EL RESUM

Si obriu l'enllaç podeu veure com es fa i com no es fa un resum. Teniu un exercici pràctic i la meua proposta de resum.

TEMA, PARTS I RESUM

Les dues primeres preguntes del comentari de text són molt importants perquè son qüestions molt importants per demostrar que realment has entés el text. Actualment l’ordre en què les torbareu és el següent: en primer lloc el tema i les parts significatives del text i en segon lloc el resum. Tots tres aspectes, tema, parts significatives i resum estan ben relacionats perquè pertanyen a la coherència del text i no podem endinsar-nos en l’anàlisi semàntic del text sense resoldre aquestos tres punts.

1. Per començar és obvi que hem de llegir el text, podeu fer una lectura ràpida si veieu que ja des de la primera línia us costa entendre’l o, si us és de fàcil comprensió, podeu ja fer una lectura ben comprensiva. Quan arribeu a aquest punt d’enteniment, bé en una primera lectura, bé en una segona, s’ha de subratllar. Encara que parega molt senzill, no ho és. De vegades us poseu a ratllar tot l’enunciat i quan acabeu està tot destacat i no es veu res que siga més important, perquè d’això es tracta quan subratllem, fer veure les idees més significatives del text.

Una tècnica que em sembla fàcil d’usar és fixar-se primer en la classe de text que hem d’analitzar, és a dir, si és un text narratiu ens fixarem en l’acció, el temps, l’espai i el punt de vista (qui conta la història). Podem subratllar l’acció, fer unes fletxetes als personatges i encerclar el temps i l’espai (si són importants). Si es tracta d’un text argumentatiu mirarem de trobar quina idea està volent defensar l’autor i els arguments que hi utilitza per seduir el lector. Es podrien subratllar les idees que li valen d’arguments (no estimaríem important dades, exemples, comparacions, etc.) i enquadrar la tesi que es vol justificar, a més de posar unes claus marcant la introducció, el cos argumentatiu i la conclusió. Si observem que es tracta d’un text expositiu ens fixem en les idees que va desenvolupant, les subratllem, i també podem marcar la introducció, el cos expositiu i la conclusió. Si ens trobàrem amb un text dialogat, posem per cas, un fragment teatral, observaríem els personatges, subratllaríem les paraules que ens ajuden a situar l’acció i posaríem una fletxeta o un cercle a les acotacions importants per al devenir dels fets.

2. Quan acabem de subratllar el text, hem de veure amb claredat la seqüència en què han anat apareixent les idees, el seu ordre o la jerarquia en l’exposició. D’aquesta forma percebrem l’estructura i farem un esquema, que si tenim temps el podem escriure en el mateix full i sinó ens l’imaginarem mentalment.

3. El tercer pas que us propose, abans de posar-nos a escriure, és un minut per a resoldre aquestes tres qüestions: 1. De què parla (tema); 2. A partir de què ha desenvolupat aquest enunciat (problemàtica) i 3. Què vol exactament que el lector sàpiga (intenció comunicativa)

4. Ens posem a escriure.

Comencem a redactar el tema i ens preparem una oració introductòria del tipus el tema que dóna coherència al text, el tema de què tracta el text, el tema que es desenvolupa o bé, l’autor (diem el nom) exposa el tema...

Continuem explicant les parts i també podem tindre preparada una forma per començar del tipus: les parts significatives del text són en primer lloc..., el text està dividit en les següents parts, respecte a l’estructura del significat cal dividir el text en tres parts (o les que siguen)... És important no fer un resum sinó “explicar” com es va desenvolupant la informació. Vindrà bé saber el tipus de text que és, si és narratiu ens fixarem en una estructura temporal i en l’evolució de l’acció; si és argumentatiu veurem quina és la tesi i on s’hi troba, així resultarà una estructura:

deductiva Va del general al particular, analitzant (tesi, argumentació, conclusió)

inductiva Va del particular al general, sintetitzant (partint d’unes hipòtesis s’arriba a la tesi.)

paral•lela (successió d’idees amb igual valor, les lleis)

circular (la mateixa idea o tesi al principi i al final)

contraargumentativa (tesi contrària, arguments que la rebaten i la pròpia tesi o conclusió)determinarem quins són els tipus d’arguments i com estan disposats. Si fos un text expositiu tractarem d’esclarir el recursos per exposar les idees (exemples, dades, informació objectiva...) i la seua ordenació o jerarquització.

Arribats a escriure el resum fem una ullada a allò que hem ratllat al text i a l’esquema escrit o mental de les idees. És important tenir en compte:

1. L‘emissor del text ets tu però no elabores un text original sinó que ha de ser fidel al text inicial.

2. No usaràs expressions del tipus l’autor diu..., el text explica..., com a conclusió exposa...

3. Relacionaràs les idees subratllades mitjançant connectors lògics per obtenir un text cohesionat.

4. No has d’afegir informació que no s’hi trobe al text inicial i no has de deixar ninguna part per resumir.

5. No copies mai les paraules o expressions del text inicial a no ser que siga un terme científic, un nom propi, etc.

6. El to del teu text ha de ser neutre i objectiu, totalment expositiu i fidel al tarannà del text inicial i a la jerarquització de les idees. No comences pel final ni oblides exposar ninguna idea principal en el lloc en què hi apareix.

CURS 2022-23

 

Benvolgudes i benvolguts alumnes de 2n de Batxillerat de l'IES Eduardo Merello, 

Després de set anys torne a l'espai virtual de Blogspot per a mostrar els continguts que treballem en 2n de batxillerat.

Espere que us siga útil la meua aportació.

Us desitge un curs ben emocionant. I recordeu, per analitzar un text cal canviar la mirada.

        Si miro enrera 

        les cames em tremolen, 

        quin pou, la vida! 

 

        Perduts els símbols 

        ens queda el risc de creure 

        més en nosaltres. 

 

        Amb pocs estímuls 

        tornem a ser altra volta 

        quasi feliços.

        MIQUEL MARTÍ I POL

        Haikús en temps de guerra, 2002

"Homes i no" de Manuel de Pedrolo

Quan a la TVE es feia bon teatre. Podeu gaudir d'aquesta peça teatral i entendre per què Pedrolo anomena el seu teatre, "teatre de l'abstracte" i no "de l'absurd".

Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes - Homes i No

Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo

MANUEL DE PEDROLO

Manuel de Pedrolo amb el Temps obert from Fundació Pedrolo on Vimeo.

DESCRIU LA RENOVACIÓ TEATRAL DEL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Durant la immediata postguerra, el teatre català fou completament bandejat dels escenaris. El 1946 es pogué tornar a representar, però fins deu anys després no foren permeses les traduccions. Només Sagarra i Soldevilla estrenaren obres de cert relleu. En aquestos anys que els autors més actius d’abans de la guerra estaven exiliats i/o prohibits, el panorama teatral no oferí cap novetat d’interés. A la segona meitat dels anys cinquanta, s’inicià una positiva recuperació: estrenaren obres Joan Oliver, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo i van néixer l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Cal destacar, també, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, que actua com a nexe entre la nostra dramatúrgia i els principals corrents europeus. En aquesta etapa sorgien molts grups de teatre independent i directors com Ricard Salvat o Feliu Formosa. Ja a la dècada dels vuitanta els autors més significatius són Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Teixidor i, més recentment, Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé


Al País valencià

El teatre en català en els anys posteriors a la instauració de la dictadura està prohibit de forma professional, fins a 1946, quan pot començar a reprendre les seues activitats. Per tant, les manifestacions teatrals es feien de manera clandestina.
Una conseqüència de la mancança del teatre fou la desconnexió absoluta amb les línies mestres del teatre estranger contemporani, agreujada per la prohibició expressa de traduir obres estrangeres.
Les primeres representacions teatrals de postguerra es realitzen a Castelló de la Plana, on sembla que les pressions envers el català no foren tan dures, encara que també n´hi havia censura.
Però, el pes de l´activitat teatral en català el constitueix la programació de València amb dos corrents bàsics: el sainet i el teatre religiós.
Així, a partir de 1946, el teatre de sainet té un gran èxit, esdevenint teatre popular. Però, a partir de mitjan dècada dels anys cinquanta, els canvis de la societat valenciana van conformant un públic que exigeix un nou tipus de teatre. A més, sorgeixen dos espais d´oci alternatius al teatre: el cinema i la televisió.
Per altra banda, en relació al teatre religiós, les primeres manifestacions permeses durant la postguerra són les dels miracles de Sant Vicent Ferrer.
Entre les institucions privades de València que ajuden a reestablir el teatre en valencià cal ressaltar l´Ateneu Mercantil i el Teatre Estudi de lo Rat Penat.
Dels autors que intenten renovar i actualitzar el teatre valencià destaquen Martí Domínguez, Francesc de Paula Burguera i Joan Alfons Gil Albors.
Manifest 2010: Pel Teatre Valencià

SINDICAT D'ACTORS I ACTRIUS PROFESSIONALS VALENCIANS