Us presente, Manual de Comentari de Text . Valencià. PAU, de l’editorial Germania.


El projecte d’aquest llibre s’inicià el juliol de 2011. L’objectiu era combinar , a la classe de 2n de batxillerat, l’estudi del temari de literatura de les PAU amb l’aprenentatge d’analitzar textos.

Iniciàrem una tasca de selecció importantíssima perquè els textos permeteren aconseguir el nostre objectiu. Mentre l’alumnat fa el resum, analitza l’estructura, les veus del discurs o la modalització, adquirirà el coneixement del tema de literatura que ha d’assolir.

Per a cada ítem hem proposat per a l’alumne 3 textos. L’1 consta d’una anàlisi completa, és a dir, el comentari de la coherència, l’adequació i la cohesió textual, a més d’unes preguntes d’anàlisi lingüística, com el format de les PAU, solucionades. El text 2 és un model PAU solucionat, i el text 3 és un comentari perquè siga resolt per l’alumnat.

Les avantatges que us pot oferir aquest manual és la possibilitat de tenir a les vostres mans un model de comentari. No vol dir que és l’únic model, o que no es pot millorar, però sí que us ajudarà a preparar els aspectes de la praxi i l’explicació, justificació o relació de la semàntica i de la sintaxi textual.

I com diu a la contraportada “Aquest Manual de Textos comentats pretén que l’alumnat modifique la mirada sobre el text. Que adquirisca una postura activa com a receptor real. Que siga capaç d’interpretar la vertadera intenció comunicativa de l’emissor en qualsevol gènere de qualsevol àmbit d’ús. I que, el domini del llenguatge, els seus usos lingüístics i les estructures textuals, li proporcionen habilitats comprensives i expressives perquè el facen més lliure”


      Podeu llegir un comentari al blog d'Enric Iborra "La serp Blanca"

Benvinguts i benvingudes a 2n de batxillerat.

   

     L’any passat ja vam passar junts el curs de primer de batxillerat i, pel que a mi respecta, conserve un record molt bo quant a treball, implicació en la matèria, motivació i repecte.

    Ara reprenem un camí que vam emprendre l’any passat, la trajectòria del qual està ben bé per la meitat. Serà el tram més difícil i complicat però, us garantesc que serà el millor curs de tots els que heu passat a l’institut i del qual guardareu els millors records. Porte fent-me càrrec d’aquest nivell des del primer curs que es va implantar la LOGSE, de manera experimental, al Camp de Morvedre, fa exactament catorze anys i, any rere any, sempre ha conservat la mateixa força de la incertesa barrejada amb la il·lusió, la mateixa por al futur adobada dels més meravellosos sentiments jovenívols engrescadors. I enguany, com us conec, sé que pot ser un curs realment inoblidable, que deixarà empremta en l’institut

Com us ha anat l'examen de selectiu de valencià?

M'agradaria tindre les vostres opinions encara que comprenc que ara no teniu ja ganes de pensar-hi, després de tants dies d'estudi, nervis i tensions.

D'ací a uns dies publicaré el comentari resolt de la selectivitat de juny 2012 per a qui la necessite per preparar setembre.

Ja ha arribat l´hora de Mallorca!!

Que ho passeu molt bé!

Als meus alumnes batxillers

Benvolguts i benvolgudes,  alumnes de 2n de batxillerat del curs 2011-29012, us vull felicitar a tots i a totes perquè aquest curs és molt intens i molt dur, i el sol fet d’haver-hi estat cada dia i cada examen, ja us fa mereixedors i mereixedores de les meus felicitacions. Imagine que no tot el món estarà satisfet de les notes finals. Hi ha qui estarà content perquè trobarà justa la qualificació, a molt d’esforç, molta nota o, a poc esforç, nota justeta; hi ha qui estarà tranquil, suspés però just; ara bé, hi ha qui estarà disgustat, molt d’esforç, poca nota, esprint final i suspés; i els cabrejats, “injustícia total!”, “no m’ho meresc!” . Us entenc.

Done 2n de batxillerat des del 1998 i, com us podeu imaginar, he vist totes aqueixes combinacions i encara de diferents. No sabeu com és de difícil per a mi posar-vos una qualificació “amb justícia”, és per aqueix motiu que us pose tantes i tantes notes i us ho compte tot, absolutament tot, però tot i això, “ser justa” és difícil però el que sí que intente és ser generosa, encara que això no vulga dir “aprovat general”. Intente que treballeu molt al llarg del curs, i que ningú abandone l’assignatura. En tot cas, sé que tot no ho faig bé i que sempre cal millorar i aprendre.

Aquest any he tingut la sort de comptar amb un alumnat excel•lent, encara que en aquest institut és habitual però no per això, he de deixar de reconèixer-ho. Cada curs deixa la seua empremta, però el que queda són les persones, passats els anys oblidarem els xicotets detalls i ens embolcallaran els records més intensos i, en aqueix moment solament desitge que el meu siga un record de tendresa.

Molta sort a tots i a totes a l’examen de selectivitat.

Us deixe els tres exàmens que fiu i que us valdran per a preparar l’examen de selectivitat. Ja sabeu que em trobeu sempre que ho desitgeu, a l’hora que siga, a través del correu o a l’institut , quan us vinga millor al vostre horari d’estudi.

1. LA NOVA CANÇÒ, UN FENÒMEN SOCIAL SORPRENENT
2. LA NIT DE RAVEL
3. EL CORRELLENGUA COMENÇA A CERVERA RECORDANT LA FIGURA DE PEDROLO

25 ANYS SENSE SALVADOR ESPRIU

ARTICLE PUBLICAT EL DIA 22 DE FEBRER DE 2010


SALVADOR ESPRIU

Hui fa vint-i-cinc anys que la paraula del gran escriptor català Salvador Espriu es projectà a la universalitat del record, al bagatge de la cultura, a la dimensió de la creació literària... i nià als cors dels qui estimem la nostra llengua, vinga d’on vinga la veu.
En aquest dia de memòria i honorança, em sume a la “Mobilització bloguista per Salvador Espriu” amb unes imatges que, de segur, us faran gaudir al veure el nostre benvolgut Espriu i fruir amb la música del nostre estimat Raimon.

Watch Salvador Espriu al Festival de Poesia Catalana al Price.(1970) in Travel & Culture View More Free Videos Online at Veoh.com

DIADA ESTELLÉS

(Entrada publicada el 4 de setembre de 2011)

Hui, 4 de setembre es commemora el naixement del nostre poeta, del poeta del nostre poble, poeta i poble, versos i identitat, home i compromís, cultura i dignitat...

Estimats alumnes, Vicent Andrés Estellés és un home que feia versos, però no uns versos qualsevol, els seus versos assaborien les delícies més senzilles, embolcallaven els sentiments  primers, i creava un món poètic que conquistava els més prosaics, i no ho feia anònimament, d’amagat, ho feia “assumint” que era una veu, la del seu poble, i ho feia malgrat el poc prestigi social, malgrat la reclusió cultural a què s’hi encomanava.

Vosaltres viviu, gràcies a Déu, un moment històric de calma, de llibertats i de respecte però, estimats joves, les coses van ser molt difícils en aquest país després d’un litigi entre germans, després d’haver tragat odi, venjances, mort, fam, vexació, deshumanització. Després calia viure, conviure, tots junts, els qui hi quedaren, els qui hi aguantaren, els qui feren, ara sí, un “alçament” de la dignitat d’un poble, de la seua llengua, del seu passat, de la seua gent...  Poc a poc, pas a pas, amb saviesa, amb la força dels qui es creuen amb la veritat, perquè no és la seua únicament, sinó la de tot un poble, la veritat del seu poble. I any rere any... dècades, homes i dones valents i esperonats, van anar construint la llibertat i el prestigi de què disposeu ara. I Vicent Andrés Estellés fou un d’ells. Estellés es comprometé, es formà, es capbussà en els seus clàssics, s’endinsà en les històries més populars, i reeixí com un gran poeta, un poeta que feia poesia en majúscules però no era privada, no era exclusiva, era de tots els valencians, de tos els qui sentien les seues arrels, les arrels que són compartides per tothom, les arrels que et són pròpies i són de tot un poble.

Quan vaig llegir aquest poema en un quadre amb lletres negres i un fons amb les quatre barres, em vaig amarar a aquell poeta, em va mullar el seu líquid, em penetrà, i des d’aleshores, si pense en identitat, si pense en dignitat, si pense en valencià, sent el xiuxiueig dels primers versos. Ja res no ha sigut igual.

Després, i amb una miqueta més edat vaig fer una altra troballa “Els amants”, estava en COU, igual que vosaltres, i vaig tindre la grandíssima sort d’escoltar-lo en directe recitat pel meu admirat Ovidi Montllor. Gaudiu-ne...





En les entrades següents trobareu les publicacions que vaig fer el curs passat.
Que tingueu un bon dia estellesià.

PROGRAMA MONOGRÀFIC DE LA TV3