Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

dilluns, 22 d’octubre del 2012

DECLARACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ 1ENTRETANTS SOBRE LA PAU I LES EXEMPCIONS DE VALENCIÀ





L’Associació Un entre tants considera que l’actual celebració de l’examen de “Valencià: llengua i literatura” de la PAU darrere d’altres assignatures com el castellà de manera reiterada i, fins i tot, com ha passat enguany, en companyia de les assignatures optatives, no contribueix, de cap manera, al seu prestigi entre l’alumnat.

Pensem que la llengua pròpia del País Valencià, i una de les dues que és oficial al nostre territori, ha de ser tractada amb el prestigi que es mereix i a això contribueix, entre d’altres coses, la posició que ocupa en les proves esmentades.

Demanem que la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, les universitats valencianes i la mateixa AVL treballen per exigir l’acompliment de la LUEV que diu:

“La finalitat última de la Llei és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l'equiparació efectiva amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes en condicions d'igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística”.
“El valencià i el castellà són declarades llengües obligatòries en els Plans d'Ensenyament dels nivells no universitaris, i hom mirarà que els escolars reben els primers ensenyaments en la llengua habitual i que els alumnes assolesquen un coneixement oral i escrit d'ambdues llengües en nivells d'igualtat.
 
En aquest sentit, considerem que realitzar la prova de valencià l’últim dia perjudica notablement el resultat de l’examen i contradiu flagrantment la Llei. És evident que el nivell de rendiment, d’atenció, de memòria, etc., no és el mateix al principi que al final, quan arrosseguen  cansament i  tensió. Cal recordar que per a una part de l’alumnat, representava l’últim examen de selectiu.
Però aquesta situació no solament ens preocupa pels resultats acadèmics, que ens preocupa i molt, sinó perquè entenem que manifesta una clara desafecció i desconsideració vers la nostra llengua i no contribueix en res al seu prestigi, ni acadèmic ni social.

Aquest tractament de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura” a les proves d’accés a la Universitat contradiu les pròpies normes universitàries, com es pot comprovar amb una consulta senzilla dels seus estatuts respectius:


Ja hem manifestat individualment aquesta queixa i els coordinadors argumenten que la causa per la qual el castellà es fa el primer dia és perquè s’hi presenta tot l’alumnat. No podem acceptar que aquest argument, no fonamentat en criteris pedagògics, siga el que guie l’organització de les proves. A més a més, açò ens porta a un altre tema que també ens intranquil·litza, i molt: les exempcions.
 
La defensa del valencià com a llengua d’ensenyament és la nostra preocupació com a docents. Per aquest motiu considerem que el tema de les exempcions de l’assignatura de valencià és una qüestió no resolta que ja cueja massa temps i sobre la qual nosaltres volem expressar la nostra opinió. Vegem el que en diu la Llei:
 
De les excepcions
Article 24
1. L'obligatorietat d'aplicar el valencià a l'ensenyament en els territoris assenyalats com de predomini valenciano-parlant al Títol Cinqué, restarà sense efecte de manera individual quan els pares o tutors que ho sol·liciten acrediten fefaentment residència temporal en territori i expressen, en formalitzar la inscripció, el desig que els seus fills o tutelats siguen eximits de l'ensenyament del valencià.

2. El Consell de la Generalitat Valenciana introduirà progressivament l'ensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellà relacionats al Títol Cinqué, i afavorirà totes les iniciatives públiques i privades que contribuesquen a la finalitat esmentada. Tot açò sense perjudici que els pares o tutors residents a les zones susdites puguen obtenir l'exempció de l'ensenyament del valencià per a llurs fills i tutelats, quan així ho sol·liciten en formalitzar-ne la inscripció.

Considerem que l’exempció és una discriminació cap a les persones castellanoparlants que es veuen menystingudes en l’aprenentatge de la llengua pròpia del Poble Valencià mentre són obligades a continuar estudiant altres llengües que no són les oficials al nostre territori. D’aquesta manera, s’incompleixen preceptes fonamentals de la Llei esmentada. Especialment dos dels objectius específics de la LUEV on es diu literalment:

“Fer efectiu els drets de tots els ciutadans a conéixer i usar el valencià.”
“Protegir la seua recuperació i garantir l'ús normal i oficial.”

Per això demanem que la interpretació que es fa de la LUEV, en el sentit que qualsevol persona puga demanar l’exempció de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura”, només es puga fer efectiva als territoris castellanoparlants (i valencianoparlants, si és el cas) durant un any i en els casos que marca la mateixa Llei com una cosa excepcional i no com una pràctica habitual i discriminatòria contra els valencianoparlants i els castellanoparlants, com ja hem exposat anteriorment.

Volem acabar aquest escrit reiterant la nostra crida a la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, de totes les universitats valencianes, així com de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè garantisquen la preservació, la dignificació, el manteniment i l’extensió de l’ús i el conreu del valencià. Aquesta tasca depén, també, de tota la societat i nosaltres, com a docents, hem d’estar a la primera línia, com sempre, per defensar-la.

València, 20 d’octubre de 2012



POTS DONAR EL TEU SUPOR.

En cas que estigués d'acord amb aquesta Declaració i vulgues donar-li el teu suport, et preguem que la signes virtualment al següent formulari: Done el meu suport a la DECLARACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ 1ENTRETANTS SOBRE LA PAU I LES EXEMPCIONS

També pots fer arribar directament la teua adhesió al coordinador del districte universitari del teu centre mitjançant el següent document: Full d'adhesió a la Declaració sobre la PAU i les exempcions


diumenge, 14 d’octubre del 2012

Aquesta presentació del professor de la Universitat d'Alacant, Vicent Brotons, us ajudarà en la vostra tasca d'estudiar Valor, per a l'examen.


El 22 d’agost de 2011 tot el ciberespai blogaire es va posar en marxa per fer un homenatge a Enric Valor. L’esdeveniment va tindre molt de ressò i així ho podeu comprovar en aquest Scoop.it del company Toni de la Torre que arreplega tot el treball realitzat en premsa i en xarxa. El blog de Comentari de text PAU també hi va col•laborar i, com no podia ser d’una altra manera, ho féu amb un comentari de text.

Us deixe tots els enllaços perquè en gaudiu


Hi trobareu una notícia apareguda a El Levante-emv de  5 de novembre de 2011, respecte a un web que s'ha creat amb motiu del centenari del naixement d'Enric Valor. No us perdeu la web de la biblioteca virtual Miguel de Cervantes

http://www.levante-emv.com/panorama/2011/11/05/panorama-biblioteca-virtual-cervantes-crea-portal-dedicat-enric/854164.html

Aquest es l'enllaç de la pàgina, està tot molt bé organitzat.

http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/enricvalor/

diumenge, 23 de setembre del 2012

Us presente, Manual de Comentari de Text . Valencià. PAU, de l’editorial Germania.


El projecte d’aquest llibre s’inicià el juliol de 2011. L’objectiu era combinar , a la classe de 2n de batxillerat, l’estudi del temari de literatura de les PAU amb l’aprenentatge d’analitzar textos.

Iniciàrem una tasca de selecció importantíssima perquè els textos permeteren aconseguir el nostre objectiu. Mentre l’alumnat fa el resum, analitza l’estructura, les veus del discurs o la modalització, adquirirà el coneixement del tema de literatura que ha d’assolir.

Per a cada ítem hem proposat per a l’alumne 3 textos. L’1 consta d’una anàlisi completa, és a dir, el comentari de la coherència, l’adequació i la cohesió textual, a més d’unes preguntes d’anàlisi lingüística, com el format de les PAU, solucionades. El text 2 és un model PAU solucionat, i el text 3 és un comentari perquè siga resolt per l’alumnat.

Les avantatges que us pot oferir aquest manual és la possibilitat de tenir a les vostres mans un model de comentari. No vol dir que és l’únic model, o que no es pot millorar, però sí que us ajudarà a preparar els aspectes de la praxi i l’explicació, justificació o relació de la semàntica i de la sintaxi textual.

I com diu a la contraportada “Aquest Manual de Textos comentats pretén que l’alumnat modifique la mirada sobre el text. Que adquirisca una postura activa com a receptor real. Que siga capaç d’interpretar la vertadera intenció comunicativa de l’emissor en qualsevol gènere de qualsevol àmbit d’ús. I que, el domini del llenguatge, els seus usos lingüístics i les estructures textuals, li proporcionen habilitats comprensives i expressives perquè el facen més lliure


      Podeu llegir un comentari al blog d'Enric Iborra "La serp Blanca"








dissabte, 15 de setembre del 2012

Benvinguts i benvingudes a 2n de batxillerat.



   
     L’any passat ja vam passar junts el curs de primer de batxillerat i, pel que a mi respecta, conserve un record molt bo quant a treball, implicació en la matèria, motivació i repecte.

    Ara reprenem un camí que vam emprendre l’any passat, la trajectòria del qual està ben bé per la meitat. Serà el tram més difícil i complicat però, us garantesc que serà el millor curs de tots els que heu passat a l’institut i del qual guardareu els millors records. Porte fent-me càrrec d’aquest nivell des del primer curs que es va implantar la LOGSE, de manera experimental, al Camp de Morvedre, fa exactament catorze anys i, any rere any, sempre ha conservat la mateixa força de la incertesa barrejada amb la il·lusió, la mateixa por al futur adobada dels més meravellosos sentiments jovenívols engrescadors. I enguany, com us conec, sé que pot ser un curs realment inoblidable, que deixarà empremta en l’institut

divendres, 15 de juny del 2012





Com us ha anat l'examen de selectiu de valencià?
M'agradaria tindre les vostres opinions encara que comprenc que ara no teniu ja ganes de pensar-hi, després de tants dies d'estudi, nervis i tensions.

D'ací a uns dies publicaré el comentari resolt de la selectivitat de juny 2012 per a qui la necessite per preparar setembre.


Ja ha arribat l´hora de Mallorca!!

Que ho passeu molt bé!

diumenge, 3 de juny del 2012

Als meus alumnes batxillers


Benvolguts i benvolgudes,  alumnes de 2n de batxillerat del curs 2011-29012, us vull felicitar a tots i a totes perquè aquest curs és molt intens i molt dur, i el sol fet d’haver-hi estat cada dia i cada examen, ja us fa mereixedors i mereixedores de les meus felicitacions. Imagine que no tot el món estarà satisfet de les notes finals. Hi ha qui estarà content perquè trobarà justa la qualificació, a molt d’esforç, molta nota o, a poc esforç, nota justeta; hi ha qui estarà tranquil, suspés però just; ara bé, hi ha qui estarà disgustat, molt d’esforç, poca nota, esprint final i suspés; i els cabrejats, “injustícia total!”, “no m’ho meresc!” . Us entenc.

Done 2n de batxillerat des del 1998 i, com us podeu imaginar, he vist totes aqueixes combinacions i encara de diferents. No sabeu com és de difícil per a mi posar-vos una qualificació “amb justícia”, és per aqueix motiu que us pose tantes i tantes notes i us ho compte tot, absolutament tot, però tot i això, “ser justa” és difícil però el que sí que intente és ser generosa, encara que això no vulga dir “aprovat general”. Intente que treballeu molt al llarg del curs, i que ningú abandone l’assignatura. En tot cas, sé que tot no ho faig bé i que sempre cal millorar i aprendre.

Aquest any he tingut la sort de comptar amb un alumnat excel•lent, encara que en aquest institut és habitual però no per això, he de deixar de reconèixer-ho. Cada curs deixa la seua empremta, però el que queda són les persones, passats els anys oblidarem els xicotets detalls i ens embolcallaran els records més intensos i, en aqueix moment solament desitge que el meu siga un record de tendresa.

Molta sort a tots i a totes a l’examen de selectivitat.

Us deixe els tres exàmens que fiu i que us valdran per a preparar l’examen de selectivitat. Ja sabeu que em trobeu sempre que ho desitgeu, a l’hora que siga, a través del correu o a l’institut , quan us vinga millor al vostre horari d’estudi.






  1. LA NOVA CANÇÒ, UN FENÒMEN SOCIAL SORPRENENT
  2. LA NIT DE RAVEL
  3. EL CORRELLENGUA COMENÇA A CERVERA RECORDANT LA FIGURA DE PEDROLO

dimecres, 25 d’abril del 2012

25 ANYS SENSE SALVADOR ESPRIU

ARTICLE PUBLICAT EL DIA 22 DE FEBRER DE 2010


SALVADOR ESPRIU




Hui fa vint-i-cinc anys que la paraula del gran escriptor català Salvador Espriu es projectà a la universalitat del record, al bagatge de la cultura, a la dimensió de la creació literària... i nià als cors dels qui estimem la nostra llengua, vinga d’on vinga la veu.
En aquest dia de memòria i honorança, em sume a la “Mobilització bloguista per Salvador Espriu” amb unes imatges que, de segur, us faran gaudir al veure el nostre benvolgut Espriu i fruir amb la música del nostre estimat Raimon.







Watch Salvador Espriu al Festival de Poesia Catalana al Price.(1970) in Travel & Culture View More Free Videos Online at Veoh.com










dijous, 19 d’abril del 2012

DIADA ESTELLÉS












(Entrada publicada el 4 de setembre de 2011)

Hui, 4 de setembre es commemora el naixement del nostre poeta, del poeta del nostre poble, poeta i poble, versos i identitat, home i compromís, cultura i dignitat...
Estimats alumnes, Vicent Andrés Estellés és un home que feia versos, però no uns versos qualsevol, els seus versos assaborien les delícies més senzilles, embolcallaven els sentiments  primers, i creava un món poètic que conquistava els més prosaics, i no ho feia anònimament, d’amagat, ho feia “assumint” que era una veu, la del seu poble, i ho feia malgrat el poc prestigi social, malgrat la reclusió cultural a què s’hi encomanava.
Vosaltres viviu, gràcies a Déu, un moment històric de calma, de llibertats i de respecte però, estimats joves, les coses van ser molt difícils en aquest país després d’un litigi entre germans, després d’haver tragat odi, venjances, mort, fam, vexació, deshumanització. Després calia viure, conviure, tots junts, els qui hi quedaren, els qui hi aguantaren, els qui feren, ara sí, un “alçament” de la dignitat d’un poble, de la seua llengua, del seu passat, de la seua gent...  Poc a poc, pas a pas, amb saviesa, amb la força dels qui es creuen amb la veritat, perquè no és la seua únicament, sinó la de tot un poble, la veritat del seu poble. I any rere any... dècades, homes i dones valents i esperonats, van anar construint la llibertat i el prestigi de què disposeu ara. I Vicent Andrés Estellés fou un d’ells. Estellés es comprometé, es formà, es capbussà en els seus clàssics, s’endinsà en les històries més populars, i reeixí com un gran poeta, un poeta que feia poesia en majúscules però no era privada, no era exclusiva, era de tots els valencians, de tos els qui sentien les seues arrels, les arrels que són compartides per tothom, les arrels que et són pròpies i són de tot un poble.
Quan vaig llegir aquest poema en un quadre amb lletres negres i un fons amb les quatre barres, em vaig amarar a aquell poeta, em va mullar el seu líquid, em penetrà, i des d’aleshores, si pense en identitat, si pense en dignitat, si pense en valencià, sent el xiuxiueig dels primers versos. Ja res no ha sigut igual.






Després, i amb una miqueta més edat vaig fer una altra troballa “Els amants”, estava en COU, igual que vosaltres, i vaig tindre la grandíssima sort d’escoltar-lo en directe recitat pel meu admirat Ovidi Montllor. Gaudiu-ne...





En les entrades següents trobareu les publicacions que vaig fer el curs passat.
Que tingueu un bon dia estellesià.

dimarts, 13 de març del 2012

COMENTARI DE TEXT


Gent, teatre i una confessió
Benet i Jornet reflexiona en el llibre ‘Material d’enderrocs’ sobre l’obra teatral i revela intimitats dels seus escriptors amics
Al cap de poques setmanes d’haver aparegut el llibre de memòries de Josep Maria Castellet, també en Edicions 62 s’han editat les del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet. Tot i que Castellet s’adscriu a la generació dels 50 i Benet, catorze anys més jove, a la dels 60, s’hi observen bastants coincidències, no sols en la rememoració d’algun dels escriptors desapareguts (Espriu, Terenci), sinó sobretot en el to confidencial i intimista del tractament de l’evocació. El mètode d’escriptura és el mateix. Es tracta de furgar en els records i reconstruir els moments compartits que han sobreviscut a l’oblit, rellegint, si cal, cartes, agendes, fotografies o diaris de l’època. El text resultant és, doncs, un discurs elaborat que el memorialista salva per al lector entre els enderrocs que produeix la devastació del pas dels anys.
Material d’enderroc s’estructura en dues parts. La primera, titulada “Gent”, consta de cinc capítols. En el primer, Benet relata com va conéixer, en la seua joventut, tres escriptors sèniors: Villalonga, Rodoreda i Espriu, els quals evoca més superficialment. Els quatre capítols següents, en canvi, estan dedicats als que probablement han sigut els seus grans amics: Joaquim Molas, Terenci Moix, Montserrat Roig, Joan-Lluís Marfany i Joaquim Torres. El narrador no pot evitar anar pel mig de tots ells, amb els quals està unit per una amistat entendridora. L’admiració que sent per Molas, Marfany i Torres el fa sentir-se un autèntic idiota, i fins i tot no s’arriba a explicar per què l’han distingit fent-lo amic seu, ja que creu que mai no els podrà correspondre tanta generositat. Si en Molas (deu anys més gran) Benet reconeix un magisteri intel·lectual indiscutible, vers Marfany i Torres, professors universitaris i investigadors, sent també una gran admiració, trenada amb una amistat de pedra picada. Finalment, en els retrats de Montserrat Roig i Terenci, desapareguts fa anys, Benet ens permet conéixer escenes d’una intimitat impressionant, que emocionen i captiven el lector.
La segona part, titulada “Teatre”, inclou tres peces: una evocació, un assaig i una confessió. En la primera, Benet salva dels enderrocs els teatres de barri barcelonins de la postguerra, en rememorar les funcions que es feien al de la parròquia del Carme, on va actuar fins els canvis del començament dels seixanta.
En l’assaig següent analitza l’aparició i l’evolució a Barcelona del fet teatral al llarg dels darrers trenta anys, i hi explica que a partir de l’èxit d’El retaule del flautista al Capsa (1971), per contraposició amb l’anquilosada escena de Madrid dels setanta, aquest moviment teatral anomenat independent va oxigenar el teatre català fins que va assolir, durant els vuitanta, el gran canvi escènic que ha arribat fins a l’actualitat.
En la confessió final, Benet exposa com es veu ell com a autor d’obres de teatre, com construeix el text, com redacta els diàlegs, quins problemes constata quan escriu, com tracta de solucionar-los i quina evolució observa en el conjunt de la seua obra des de l’òptica de l’edat.
Però, gràcies al distanciament dels fets, Benet planteja una profunda i sincera confessió amb què recupera, com a realitat literària, no un àlbum de fotografies estàtiques en blanc i negre, sinó unes preses de la vida privada d’aquella Súper 8 familiar que també un dia es va convertir en material d’enderroc.
Palomero, Josep
El País. Quadern (València), Núm. 504 (18 Febrer 2010), p. 3 (Lletres)

dimecres, 7 de març del 2012

L'alumnat de 2n de Batxillerat de l'IES Eduardo Merello, expressa la seua opinió respecte a les retallades en educació mitjançant un text argumentatiu.

Si voleu accedir-hi cliqueu en aquest enllaç i trobareu els enunciats que han tractat les retallades en educació per elaborar la seua estratègia discursiva.

TEXTOS ARGUMENTATIUS AL VOLTANT DE LES TRETALLADES