Les dues primeres preguntes del comentari de text són molt importants perquè son qüestions molt importants per demostrar que realment has entés el text. Actualment l’ordre en què les torbareu és el següent: en primer lloc el tema i les parts significatives del text i en segon lloc el resum. Tots tres aspectes, tema, parts significatives i resum estan ben relacionats perquè pertanyen a la coherència del text i no podem endinsar-nos en l’anàlisi semàntic del text sense resoldre aquestos tres punts.
1. Per començar és obvi que hem de llegir el text, podeu fer una lectura ràpida si veieu que ja des de la primera línia us costa entendre’l o, si us és de fàcil comprensió, podeu ja fer una lectura ben comprensiva. Quan arribeu a aquest punt d’enteniment, bé en una primera lectura, bé en una segona, s’ha de subratllar. Encara que parega molt senzill, no ho és. De vegades us poseu a ratllar tot l’enunciat i quan acabeu està tot destacat i no es veu res que siga més important, perquè d’això es tracta quan subratllem, fer veure les idees més significatives del text.
Una tècnica que em sembla fàcil d’usar és fixar-se primer en la classe de text que hem d’analitzar, és a dir, si és un text narratiu ens fixarem en l’acció, el temps, l’espai i el punt de vista (qui conta la història). Podem subratllar l’acció, fer unes fletxetes als personatges i encerclar el temps i l’espai (si són importants). Si es tracta d’un text argumentatiu mirarem de trobar quina idea està volent defensar l’autor i els arguments que hi utilitza per seduir el lector. Es podrien subratllar les idees que li valen d’arguments (no estimaríem important dades, exemples, comparacions, etc.) i enquadrar la tesi que es vol justificar, a més de posar unes claus marcant la introducció, el cos argumentatiu i la conclusió. Si observem que es tracta d’un text expositiu ens fixem en les idees que va desenvolupant, les subratllem, i també podem marcar la introducció, el cos expositiu i la conclusió. Si ens trobàrem amb un text dialogat, posem per cas, un fragment teatral, observaríem els personatges, subratllaríem les paraules que ens ajuden a situar l’acció i posaríem una fletxeta o un cercle a les acotacions importants per al devenir dels fets.
2. Quan acabem de subratllar el text, hem de veure amb claredat la seqüència en què han anat apareixent les idees, el seu ordre o la jerarquia en l’exposició. D’aquesta forma percebrem l’estructura i farem un esquema, que si tenim temps el podem escriure en el mateix full i sinó ens l’imaginarem mentalment.
3. El tercer pas que us propose, abans de posar-nos a escriure, és un minut per a resoldre aquestes tres qüestions: 1. De què parla (tema); 2. A partir de què ha desenvolupat aquest enunciat (problemàtica) i 3. Què vol exactament que el lector sàpiga (intenció comunicativa)
4. Ens posem a escriure.
Comencem a redactar el tema i ens preparem una oració introductòria del tipus el tema que dóna coherència al text, el tema de què tracta el text, el tema que es desenvolupa o bé, l’autor (diem el nom) exposa el tema...
Continuem explicant les parts i també podem tindre preparada una forma per començar del tipus: les parts significatives del text són en primer lloc..., el text està dividit en les següents parts, respecte a l’estructura del significat cal dividir el text en tres parts (o les que siguen)... És important no fer un resum sinó “explicar” com es va desenvolupant la informació. Vindrà bé saber el tipus de text que és, si és narratiu ens fixarem en una estructura temporal i en l’evolució de l’acció; si és argumentatiu veurem quina és la tesi i on s’hi troba, així resultarà una estructura:
deductiva Va del general al particular, analitzant (tesi, argumentació, conclusió)
inductiva Va del particular al general, sintetitzant (partint d’unes hipòtesis s’arriba a la tesi.)
paral•lela (successió d’idees amb igual valor, les lleis)
circular (la mateixa idea o tesi al principi i al final)
contraargumentativa (tesi contrària, arguments que la rebaten i la pròpia tesi o conclusió)determinarem quins són els tipus d’arguments i com estan disposats. Si fos un text expositiu tractarem d’esclarir el recursos per exposar les idees (exemples, dades, informació objectiva...) i la seua ordenació o jerarquització.
1. L‘emissor del text ets tu però no elabores un text original sinó que ha de ser fidel al text inicial.
2. No usaràs expressions del tipus l’autor diu..., el text explica..., com a conclusió exposa...
3. Relacionaràs les idees subratllades mitjançant connectors lògics per obtenir un text cohesionat.
4. No has d’afegir informació que no s’hi trobe al text inicial i no has de deixar ninguna part per resumir.
5. No copies mai les paraules o expressions del text inicial a no ser que siga un terme científic, un nom propi, etc.
6. El to del teu text ha de ser neutre i objectiu, totalment expositiu i fidel al tarannà del text inicial i a la jerarquització de les idees. No comences pel final ni oblides exposar ninguna idea principal en el lloc en què hi apareix.