LECTURA DE NADAL

Ja sabeu que heu de llegir un llibre aquest Nadal, del qual farem un control de lectura. Enguany he triat Enric Valor per moltes raons, una és que no se’n podeu anar de l’institut sense conèixer l’obra d’aquest gran escriptor valencià que va narrar i descriure com ningú les històries, els paisatges, els personatges, les emocions, la societat, etc., del nostre País Valencià.
L’obra que haureu de llegir és Temps de batuda. És la història d’una família valenciana que patirà la pèrdua de les seues possessions primer per qüestions econòmiques i morals i després pel desgavell polític, social i econòmic que suposà l’ inici de la Guerra Civil espanyola. Aquesta lectura us ajudarà a conèixer l’obra de Valor però també us remetrà als vostres estudis d’història. Crec que, encara que us coste de llegir, tindreu un bon regust en acabar-la.
Si voleu fer una lectura més lleugera de Valor podeu triar Narracions perennes, recull de contes que també us aproximaran a l’excel•lent prosa valoriana. Aquest llibre tindrà menys valor qualificatiu que l’altre ja que és més lleugera la seua lectura, en tot cas però, el que heu de fer és llegir-ne un de les dos.

 

Sinopsi: Metàfora i crònica dels tres primers mesos de la Guerra Civil d´Espanya, viscuts des de terres meridionals del País Valencià.









Sinopsi: Recull de narracions amb temàtiques molts diverses: el món cosmopolita ("L´experiment de Strolowickz", "Danys mínims sobre coberta"), l´àmbit rural de muntanya ("Contarelles de la boira") amb la recuperació del paisatge boscà, els costums ancestres, les contalles inefables. Com també la "Contalla d´un orat" i "El viatge de Nadal" que voregen el pas de la narració realista i controlada, a una altra dimensió: el miratge i l´al·lucinació, un vector de la inefabilitat de l´existència.

BON NADAL

Sé que encara queden uns dies per anar-nos-en de vacances de Nadal però acabe de rebre aquest vídeo i com fa referència a les noves tecnologies (i a les velles tradicions), i com ja sabem que les innovacions tecnològiques van tan ràpides que el que aprens hui ja està passat demà, he decidit felicitar-vos prompte no siga que em quede obsoleta o vosaltres em doneu per caducada, o simplement premeu "esborrar"

TREBALLS D'ALUMNES

Aquestos dos textos al voltant del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet us ajudaran, per una part a conèixer millor l'escriptor i, per una altra, a diferenciar entre un text argumentatiu i un text expositiu.

tuenti

M’heu demanat que publique al tuenti en lloc de al bloc. Ho he intentat. M’he fet un compte, m’he iniat en el seu maneig però crec que no val per publicar textos formals. Solament és útil per deixar notes, a més de les fotos, que tant us agrada.
El que farem és que us avisaré al tuenti de les publicación (que “malcriats” esteu...)
Que passeu un bon “supermegacapdesetmana” i, a més de descansar i passar-s’ho bé, que treballeu un poquet. Aci teniu el text per comentar.
Bestes......

COMENTARI DE TEXT

Comencem a practicar l'anàlisi textual amb aquest text de Rodolf Sirera




Rodolf Sirera

Ningú no pot dubtar, avui, que el teatre català -i el teatre en català- representa el sector més dinàmic de l'escena espanyola: en els Premis Max de les Arts Escèniques de l'any passat, que concedeix la Societat d'Autors per votació entre els seus membres, i que equivaldrien si fa no fa als Molière, el teatre català -i en català, insisteixo- va aconseguir més del 60% dels guardons atorgats en les diferents modalitats que s'avaluen.
Si deixem de costat aquest fet, si es vol circumstancial, i ens centrem en l'escriptura dramàtica, podem també constatar l’excel•lent vitalitat que gaudeix el teatre català en les tres darreres dècades. L'aparició d'una nova generació de dramaturgs, a partir de mitjans dels vuitanta, ha servit no només per a assegurar la continuïtat d'aquest teatre, sinó també per dinamitzar el treball dels autors que pertanyen a la generació anterior, empenyent-los a incorporar a la seva obra tècniques d'escriptura més avançades. D'altra banda, la configuració de l'estat espanyol com a estat de les autonomies, i la creixent inversió pública en teatre; la creació del Teatre Nacional de Catalunya i d'altres centres de producció institucionals; l'augment i la diversificació i especialització de les sales i el creixement i la diversificació del públic, han permès gaudir a aquest teatre, fet en català, d'un pes específic notable i d'una presència destacada, presència que no es circumscriu únicament a la seva àrea lingüística, sinó que, a través de traduccions, arriba igualment als escenaris de la resta de l'estat espanyol, i d'altres països: els casos de Josep M. Benet i Jornet i Sergi Belbel resulten, en aquest sentit, paradigmàtics.
A ningú no se li amaga, tanmateix, que el català, malgrat la vitalitat que pugui demostrar, és no sols una llengua minoritària -parlada, tot considerant el conjunt de territoris que, amb diferents variants dialectals, o amb distintes denominacions, la té com a pròpia, per uns deu milions, si fa no fa, de persones - , sinó, a més a més, una llengua que ha de coexistir, en el seu propi territori, amb una altra, d'un pes demogràfic i una presència cultural aclaparant, el castellà o espanyol, que tots els catalans, en major o menor mesura, coneixen, i en la qual s'expressen preferentment -tot i que no de manera exclusiva, tot s'ha de dir- els mitjans de comunicació.
Això vol dir que el dramaturg català, en algun moment de la seva existència, ha de plantejar-se -de manera conscient o inconscient- la tria lingüística.(...) Malgrat tot, almenys pel que respecta al teatre -potser en el camp de la novel•la, per exemple, les coses no resultarien tan evidents- la major part del teatre que s'escriu a Catalunya, amb alguna notable excepció, com és el cas de José Sanchis Sinisterra, s'escriu en català, i en català s'estrena i representa, i del català passa després al castellà i altres llengües.

Rodolf Sirera: TEATRE CATALÀ: RETORN ALS TEMES POLÍTICS?
Conferència pronunciada al Centre d'Etudes Catalanes
de l'Université Paris Sorbonne (Paris IV) el 24 d'abril de 2001




PREGUNTES:

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text.
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Raona la varietat diafàsica o registre lingüístic i la varietat diatòpica o dialectal.
5. Destaca els recursos lingüístics de la modalització amb què s'hi fa present l'autor.
6. Analitza la dixi.
7. Busca els pronoms febles del text: digues la seua funció sintàctica i la seua relació fòrica.
8. Què sabries en referència a l’autor de la Conferència?

Benvinguts i benvingudes al curs de 2n de batxillerat 2010-2011
Aquest any comenceu un curs molt important i complex. Important perquè serà l’últim i l’haureu d’aprovar per a obtenir el títol de “Batxiller”, títol que us permetrà accedir a estudis superiors com la universitat o els cicles formatius de segon grau. I complex perquè tot i ser ja el darrer anys al centre, la pressió va a ser molt forta, les exigències molt elevades, els sentiments molt profunds i el final... molt emocionant. Segur que no us deixarà indiferents i, passats els anys, el recordareu com un curs molt especial. L’experiència avala les meues paraules, per aquest motiu, us convide a posar-vos a treballar de valent ja, des del primer dia, il•lusionant-vos malgrat les dificultats , engrescant-vos malgrat les contrarietats.
L’any passat ja vam començar un nou camí cap a selectivitat i enguany ens serà més fàcil programar la matèria perquè comptem amb l’experiència del curs anterior. Així que he decidit començar la literatura, que està agrupada en gèneres- narrativa, poesia, teatre i assaig- pel teatre, ja que tinc l’objectiu de deixar la narrativa i l’assaig per a després de Nadal, així en aquest període vacacional llegireu Enric Valor, de qui celebrarem el centenari del seu naixement l’any 2011. També he pensat abordar la literatura a través del comentari de text de manera que aneu aprenent les dues habilitats, comentari i literatura, a la vegada.
Us desitge un bon “viatge” per la nostra història literària des de després de la Guerra Civil fins als nostres dies, i un bon “capbussament” al pèlag lingüístic del text.

Literatura catalana de postguerra

View more presentations from Lluís Rius.

Us deixe alguns treball de la narrativa de postguerra dels companys. Samuel García , Jorge Grande i Luis Blay