’ho vaig pensar, sa mare l’ha gravada i ací queda un exemple de la vitalitat i la presència de la seua gran, estimable i magnífica persona, senyor Valor, hui, 22 d’agost de 2011 vosté és viu entre tots nosaltres i, pels segles dels segles....

COMENTARI DE TEXT DE REFORÇ

Com sé que esteu endinsats en l'anàlisi de textos, vull deixar-vos-en un que tots coneixem i que vam fer a classe.
Mireu l'hora que és i el dia. No us desanimeu, jo tampoc pare de treballar....

        Un any més s'ha acabat el curs i, arribat el final, esclaten les emocions. Pel que fa a l’assignatura de valencià, també he repetit com cada any la satisfacció de posar unes notes consensuades amb l’alumnat, en què tot el món està d’acord i la gran majoria satisfet. El meu mètode és fer-vos treballar moltíssim al llarg del curs, igual que ho faig jo, donant-vos moltes oportunitats per millorar la nota i obtenir bons resultats i, d’aquesta manera, la quantitat d’aprovats és molt alta. No regale res, és el vostre treball i esforç,  jo, únicament em limite a no tancar-vos la porta. N’hi ha qui ha pogut aprovar l’assignatura en l’últim moment, això sí, perquè ha fet el treball de la 3ª avaluació, ha llegit llibres per millorar la nota, o simplement ha aprovat un examen que valia un 80 per cent. En fi que solament suspén qui ho ha decidit així, pel motiu que siga, però no he estat jo qui l’he suspés. Des de principi de curs quan us queixeu que el valencià és complicat d’aprovar perquè no domineu el comentari, jo sempre us dic que aprovar valencià és molt fàcil, s’han d’aprovar la resta d’assignatures, i ja us quedarà avaluat positivament. I, sorprenentment és en l’assignatura que més deures, llibres de lectura, treballs i exàmens féu, ningú no s’ho deixa, al revés mostreu molt d’interés i per això em féu tan fàcil aprovar-vos, no tinc més que desplegar el meu full de notes i veure quant s’ha treballat. N’hi ha qui vol un 10 i d’acord amb això rendeix, i n’hi ha qui només aspira a un 5 i, fins i tot li costa, però sap que ho pot aconseguir. En fi que, malgrat la gran quantitat de treball, per a vosaltres i per a mi, arriba l’hora d’arreplegar els fruits i, de moment ha estat una bona collita, ara a pel selectiu.



       Respecte a la tutoria, ha estat molt complicada. Hem tingut de tot. No vull fer un recompte perquè n’hi ha coses molt personals que solament deu saber la persona implicada i la tutora. I, no cal dir el final, és la primera vegada que acabe l’avaluació plorant d’impotència, però això tampoc vull fer-ho públic, solament vull reconéixer el paper de la meua estimada companya Maribel que, com a cap d’estudis, ha fet una feina impagable recolzant-me en tot moment i després ajudant-vos en tot el que ha pogut.


        En fi, sé que, com cada any, us anireu oblidant un poquet d’aquest curs perquè les experiències que us queden per viure són molt importants i transcendentals en la vostra vida, però sí que quedarà un record dolç i tendre d’aquest segon de batxillerat.

QUE VIVIU EN FELICITAT.


No trieu el conflite sinó la pau, la por sinó l’amor

De gala 2011

COMENTARI DE TEXT SOLUCIONAT. Contra la música. Sagitari. Joan Fuster

 Si entreu a l'enllaç trobareu el comentari "Contra la música" de Sagitari, de Joan Fuster, resolt.


                       CONTRA LA MÚSICA

¿No es produirà, qualsevol dia, una reacció a favor del silenci? Trobe que anem pel camí d’una saturació alarmant. Mai, la gent –les multituds- no havien tingut accés a la música sinó de tard en tard, i amb motius de festa religiosa o profana. Les classes altes, potser una mica més, però tampoc no gaire. Inventaren el gramòfon i els seus discos primitius, i això ja fou una mena de “democratització”. Amb els transistors i els altres trucs més o menys electrònics, la música ha esdevingut l’aliment sistemàtic de l’orella humana. En els bancs, en les botigues, en els cementeris civilitzats, en els bars, en els trens, a tot arreu, la música us acompanya, Pel carrer, veieu individus que caminen amb els auriculars posats, i els conductors de cotxes engeguen, amb el vehicle, la seua ràdio-cassette. I no cal ni parlar dels locals especialitzats: les discoteques, per exemple. Ara no importa quina música siga: Bach o els Rolling, Mantovani o Peret, una “cobla” o un “corrido” de Placido Domingo. Cadascú, probablement, s’ajusta a les seues preferències, i que Déu Nostre Senyor ens faça a tots sants. El cas és que, vulguem-ho o no, naveguem permanentment enmig d’un “discurs sonor” qualsevol. Com que és molt fàcil de fer-ho, podríem atribuir-ne la culpa a les “multinacionals” del ram. I no ens equivocaríem...¿Un retorn al silenci? Serà difícil. En les àrees urbanes, el silenci no existeix. I, de més a més, ¿per a què el silenci? Hem abandonat els usos de la conversa gratuïta, i tenim por de la soledat. Tot va lligat. El problema és que “sentim” música, i no l’ “escoltem”...

Sagitari (1984)

Ací teniu un possible comentari de text de "Nota sobre la llibertat" de Sagitari  de Fuster











NOTA SOBRE LA LLIBERTAT

No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas, per evitar mals majors. Però tingueu present que les lleis, sota qualsevol règim, sempre han estat dictades per “prohibir”. I si en trobeu alguna que sembla facilitar les “llibertats”, fixeu-vos-hi, perquè només ho sembla. Les “declaracions” són una cosa: són declaracions de “principis”. I parlen de “drets”: els de l’home i del ciutadà, per exemple. Us auguren i prometen tants “drets”, que, si fos de veres, això seria la glòria celestial. Però no: hi ha les lleis. Fins i tot -com en la vigent Constitució espanyola- parlen de “llibertats”, però de seguida hi trobareu una clàusula precautòria en la qual ja us adverteixen que aquestes “llibertats” seran “regulades” després, d’una o d’altra manera. Amb la “regulació” corresponent advertireu de seguida que tot són “prohibicions” que la gent que té el poder aplicarà com li plaurà. Convé no oblidar-ho. En la mesura que vivim –si hi vivim- en “llibertat”, només és la mesura de “llibertat”, tan estimada, és una fal•làcia. Tot s’ha de dir: kantianament, les llibertats no poden ser llibertats si no són respectuoses amb les altres “llibertats”. D’acord. Però entre això i les lleis habituals hi ha una distància abismal. Cada llei que - cada dia- emana del poder, retalla una llibertat. Rarament la llibertat dels amos, però sempre la dels subalterns: la de les “classes subalternes”. I que s’autoenganye qui vulga enganyar-se. I per això les lleis sempre han fet por. I per això, en el Codi Civil espanyol, hi ha una ratlla definitiva que diu: “la ignorància de la ley no excusa de su cumplimiento”... ¡Apa, a “cumplir la ley”! La llibertat, podem “llegir-la” en un poema de Paul Éluard...

Joan Fuster, Sagitari. 1985