La 'literatura d'idees' perd Josep Iborra

                                                  Josep Iborra, 2007 (Jesús Ciscar, El País)




Josep Iborra s'ha mort als vuitanta-dos anys. Nascut a Benissa (Marina Alta) el 1929, va centrar la producció literària en l'assaig i en la crítica literària. Considerat un dels especialistes en l'obra i la personalitat de Joan Fuster, el 1982 va escriure l'assaig 'Fuster portàtil' (3i4, Premi d'Assaig Joan Fuster), que fou el primer estudi de conjunt de l'escriptor de Sueca. Com a crític, va fer un seguiment atent de la literatura contemporània i va treballar per la renovació cultural valenciana.
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de València, va obtenir el títol de doctor en filologia romànica per la mateixa universitat amb la tesi 'Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster'. De ben jove va publicar a la revista Pont Blau, editada per catalans exiliats a Mèxic, una sèrie de relats que més tard formaren el volum 'Pàraboles i prou' (1955), l'únic de creació literària.

Durant la transició democràtica, Iborra va assumir la direcció de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València i, quan aquest es va dissoldre, va entrar al Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, en condició de secretari fins a la seva jubilació.

La crítica literària, publicada a Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters, Revista de Catalunya, etc., s'ha recopilat en dos llibres: 'Confluències' i 'La trinxera literària', tots dos publicats l'any 1995. Entre els articles publicats aquells anys es destaquen 'La poesia política valenciana (1930-1939)' (1974) i 'La novel·la al País Valencià" (1977).

Les seves darreres obres foren dietaris: 'Inflexions' (Editorial Bromera, Premi Ciutat d'Alzira 2004; Premi de la Mancomunitat de la Ribera Alta, 2004; Premi de l'Institut Interuniversitari de València, 2005; i el Premi de la Crítica de l'AELC del País Valencià, 2005) i 'Breviari d'un bizantí' (Arola, Premi Rovira i Virgili, 2006).

Sobre 'Breviari d'un bizantí' Josep Iborra va declarar al Punt que l’obra reunia textos independents, amb reflexions sobre àrees diverses: cultura, política, ètica, religió, ciència… 'Són preses de posició sobre alguns aspectes a través de textos curts que tenen formes diverses: fragmentaris, narratius, parabòlics…', són 'exercicis de pensament'. És així que elucubra sobre la diferència entre l’aforisme clàssic tradicional i l’aforisme modern a partir de textos de Charles Baudelaire; o sobre 'el tòpic que tot ja s'ha dit', a base d'analitzar personatges de 'Fuente Ovejuna' de Lope de Vega amb els del 'Decameró'.

TEXT ARGUMENTATIU

Aprofitant el tema del tancament dels repetidors de la TV3, vaig proposar una exercici pràctic a classe: elaborar un text argumentatiu defensant la tesi de cadascú, amb els arguments necessaris i amb l’estructura que es decidís construir per donar-li coherència.


Aquest exercici era una excusa per practicar la composició del text argumentatiu a què esteu tan acostumats però que també n’heu de realitzar vosaltres.

El resultat ha esta del tot satisfactori, tots i totes us heu posat a redactar i a aplicar els coneixements que heu anat adquirint al llarg del curs i la conseqüència és que ho heu fet molt bé.

Els seleccionats de cada classe, per votació popular i que després me’ls han enviat al correu, són aquestos que teniu publicats al blog a continuació. També es valorarà si deixeu un comentari als textos dels vostres companys.

Sergio Manzano
La llibertat d’expressió e i informació fou i és un dels pilars de la democràcia. El passat 18 de Febrer es va fer públic l’apagada que posava fi a més de vint anys d’emissió dels canals catalans al poble valencià, dels quals destaquem TV3, per les desmesurades sancions del govern de la Comunitat Valenciana a l’entitat responsable, la ACPV.

Marina Fresneda
El govern del nostre benvolgut president Camps no té res millor a fer que dedicar-se a vetar-nos la informació impedint que vegem les televisions autonòmiques catalanesAixò és, el govern ha amenaçat Acció Cultural del País Valencià amb multes quantioses per obligar-los a finalitzar les emissions dels canals públics catalans ( TV3, 3/24, Super 3-3XL i Canal 33).

Stefani Valova
 La democràcia-mite o realitat
La llibertat d´expreció és una de les caracteristiques més importants i destacades de la democràcia però l´apagada de TV3 al País Valencià és un acte més propi d´una dictadura que de una societat democràtica.

Laura Martínez

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ?
El dret a la llibertat d’expressió es definit com un mitjà per a la lliure difusió de les idees i així fou concebut durant la il•lustració

Lidia Bazataquí
Després de 25 anys d’emissions al País Valencià ha acorregut. Televisió de Catalunya va arriar al territori del País Valencià l’any 1986 gracies als repetidors que Acció Cultural del País Valencià(ACPV) va instal·lar per tot el territori

Laura Martín Burgos
25 anys desprès, ha ocorregut.  L’any 1985 va arribar les senyals de la TV3 gràcies a la instal·lació d’un repetidor casolà dut a terme per un grup d’aficionats de Sueca

"Cal desconfiar de les aparences massa felices. Una calma excessiva equival a una acta de defunció: les societats immòbils són, en efecte, societats mortes, o, al menys, moribundes"
Joan Fuster

"No et limites a contemplar


aquestes hores que ara vénen,


baixa al carrer i participa.


No podran res davant d´un poble


unit, alegre i combatiu".






Vicent Andrés Estellés