EXAMEN DE SELECTIVITAT DE JUNY DE 2011

Per ajudar una miqueta els qui us esteu preparant els exàmens de recuperació de l’assignatura de Valencià o la selectivitat de setembre, us deixe comentat l’examen de juny, l'opció A, que era un fragment d' El cant de joventut, de Montserrat Roig, i l'opció B, un d'El diari blau de Carlota, de Gemma Lienas.

Des de la pàgina del Departament de Català hi trobareu el document de les proves i la solució. Ara bé, aneu en compte perquè n’hi ha d’errades, i greus, fins i tot ortogràfiques. De tota manera sempre podeu comparar i triar la que més us agrade. La meua opció no és com us hauria de quedar a vosaltres perquè està clar que us haureu d’expressar a la vostra manera. És igual que quan estudieu amb un llibre de text, vosaltres no en reproduïu exactament les paraules, sinó que ho feu amb les vostres, doncs això és el que jo us oferisc, un comentari de text resolt i redactat per mi perquè vosaltres us hi fixeu en els aspectes específics dels punts de l’anàlisi textual. Jo us recomane que elaboreu una plantilla en què prepareu les oracions introductòries per a cada pregunta la qual cosa us estalviarà temps i faltes d’ortografia perquè seran paraules apreses sense errors gramaticals.

SOLUCIÓ A LA PROVA DE SELECTIU 2011 DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II

Opció A

Montserrat Roig, El cant de la joventut

               1. Comprensió del text.

                    a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text

                El text de Montserrat Roig, fragment d’El cant de la joventut, té un tema predominant que dóna coherència al text i és el matrimoni, a partir de la problemàtica de la falta de diners, de fills i d’amor, amb la intenció comunicativa d’explicar com imaginar l’aventura d’un viatge, o millor, recrear una il·lusió, fa canviar la vida, recuperar la confiança i l’amor perdut

                El text consta d’una estructura externa dividida en quatre paràgrafs. Al tractar-se d’una narració, el primer paràgraf correspon al plantejament on introdueix la situació inicial, la dona se sent bruta per l’edat, per no haver tingut fills  cosa que a fa sentir un malbaratament  i la conseqüència final, després d’un connector de conseqüència, “ Per aquesta raó”(l.69), queda clara, la falta d’amor i de diner a la casa.

                El segon paràgraf, i després d’un connector de contrast “Però”(l.7) i un temporal “un dia tot canvià”, apareix el fet que desencadena l’acció: després de dornar-li un bes a la dona, cosa que provoca tendresa i desig en ella, sembla que per abscència,  la il·lusió d’embarcar-se en l’aventura d’un viatge, encara que hagen de demanar un préstec i empenyorar les joies  de l’àvia, fa que torne el desig sensual,  i fins i tot és en aquesta part on el llenguatge és més retòric, més poètic.

                L’últim paràgraf sembla el desenllaç on la protagonista canvia la percepció de la vida, fins i tot la mania de la mala olor, es compara a la il·lusió d’una núvia o el somriure amb gent desconeguda, tot pel viatge, “Maria es veié com una dona amb esperança”(l.22). I després d’un connector de contrast “Però”(l.23), queda marcada la situació final on no queda clar si es farà o no el viatge, però la protagonista ja se l’imagina.

                És un text que pertany a  una novel·la de Montserrat Roig, i el seu caràcter narratiu i literari vindran a marcar l’estructura temporal, cronològica, que està narrat en 3ª persona, el narrador del qual és omniscient i se centra en dos personatges: Maria i el seu home

                 

                     b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

                Un possible resum del text seria: Maria sent que fa mala olor, per això el home no la besa, fa olor des que sap que no pot tindre fills però, després que l’home li dóna un bes que provoca l’excitació de la Maria, li anuncia que faran un viatge encara que hauran de demanar un préstec i empenyorar les joies de l’àvia  Aquest nova il·lusió però canvia la seua vida, un viatge a Àfrica per veure les girafes, la il·lusió del seu home fa que recupere el desig i la esperança i es queda imaginant  celebrant la tornada del viatge.

                       c) Indica els recursos expressius de caràcter literari presents al text.

  
                  S’hi poden observar alguns recursos expressius de caràcter literari propi d’un registre literari, com són: les comparances: “com si fos una cambra resclosida”(l.3), “la sang ... era com la brossa”(l.5), “ulls com a agulles de cap”(l.12), “lluents com la vaixella d‟una tsarina”(l.16), “com una núvia”(l.21),” ràpid com un pensament”(l.19). La Isotopia, o repetició d’un concepte: paraules o expressions del primer paràgraf que contribueixen al pessimisme o desànim (“mala olor”, “pudor”, “no entrava mai un raig de llum”, “no podia tenir fills”, “no servia per a res”, “no hi havia ni diners ni amor”, etc.). Personificacions: “un groc que murmura”(l.14), “mercats que desperten pors i desvetllen secrets”(l.15). Metàfores: “les cèl·lules de la tristesa”(l.21), “amb lentitud de segles”(l.15), “morro carregat de paciència”(l.12). Recursos sintàctics repetitius, estructures en paral·lel: “se li (...), se li “(l.9), “el dia en què (...) el dia en què”(l.24).

                    d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text

                La tipologia textual predominant és la narrativa. A través d’un narrador omniscient es relaten uns fets d’uns personatges, en un espai que sembla ser “a casa” i en un temps de passat, tot i que al final, mitjançant els imperfets “somniava” i el condicional “deixarien”(l.24), fa referència a un futur possible. I una altra estructura textual és la descriptiva que té una clara i extensa presència, fonamentalment el primer i el quart.

2. Anàlisi lingüística del text 

a) Identifica la pronunciació dels elements subratllats

1. besava (línia 1): sonora

2. olor (l. 2): tancada

3. tots els (l. 5): sonora

4. brossa (l. 5): oberta

b) Indica a quins elements fan referència els pronoms febles subratllats i quina funció sintàctica realitzen 

1. Ho havien llegit en una revista (línia 2): fa referència a la situació que la besa l‟home. CD.

2. La besà al clatell com abans (l. 8): fa referència a la Maria. CD.

3. Després hi va veure els arenys del desert (l. 14): fa referència al fullet. CC.

4. fins i tot n’ignorava l’existència (l. 23): Fa referència a les girafes reticulades. CN.

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim 

1. embafador (línia 8): Un cosa de menjar  que és molt dolça o molt greixosa i costa d’empassar; pesat, carregós, fastigós.

2. empenyorà (l. 19): Donar una cosa com a garantia de pagament d’un deute; engatjà, hipotecà.

3. pujava (l. 21): Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt; muntava, ascendia, s’enfilava.

4. ignorava (l. 23):No saber (alguna cosa), no tenir coneixement o notícia (d’una cosa); desconeixia, no sabia, no tenia coneixement.

Opció B

Gemma Lienas, Diari blau de la Carlota 

1. Comprensió del text

            a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

            El tema que dóna coherència al text és el diari que està escrivint la protagonista, al voltant de la problemàtica de tractar la violència de gènere i la violència escolar, amb la intenció comunicativa de manifestar que tots els tipus de violència s’originen per la mateixa causa: la dominació, la tirania, l’autoritat, el menyspreu, etc.

            Es tracta d’un text narratiu en forma de diari, com es veu al principi “21 de setembre”(la font, El diari blau de Carlota, ajuda també a entendre aquest encapçalament), en el qual l’estructura narrativa se segueix cronològicament i, per tant, comença amb una situació inicial, que correspon a les cinc primeres línies on la protagonista situa l’acció després d’haver eixit de classe. El fet que desencadena l’acció és que es posa a parlar per telèfon amb sa tia Octàvia, fins a la línia 9. A partir d’aquest moment, amb el desenvolupament dels fets, es fa saber que la protagonista té la intenció d’escriure un altre diari “de què va el nou diari”(l.10) i del tema que hi vol tractar, la violència de gènere, i que ho aprofitarà per al treball de recerca del curs i perquè n’aprenguen els seus companys i companyes per quan inicien una relació sentimental “en pla d’igualtat” (l.13). Des d’aquest moment n’hi ha un viratge, la tia li proposa que tracte també el tema de la violència escolar i, fins a la línia 30 hi ha una explicació per analogia per tal d’arribar a la conclusió la protagonista que “el mecanisme és el mateix que en la violència de gènere”(l.32). I finalment, l’última línia sebla com el desenllaç, el convenciment  a què arribat la protagonista però ara ja fora de la conversa, expressat ja com un pensament obert, que acaba en punts suspensius i que, es podria entendre com que efectivament, ho tractarà al diari. 

            b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

            El resum del contingut significatiu del text podria quedar de la següent manera: Després de classe se’n va a escriure el diari però en arribar a casa parla amb la tia Octàvia i li diu que vol tractar al diari el tema de la violència de gènere, la tia, però, li proposa tractar-hi també, per la semblança, la violència escolar o “bullyng”, que al català es podria dir “pinxisme” o bravatisme. Tal vegada l’origen de tot tipus de violència siga el mateix.

            c) Explica el registre lingüístic del text aportant-ne exemples.

            El registre lingüístic és el literari que ve donat per l’àmbit d’ús del text. El registre literari fa un ús molt especial del llenguatge amb què juga per poder oferir-ne la finalitat estètica. És de destacar que cada autor té el seu estil on quedarà manifestada la manera de com es diuen les coses, com es conten els fets, com es descriuen els objectes, les persones, les situacions, etc., però sobretot com es transmeten els sentiments, les emocions.

            Al text que ens ocupa s’hi observa un llenguatge clar i entenedor, fins i tot se’n fa ús del metallenguatge, és a dir, l’explicació del significat de les paraules. Com que se suposa que la narradora és una adolescent, l’autora empra expressions que caracteritzen la manera de parlar a aquesta edat “passo d’anar”(l.1), “tancar-me a la meva habitació”(l.2), “que val una pasta[...] que no m’enrotlli”(l.9) o “informació a dojo”(l.10). Contrasta, però, quan parla l’Octàvia, la qual usa un llenguatge més culte amb oracions més complexes, fins i tot empra termes que li cal explicar perquè Carlota no ho entén, “intimidar vol dir...”(l.27).

            També s’hi pot destacar l’ús del parèntesi per fer explicacions, des de la línia 2 “(aquest any...” fins la 3, encara que al text de l’examen hi apareix una coma en lloc del que se suposa hauria de ser un parèntesi ja que acaba l’ampliació de la informació i continua la descripció de l’acció, “d’ençà que els pares es van separar)” o a la línia 6 “(ha, ha, ha)” per mostrar un sentiment de la protagonista, en aquest cas graciós, sorprenent, divertit o burlesc.

            Un altre aspecte és que el fet de transcriure una conversa se’n fa ús del llenguatge oral, espontani, amb un registre més col·loquial, “Oi, que sí!”(l.12), amb la funció del llenguatge clarament apel·lativa “Vols dir...?”(l.16).

            En resum, el text té un registre lingüístic literari en què es permet tant el registre culte com el col·loquial, depenent qui parle i en quin context ho faça, per eixe motiu s’hi veu la protagonista amb una expressió més culta quan escriu al diari i, per tant es tracta d’un text escrit i formal, i més espontània i col·loquial quan transcriu un text oral.

                d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.

            La tipologia textual predominant és la narrativa, tal com s’ha explicat en l’anàlisi de l’estructura del contingut. Es caracteritza per la narració d’uns fets per part d’un narrador intern en primera persona protagonista, en un temps de present “Avui, passo, tinc...” que avança cronològicament, i en un espai, on té lloc la conversa, la casa de la mare.

            N’hi ha altres estructures textuals com són, per ordre d’aparició, la descriptiva per explicar què fa o qui és Octàvia, al primer paràgraf, i la conversacional  que ocupa gran part del text i desenvolupa, com ja hem vist els trets més significatius del llenguatge oral.

            2. Anàlisi lingüística del text

a)      Indica la pronunciació dels elements subratllats:

            1. faig senyals (l. 8): sorda

            2. recorda (línia 8): oberta

            3. dojo (l. 10): sonora

            4. afecta (l. 15): oberta

b)     A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta que representen i la funció sintàctica que realitzen.

            1. en Marc i jo vivim amb ella per primer cop d’ençà que els pares es van separar (línia 2-3): subordinada adverbial temporal. Complement circumstancial de temps.

            2. com que a casa meva som molt civilitzats (ha, ha, ha), les dues excunyades han conservat l’amistat (l. 6-7): subordinada adverbial causal (o interordinada causal). Complement circumstancial de causa.

            3. Em passa el telèfon mentre em recorda que és una trucada internacional, que val una pasta, que paga l’Octàvia, que no m’enrotlli (l. 8-9): subordinada substantiva. CD.

            4. i ara veuràs per què et proposo que incorporis el pinxisme (l. 28): subordinada substantiva (interrogativa indirecta). CD.

c)      Explica el significat que adquireixen aquestes expressions al text o escriu una expressió equivalent.

            1. val una pasta (línia 9): “Costa molts diners”, “és cara‟. Les expressions equivalents: “Val un ronyó”, “Costa un ull de la cara”

            2. que no m’enrotlli (l. 9): “Que no parle molt”. Les expressions equivalents: “Que no me’n passe” “Que no m’allargue”.

            3. a dojo (l. 10): “En abundància”, “en molta quantitat”. Les expressions equivalents: “A manta”, “ A cabassades” “A grapats”.

           4. Ostres (l. 16): “Expressió que mostra sorpresa”. Les expressions equivalents: “caram, redell, coi”