Escucha "RAP 4ESO" en Spreaker.

"Homes i no" de Manuel de Pedrolo

Quan a la TVE es feia bon teatre. Podeu gaudir d'aquesta peça teatral i entendre per què Pedrolo anomena el seu teatre, "teatre de l'abstracte" i no "de l'absurd".

Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes - Homes i No

Descriu els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo

MANUEL DE PEDROLO

Manuel de Pedrolo amb el Temps obert from Fundació Pedrolo on Vimeo.

DESCRIU LA RENOVACIÓ TEATRAL DEL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Durant la immediata postguerra, el teatre català fou completament bandejat dels escenaris. El 1946 es pogué tornar a representar, però fins deu anys després no foren permeses les traduccions. Només Sagarra i Soldevilla estrenaren obres de cert relleu. En aquestos anys que els autors més actius d’abans de la guerra estaven exiliats i/o prohibits, el panorama teatral no oferí cap novetat d’interés. A la segona meitat dels anys cinquanta, s’inicià una positiva recuperació: estrenaren obres Joan Oliver, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo i van néixer l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Cal destacar, també, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, que actua com a nexe entre la nostra dramatúrgia i els principals corrents europeus. En aquesta etapa sorgien molts grups de teatre independent i directors com Ricard Salvat o Feliu Formosa. Ja a la dècada dels vuitanta els autors més significatius són Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Teixidor i, més recentment, Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé


Al País valencià

El teatre en català en els anys posteriors a la instauració de la dictadura està prohibit de forma professional, fins a 1946, quan pot començar a reprendre les seues activitats. Per tant, les manifestacions teatrals es feien de manera clandestina.
Una conseqüència de la mancança del teatre fou la desconnexió absoluta amb les línies mestres del teatre estranger contemporani, agreujada per la prohibició expressa de traduir obres estrangeres.
Les primeres representacions teatrals de postguerra es realitzen a Castelló de la Plana, on sembla que les pressions envers el català no foren tan dures, encara que també n´hi havia censura.
Però, el pes de l´activitat teatral en català el constitueix la programació de València amb dos corrents bàsics: el sainet i el teatre religiós.
Així, a partir de 1946, el teatre de sainet té un gran èxit, esdevenint teatre popular. Però, a partir de mitjan dècada dels anys cinquanta, els canvis de la societat valenciana van conformant un públic que exigeix un nou tipus de teatre. A més, sorgeixen dos espais d´oci alternatius al teatre: el cinema i la televisió.
Per altra banda, en relació al teatre religiós, les primeres manifestacions permeses durant la postguerra són les dels miracles de Sant Vicent Ferrer.
Entre les institucions privades de València que ajuden a reestablir el teatre en valencià cal ressaltar l´Ateneu Mercantil i el Teatre Estudi de lo Rat Penat.
Dels autors que intenten renovar i actualitzar el teatre valencià destaquen Martí Domínguez, Francesc de Paula Burguera i Joan Alfons Gil Albors.
Manifest 2010: Pel Teatre Valencià

SINDICAT D'ACTORS I ACTRIUS PROFESSIONALS VALENCIANS

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

ENLLAÇOS D'INTERÉS

Si entreu dintre de cada imatge d'Estellés trobareu un enllaç en què trobareu informació molt interessant del poeta.

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

ESCRIPTORS CATALANS

FUNDACIÓ VAE

MÚSICA DE POETES