HOMENATGE A ENRIC VALOR

 

Senyor Valor, hui és el vostre aniversari, compliu cent anys, i em sent molt orgullosa de poder celebrar-ho amb vosté i amb totes les persones que visitaran aquesta pàgina. Des que començàrem a planificar aquest homenatge em vaig estar pensant què podia regalar-vos  i, honestament vaig pensar que el meu regal és, des de fa vint-i-tres anys, ensenyar als meus alumnes qui és vosté, la seua vida, la seua obra, el seu treball lingüístic, en definitiva els ensenye  a valorar la seua tasca i a estimar la nostra llengua i el nostre poble.

Aquest és un blog que dóna suport als meus alumnes de 2n de batxillerat en la seua comesa de realitzar un comentari de text, també és un material que m’agrada compartir amb el professorat que en pot fer ús per a les seues classes, així és que hui he preparat un comentari de text, un comentari com es fa a selectivitat i que de segur vindrà bé a qui estiga preparant els exàmens de setembre, o ja per al curs que prompte anem a començar.

           "A la Til·lera tot havia seguit igual, un any rere l’altre, després d’esdevenir-se la novetat del servei  militar de Basili, que va estar i tot a l’Àfrica: Vicent breguejant com sempre amb la dura terra, amb les solanades de la sega, amb la collita de la fruita, aidat per Basili, Basília i Vicenta, que ja festejava feia temps amb un llaurador del poble. La muller de Vicent, amb les seues esparses i saboroses traïcions... La vida rutlava, vulgar, peresosa, anodina, una mica sòrdida.

            L’únic que havia aconseguit elevar-se espiritualment és clar que era Àngel. Al tercer curs de carrera es va sentir amb prou forces per declarar el seu amor a Isabel Alberola i després comunicar-ho als seus pares, tot demanant-los perdó pel seu atreviment d’haver posat tant amunt el seu esguard, cosa que no tenia més excusa que el gran amor que sentia per la seua filla, feliçment correspost. Ell tenia en porta el servei militar, amb el fons procel·lós de la greu situació del Marroc. I això també el va inclinar a formalitzar la seua situació amb Isabel per por de perdre-la. No hi havia diferència de fortunes –don Frederic no tenia altra cosa que la casa on vivia (un pis confortable i luxós en la Rambla Méndez Núñez) i la carrera, i el béns de la seua muller tampoc no eren res d’extraordinari:  dos modestos pisos llogats a una moderada renda-.  Si de cas, queia la balança una mica a favor d’Àngel, que tindria aviat la carrera i seria pel temps propietari del mig mas que corresponia al seu pare i s’havia fet una masada important, tot dins, és clar, de termes modestos. A més, tant don Frederic com la seua muller eren autènticament lliberals i d’idees molt modernes en allò de les classes i les sangs, i sobretot vertaderament admiradors del gran talent i personalitat del jove, a qui auguraven un esdevenidor brillant. Així, doncs, van donar el seu consentiment a aquelles relacions que feien la felicitat d’Isabel i que s’establiren d’acord amb la rigidesa de costums que, tot i el seu liberalisme, imperaven també  per a aquest cas en aquella casa, donat el context social inevitable.

             [...]

            L’admiració dels seus parents i conveïns d’Alcoleja, a l’assabentar-se d’aquelles relacions formals d’Àngel, pujà de punt així com el respecte que el jove mereixia en el seu poble. Qui més n’estava orgullós i se n’omplia la boca era Cristòfol l’estanquer, que ho contava a tots els qui volien oir-lo."

                                               Enric Valor,La idea de l’emigrant. Ed. Gregal, 1982

El model d'examen i la possible solució es troba si punxeu la foto d'Enric Valor ¿davant una til·lera?

 

       Per acabar, senyor Valor, vull que veja un testimoni de la meua neboda Aitana. Quan jo li vaig contar que estava preparant un treball per al meu blog sobre vosté, ella començà a xerrotejar tot el que en sabia. No m’ho vaig pensar, sa mare l’ha gravada i ací queda un exemple de la vitalitat i la presència de la seua gran, estimable i magnífica persona, senyor Valor, hui, 22 d’agost de 2011 vosté és viu entre tots nosaltres i, pels segles dels segles....