Quan mire aquest vídeo se m’ompli el cor de tendresa i d’enyorança. Enric Valor ja estava molt vellet, faltaria als pocs dies i el seu estat es veu ja molt desmillorat. Fixeu-vos, però, en les seues paraules, plenes d’optimisme i sempre, sempre, amb un afecte molt especial als “treballadors de la llengua”. Doncs, ja ho sabeu: a treballar per la llengua, pel país i per la nostra cultura, que falta els en fa.
En aquest enllaç hi trobareu un resum d'un alumne del curs 2010-2011 respecte a l'ítem número 2: "Explica les característiques més importants de l'obra d'Enric Valor". A la pàgina de NARRATIVA, aniré publicant els resums d'aquest curs
Aquesta obra està subjecta a
una llicència de Creative Commons
5 comentaris:
És curiós, quan diu que no ha presentat mai un escrit a cap concurs literàri... Jo no crec que la importància d'un escriptor canvie amb més o menys premis... És cert, que els premis omplen de prestigi, però la vertadera repercussió d'un autor és al seu treball cultural, i al seu compromís cívic, que marcarà el futur de les generacions següents, vertader jutge que realment valorarà l'herència en el temps d'un escriptor.
Estic totalment d'acord amb tu, Jorge. Ara bé, quan Valor mostra la seua satisfacció pels premis literaris que es donen al País Valencià, el que està transmetent és que valora positivament aquesta dinamització de la literatura escrita en la nostra llengua perquè motivarà el seu conreu i la seua difusió.
sí, tens raó. Els premis literaris serveixen com a inici o estímul per a molts escriptors, potser la salut d'una llengua es puga mesurar en la quantitat i calitat dels seus premis literaris i en la influència que aquestos ténen en els parlants de la llengua.
[Típica cançó del típic Raimon versionant el típic poema del típic Ausiàs March.]
Observe que pot ser te'n hages anat a l'extremisme, que no incertessa, a l'escriure allò que diu:"Doncs, ja ho sabeu: a treballar per la llengua, pel país i per la nostra cultura, que falta ens fa.". Potser siga jo, que el llig amb una mena d'entonació agrandidora. Però, així i tot, em fa gràcia i, la veritat, no arriba a motivar una part del meu cos, la mà amb la qual agafe el boli.
D'allò que Valor diu, m'agradaria posar damunt la taula que per a Valor, el fi (el premis que es reparteixen, genéric) no justifica els mitjans (l'art que s'hi desenvolupa escrit en català): més encara, el fi és la conseqüència dels mitjans. Al cap i a la fi, no és pot premiar allò que no existeix.
Qué vellet està! Pobret, és una llàstima que gent com Enric Valor no perdure molts anys més en la nostra societat, és un model d´home que caldría seguir i, encara que no he tingut l´oportunitat de coinèixer-lo perquè sóc molt jove, estic segur que una gran persona. Un salut!
Publica un comentari a l'entrada