Blocs?
Un dels capítols del recent Compendi de normes d'estil (manual per a redactors i correctors) de Ramon Sangles, editat per Llengua Nacional, ja paga amb el títol: "Decididament blog i no bloc". Sangles remet als treballs del lingüista Gabriel Bibiloni per carregar contra la decisió del Termcat d'adoptar bloc (i blocaire) en comptes de blog (i bloguista o bloguer o blogaire) per referir-se als quaderns digitals. El Termcat regenta la sala d'espera al diccionari normatiu. I és aquí on, ara per ara, reposa aquest polèmic nou ús de bloc que provoca la divisió entre els internautes catalans. Bibiloni abandera la fidelitat al terme original anglès blog, abreviatura de web-log (quadern de bitàcola a la xarxa). Hi juga a favor que arreu ja en diguin blog, i que la terminació -g no ens sigui aliena, com ho demostren el pacient pedagog, el filòleg saberut o un pobre nàufrag com jo. El debat entre la particularitat i la generalitat és bizantí. Jo em decanto clarament per dir-ne blog, però constato una paradoxa: els qui advoquen per blog han introduït a la blogosfera catalana el que els experts en la qüestió basca anomenen la política de blocs.
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 21 de març del 2009
1 comentari:
Aixó de l'anglés està molt bé. Als temps que corren més val que un aprenga aquesta llengua si no vol quedar a la cua pel que fa a comunicació. Clar, a més d'imprescindible resulta que li dóna un toc modern -millor dit, cool- a les nostres llengües que sembla que ja no estiguen de moda.
La veritat és que jo sempre agranaré cap a casa, és a dir, que defendré la meua llengua i considere que tots hauríem de fer-ho. Així que si en lloc de blog, bloc, millor; i si en lloc de "Valencia Street Circuit", "Circuit Urbà de València", quasi que també, no?
Publica un comentari a l'entrada