Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època

Joan Fuster i Ortells, va nàixer a Sueca el 1922 i després de la universitat, on es llicencià en dret, s’abocà a la creació d’un gènere, l’assaig, encarà que també féu una incursió a la poesia.

L’assaig és una prosa d’idees amb una forta base argumentativa lliure i personal al voltant de temes de caire humanista. Així que Fuster s’inicia en un gènere que resulta provocador en una època en què ni es poden tenir idees, ni molt menys expressar-les en llibertat.

Són els seus escrits sociopolítics els que tindran més forta repercussió en el context de l’època en què foren publicats. Fuster els escriu des d’una gran base intel•lectual i amb un grandíssim compromís amb el seu país, sense tòpics patriòtics o folklòrics sinó amb una visió crítica, lúcida i clarivident. De tota la quantitat de llibres escrits en aquest sentit, és Nosaltres els valencians (1962), és el més important ja que tingué un gran impacte no solament en la societat valenciana sinó també en la resta dels Països Catalans. S’hi planteja la problemàtica de la identitat nacional dels valencians a partir de l’anàlisi històrica de la llengua i la cultura com a factors definitoris de la pròpia identitat. Hi ha un objectiu clar de fer reflexionar sobre aquells aspectes de nacionalitat. Prompte, el llibre es convertí en un instrument d’anàlisi de la realitat del moment de la seua publicació, en la postguerra, amb una societat civil derrotada. Naixia de la posició política i del compromís de Fuster amb la seua terra, cosa que no passà inadvertida per les autoritats franquistes del moment.

La temàtica d’aquests escrits sociopolítics no és exclusivament valenciana, sinó que va més enllà dels límits del País Valencià, per això, l’obra de Fuster ajudà a crear una consciència unitària entre totes les terres que parlen la nostra llengua.

La repercussió de Fuster en el seu temps no va ser solament per la seua obra sinó per la seua presència compromesa en qualsevol aspecte cultural, social o lingüístic dels valencians que gràcies a ell recuperaren el sentit de la dignitat com a poble.

Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

"Fuster no sols ha esta l'escriptor d'idees més important d'aquestes últimes dècades, sinó de la literatura catalana contemporània fins i tot tenint en compte Xènius. La varietat i l'interés dels seus temes, la intel·ligència amb què els ha tractat, així com els seu estil brillant, clar i precís, ha fet de Fuster, sempre, fins i tot quan escrivia un article o una monografia, un assagista de cap a peus, en la tradició dels grans autors europeus d'Erasme i Montaigne, de Gide i de Huxley, passant pels il·lustrats". Josep Iborra


Aquest vídeo i aquestos articles us ajudaran a conéixer millor Fuster i a comprendre allò que representà el seu assaig, la seua prosa d'idees, de temàtica humanística, d'identitat nacionalista o de crítica literària. Com va despertar una generació, sumida en la doctrina franquista, amb "Nosaltres els valencians" i com, no resultava indiferent en cada escrit publicat en què no deixava insensible la seua reflexió, visió, anàlisi o vacil·lació i, tot carregat del joc lingüístic savi i intel·ligent, adobat amb un punt amarg, agre però irònic i a la vegada compromés, que solament els grans escriptors com Fuster són capaços de transmetre.

-Ser Joan Fuster
-Fuster: tota una trajectòria
-És l'assagista més important de la literatura catalana del segle XX.
-Joan Fuster. Sociolingüista? (Conclusió final )
-Joan Fuster . Sociolingüista? (Complet)

Tema 5 Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat 
contemporània i amb quins recursos literaris ho fa

QUIM MONZÓ

Discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007.Quim Monzó. De segur, en gaudireu.

Si veieu aquest programa podeu conèixer Quim Monzó en la seua quotidianitat. Podeu descobrir la persona i a la vegada l’autor, el narrador, el creador de mons que semblen absurds però que si hi anem més enllà descobrirem l’anàlisi minuciosa de la realitat que ens envolta embolcallada d'imatges que, tot i ser literàries, semblen d'allò més reals i tangibles.

LA NARRATIVA VALENCIANA ACTUAL

        Pel que fa a la narrativa valenciana s’ha de partir de la base que no compta amb models anteriors. Ja ho fa palés Fuster, l’anys 1972, en una publicació a la revista Serra d’Or, en un article anomenat “Una carència singular”
 

        “Fa temps que hi pensó, i miro de plantejar el problema als meus amics. Es tracta d’això: el País Valencià actual no té una novel·la pròpia. La comparació amb les illes s’hi imposa, d’entrada. A partir de Llorenç Villalonga, i en procedeixi o no, hi ha una fecunda, constant irrupció de novel·listes, que, d’altra banda, fan novel·les amb o de la seva societat. No caldrà citar-los: el boom mallorquí és,  avui,  d’una total i alegre evidència, i molts anys que duri. Per què no, doncs, s’ha pogut produir una cosa semblant entre els valencians?...”

          Aquesta reflexió pública de Fuster o la creació de premis literaris convocats de d’ajuntaments a organismes culturals com Acció Cultural o editorials, posa en marxa un període en què la creativitat novel•lística produïda per valencians es consolida a poc a poc, amb un nombre considerable d’autors, amb una categoria literària reconeguda.
Feu-ne un tast:



Joan Francesc Mira

Josep Piera

Ferran Torrent



Josep Franco

Josep Palomero

                   

                             Àngels Moreno

Isabel-ClaraSimó

</></>

</></>

Xulio Ricardo Trigo


A més de: Francesc Bodí, Vicent Josep Escartí, Martí Domínguez, Vicent Borràs, Carme Miquel, Joaquim G. Caturla, Maite Coves, Vicent Dasí, Vicent Usó, Manel Alonso, Jordi Sebastíà... i tants altres que publiquen les seues novel·les i enriqueixen el panorama literari narratiu català des del País Valencià. Segur que Fuster n'estaria ben content.


Aquest tema 4, QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS L'ACTUALITAT? REFLEXIONA, SOBRETOT, ENTORN DE LES NOVETATS EN LA TÈCNICA LITERÀRIA I DEL CONTEXT SOCIOCULTURAL, és molt llarg i fer-ne un resum d'aproximadament dues-centes paraules, sé que no és fàcil. Ara bé, també sé que ho aneu a aconseguir si us centreu en contestar únicament a l'ítem i en redactar allò més important. Jo us en deixe informació perquè elaboreu el vostre ítem.

MERCÈ RODOREDA

Exigent en els resultats, ambiciosa en els projectes, Mercè Rodoreda no deixa mai de sorprendre. Exiliada a Ginebra, es guanyava l’admiració dels lectors l’any 1962 amb La plaça del Diamant, el gran èxit de la novel•la catalana contemporània. Quan el seu nom anava associat a la Colometa, sorprenia de nou amb una obra fascinant, una visió, entre tràgica i poètica, de la vida: Mirall trencat.

Descobríem més endavant que, sota el guiatge de Josep Carner i la crítica d’Armand Obiols, era també autora d’una suite poètica, amb arrels en els clàssics mediterranis:El món d’Ulisses. I encara, poc després de la seva mort, una exposició a Calldetenes en revelava una altra faceta, una dimensió que l’atansava, amb competència, als mestres de la pintura d’avançada: Paul Klee, Joan Miró, C. Kandinsky.

Amb el temps, Rosa Novell ens descobria una dedicació silenciosa al teatre: La senyora Florentina i el seu amor Homer. De fet, no resultava tan estrany: alguns contes –«Serafina», «Tarda al cinema»…–, el final esplèndid de La plaça del Diamant, construïts en format de monòleg, se situaven a mig camí del relat i el teatre.

Rodoreda ha creat un món solvent, ple de referències a Barcelona, a les flors, als objectes…, el corpus narratiu català més sòlid del segle XX. Un univers amb dimensió internacional: la seva presència en les diferents llengües d’Europa esborra qualsevol frontera. Potser des dels dies del Tirant no hem conegut una situació semblant: Carmesina, Plaerdemavida… Dissenya personatges i figures que s’incorporen a l’imaginari popular: Colometa, Teresa Goday, Armanda.

Un món expressat en una prosa de qualitat, plena d’elements poètics, perquè escriure costa; d’aquí les fases de revisió i, al capdavall, una novel•la son paraules…; d’aquí les preocupacions per l’estil, les reelaboracions. La qualitat creativa ha situat la Rodoreda en el rengle dels textos de lectura generacional, els «clàssics». Els catàlegs editorials reiteren el seu nom i els seus títols formen part del «cànon», són presents en els programes acadèmics. Narradora del segle XX, el cinema ha atorgat una dimensió nova a La plaça del Diamant i a Mirall trencat.

L’obra de Mercè Rodoreda no deixa fred el lector. A cada lectura, millor, a cada relectura, un matís, un detall… una troballa. Un plaer.

Mai no deixa de sorprendre’ns la prosa de qui li agradaven les roses de color de carn,grosses com un puny.

"Mercè Rodoreda es la única escritora que he visitado sin conocerla, impulsado por una admiración irresistible [...]. Tengo un recuerdo entre tinieblas de aquel extraño encuentro, para mi fue la única vez en que conversé con un creador literario que era una copia viva de sus personajes." (Gabriel García Márquez)

Introducció del llibre: Ferren Gadea i Gambús.Mercè Rodoreda. Perfils d'una narrativa. FMR

Us deixe un document, preparat per mi, amb la informació suficient per poder desenvolupar la tercera qüestió de literatura per a l’examen de selectiu.
L’objectiu és que elaboreu vosaltres el text explicatiu respecte a la incidència de Mercè Rodoreda en la psicologia dels seus personatges.


LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSILCOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D'ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ

Reportatge de tv3. Mercè Rodoreda

Vídeo de youtube 

El valor de les paraules

 Aquest és el vídeo que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua elaborà per homenatjar l'escriptor valencià i commemorar el centenari del seu naixement. L'any 2011 és l'any Valor

Deixeu el vostre comentari:

ENRIC VALOR

Comencem l’estudi d’ Enric Valor.
Com heu fet fins ara, haureu de desenvolupar la pregunta per a selectivitat, vosaltres. Jo us corregiré el text, que no pot ser inferior a 250 paraules.
Ací us deixe els enllaços que em semblen més interessant per conèixer l’home i l’obra. No us deixarà indiferents, n’estic segura, si mostreu una mínima sensibilitat al treball ben fet, a la composició literària, a l’estudi lingüístic i a l’amor per la llengua i el seu país.

http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/index.html
http://www.llibertat.cat/content/view/7624/82/
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000009/00000036.pdfhttp://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2942
http://www.upv.es/organizacion/conoce-upv/honoris-causa/enric-valor/laudatio-va.html
http://medias.levante-emv.com/documentos/2010-01-22_DOC_2010-01-15_00_37_48_posdata.pdf
El seu facebook:http://www.facebook.com/album.php?aid=43971&id=35453991837#!/pages/Enric-Valor-i-Vives/35453991837

De tota manera us deixe una sel·lecció perquè puguer elaborar l'ítem 2:
Explica les característiques més importants de l'obra d'Enric Valor.

Per escoltar poemes d'Estellés musicats, us recomane aquest enllaç
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=21