Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

dimecres, 10 de juny del 2009

OPINIÓ

QUÈ US HA SEMBLAT L'EXAMEN?

EXAMEN DE SELECTIVITAT

Si puxeu sobre el títol us enviarà directament al text original

Allò que està d'un altre color és perquè no apareix a l'examen de selectivitat o perquè s'ha produït un canvi



CONSEQÜÈNCIES DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
La dependència dels joves del 'messenger' inquieta els metges
1. • Els experts alerten que els addictes tendeixen a la soledat i descuiden els estudis i la higiene
2. • El 10% dels adolescents catalans admeten que ho passen "molt malament" si no tenen a mà un mòbil


ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA


Quedar fora de
joc, en sentit literal i figurat, és una sensació insuportable per a la majoria dels adolescents, i aquesta circumstància se l'han sabut apropiar bé els dissenyadors d'algunes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i de la seva publicitat. El mòbil, el messenger, les xarxes socials d'internet i els jocs d'ordinador han aconseguit atraure l'interès dels menors de 17 anys, i, com passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu ús excessiu ja és un focus patològic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen "molt malament" si no tenen el mòbil, i el 7% dedica més de tres hores diàries als videojocs.
El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques, confirma el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d'addiccions de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues, centre que l'últim any ha tractat una vintena d'adolescents amb greu dependència de les TIC. "I van en augment", indica.
Entrar al messenger --canal d'intercanvi de missatges en temps real a través d'internet-- ha creat dependència en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les amigues de qui s'acaben d'acomiadar. "Si ningú els posa límits, poden estar en el xat xerrada electrònica de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada, i al matí no es podran llevar", relata Matalí.

HO DEIXEN TOT
Aquesta connexió és una necessitat amb els símptomes d'una addicció i múltiples problemes col.laterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada matí, suprimeixen els esports que fins llavors els havien interessat --inclòs el futbol--, estan molt irritables quan no teclegen a l'ordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan més sols.
"Al principi, el mòbil i el messenger són la via per la qual molts adolescents que es relacionen amb dificultat milloren la seva vida social, però, molt aviat, aquesta vinculació es gira en contra seu", explica Matalí. "La por al ridícul, la inseguretat, la tendència a infravalorar-se i la por al rebuig que els va portar a abocar-se a les TIC els enfonsa en una enorme desconfiança en la seva pròpia capacitat personal de relacionar-se, i encara s'aïllen més", afegeix el psicòleg a l'assaig Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció", del qual és autor junt amb el psiquiatre José Ángel Alda.

PÈRDUA DEL PUDOR
En qualsevol cas, afegeixen, una relació a través d'internet resulta desproporcional: "Permet jugar amb la verdadera identitat, i això indueix a la desinhibició i a la pèrdua de pudor per expressar-se", indiquen indica. El pas entre l'ús raonable i la necessitat de fer servir les TIC és imperceptible a l'inici i difícil de rectificar després. Matalí proposa l'abstinència com a inici de la solució. "Durant una o dues setmanes, l'ordinador queda vetat a casa per a qui té el problema de dependència --explica--. Se l'anima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics". Després, se li permeten fer els treballs que ha de redactar a l'ordinador, però l'aparell ja no estarà a l'habitació del noi o noia dependents. El més adequat és instal.lar-lo al menjador o en un lloc d'estudi que comparteixin amb algun germà. La idea és que no es connectin més en soledat.