Com cada any hem fet un concurs de textos argumentatius. Enguany el tema era l'educació, i aquestos han resultat els textos guanyadors:
CRISTINA LÓPEZ PICAZO
L’EDUCACIÓ I EL PENSAMENT DIVERGENT
Actualment, l’educació en Espanya és un problema que posa els estudiants,
professorat i altres grups en un estat de preocupació i indignació important
causat per la crisi que estem vivint i sobretot per les “solucions” que li
donen.
Encara que sí que és veritat que la crisis ha suposat ser un problema de
molta rellevància a l’educació al temps actual, potser que el problema que
engloba tot l’assumpte de l’educació provinga de la seua estructura tal com
il·lustra l’escriptor, educador i conferenciant britànic Sir Ken Robinson al vídeo
“El paradigma del sistema educatiu”,
es tracta d’una critica positivista de l’educació i els seus errors i proposa
com a via de solució el pensament divergent per a despertar les formes de submissió.
És
important formar-se com a persona que formarà part del món laboral, però, es
correcte la forma d’organització del sistema educatiu que és bàsicament el
mateix des del temps de la
il·lustració?
Potser la clau siga renovar,
canviar, innovar, encontrar noves formes d’ensenyar per a no frenar capacitats
tan importants com la creativitat, fomentar, en majúscula el pensament
divergent.
AMAYA ORÓN
EXCEL·LÈNCIA O INTEGRACIÓ?
El sistema educatiu espanyol
actual no segrega als alumnes, sinó que els integra a les aules per evitar
l’exclusió dels xiquets immigrants o amb dificultats i menor nivell acadèmic i
per afavorir la convivència entre les diferents cultures que hui conviuen al
nostre país.
Hi ha gent que critica aquesta forma d’educar dient que açò perjudica als bons alumnes, ja que a l’estar en la mateixa aula que altres amb menor nivell, els seus coneixements no son tan amples com ho serien si estigueren separats dels altres, i potser tenen part de raó, però aquest és un pensament un tant elitista.
Hi ha gent que critica aquesta forma d’educar dient que açò perjudica als bons alumnes, ja que a l’estar en la mateixa aula que altres amb menor nivell, els seus coneixements no son tan amples com ho serien si estigueren separats dels altres, i potser tenen part de raó, però aquest és un pensament un tant elitista.
Aquest tipus d’educació disminueix
notablement els problemes d’exclusió i marginació d’alumnes d’altres països,
cultures i religions, i pense que aquesta integració es veu poc a poc
reflectida en la societat. Jo mateixa ho puc comprovar tots els dies quan veig
xiquets de diferents nacionalitats jugant junts al parc, sense que aspectes com
la seua nacionalitat influïsquen. Aquesta
actitud no es veu solament en els xiquets: la integració és cada vegada més
real i açò es, en part, gràcies a l’educació.
Seria
utòpic pensar en la màxima integració i la màxima excel·lència tot alhora i és
per açò que la societat ha de valorar si es millor formar una elit d’alumnes o
integrar per potenciar valors com el respecte i la convivència.
YAO CALVO-FLORES
INDIVIDU OBLIDAT
Arnold Glasgow diu, “un dels
principals objectius de l'educació ha de ser ampliar les finestres per les
quals veiem el món”. Però ara dic jo, com es pot saber quan un xiquet de deu
anys és capaç de veure el món des d'una àmplia vidriera i un altre de la
mateixa edat només ho veu des d'un forat?
malgastar talent
que existeixen. Mai sabrem que aquell xiquet als dotze anys podia haver escrit
un poema a l'altura de Neruda, perquè estava molt ocupat memoritzant els rius i
afluents de la Península Ibèrica.
LAMBERTO VILLARROYA
L´educació com un
valor infrangible
L’educació,
lluny de ser un privilegi inaccessible com abans era considerat, avui, en
aquesta societat i deixant de costat la forta crisis que estem sofrint, és un
privilegi accessible per a tots. Pot ser, hi haja gent que considere que, les
despeses en aquest servei com poden ser, la compra de llibres, els uniformes, o
simplement els bolígrafs, són elevats i
difícils d’afrontar amb la crisis que hi ha.
Per altre costat molta gent està
atribuint el fracàs escolar també a aquesta crisis i afegeixen que amb aquestes
retallades del govern, l’educació
deixarà de ser tan bona com ho era abans. Encara que en la meua humil opinió
estic totalment d’acord en que la disminució dels recursos fan que siga més
difícil donar classe o que hi haja augmentat el nombre d’alumnes en la mateixa
aula, son fets que no hi ajuden ni afavoreix a l’educació. Però el que no trobe
coherent es que amb aquests canvis el nivell de l’educació disminuïsca, perquè
aquest nivell, únicament està en les mans dels alumnes i del professorat, els
quals, amb uns valors ben definits y marcats com: l’afany d’ensenyar i d’ajudar
els alumnes en qualsevol problema, no deixen que aquest nivell que tant ha
costat d’aconseguir, s’esfume per una crisis. Perquè ells saben que l’única
solució per a passar aquest moment d’incertesa
és amb l’educació i ells posseïxen els instruments per a aconseguir-ho:
“nosaltres”, els estudiants. Estudiants també conscients del que està ocorrent
i conscients també de la importància de l’educació.
Per això afirme que l’educació és un
valor infrangible i necessari per a dur a terme la recuperació del benestar.