Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

dimecres, 25 d’abril del 2012

25 ANYS SENSE SALVADOR ESPRIU

ARTICLE PUBLICAT EL DIA 22 DE FEBRER DE 2010


SALVADOR ESPRIU




Hui fa vint-i-cinc anys que la paraula del gran escriptor català Salvador Espriu es projectà a la universalitat del record, al bagatge de la cultura, a la dimensió de la creació literària... i nià als cors dels qui estimem la nostra llengua, vinga d’on vinga la veu.
En aquest dia de memòria i honorança, em sume a la “Mobilització bloguista per Salvador Espriu” amb unes imatges que, de segur, us faran gaudir al veure el nostre benvolgut Espriu i fruir amb la música del nostre estimat Raimon.







Watch Salvador Espriu al Festival de Poesia Catalana al Price.(1970) in Travel & Culture View More Free Videos Online at Veoh.com










dijous, 19 d’abril del 2012

DIADA ESTELLÉS












(Entrada publicada el 4 de setembre de 2011)

Hui, 4 de setembre es commemora el naixement del nostre poeta, del poeta del nostre poble, poeta i poble, versos i identitat, home i compromís, cultura i dignitat...
Estimats alumnes, Vicent Andrés Estellés és un home que feia versos, però no uns versos qualsevol, els seus versos assaborien les delícies més senzilles, embolcallaven els sentiments  primers, i creava un món poètic que conquistava els més prosaics, i no ho feia anònimament, d’amagat, ho feia “assumint” que era una veu, la del seu poble, i ho feia malgrat el poc prestigi social, malgrat la reclusió cultural a què s’hi encomanava.
Vosaltres viviu, gràcies a Déu, un moment històric de calma, de llibertats i de respecte però, estimats joves, les coses van ser molt difícils en aquest país després d’un litigi entre germans, després d’haver tragat odi, venjances, mort, fam, vexació, deshumanització. Després calia viure, conviure, tots junts, els qui hi quedaren, els qui hi aguantaren, els qui feren, ara sí, un “alçament” de la dignitat d’un poble, de la seua llengua, del seu passat, de la seua gent...  Poc a poc, pas a pas, amb saviesa, amb la força dels qui es creuen amb la veritat, perquè no és la seua únicament, sinó la de tot un poble, la veritat del seu poble. I any rere any... dècades, homes i dones valents i esperonats, van anar construint la llibertat i el prestigi de què disposeu ara. I Vicent Andrés Estellés fou un d’ells. Estellés es comprometé, es formà, es capbussà en els seus clàssics, s’endinsà en les històries més populars, i reeixí com un gran poeta, un poeta que feia poesia en majúscules però no era privada, no era exclusiva, era de tots els valencians, de tos els qui sentien les seues arrels, les arrels que són compartides per tothom, les arrels que et són pròpies i són de tot un poble.
Quan vaig llegir aquest poema en un quadre amb lletres negres i un fons amb les quatre barres, em vaig amarar a aquell poeta, em va mullar el seu líquid, em penetrà, i des d’aleshores, si pense en identitat, si pense en dignitat, si pense en valencià, sent el xiuxiueig dels primers versos. Ja res no ha sigut igual.






Després, i amb una miqueta més edat vaig fer una altra troballa “Els amants”, estava en COU, igual que vosaltres, i vaig tindre la grandíssima sort d’escoltar-lo en directe recitat pel meu admirat Ovidi Montllor. Gaudiu-ne...





En les entrades següents trobareu les publicacions que vaig fer el curs passat.
Que tingueu un bon dia estellesià.