Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

dimarts, 15 d’octubre del 2013




Enric Valor 1911-2011



Comencem l’estudi d’ Enric Valor.
   Com heu fet fins ara, haureu de desenvolupar la pregunta per a selectivitat, vosaltres. El text no pot ser inferior a 250 paraules.
     Ací us deixe els enllaços que em semblen més interessant per conèixer l’home i l’obra. No us deixarà indiferents, n’estic segura, si mostreu una mínima sensibilitat al treball ben fet, a la composició literària, a l’estudi lingüístic i a l’amor per la llengua i el seu país.


De tota manera us deixe una sel·lecció perquè pugueu elaborar l'ítem 2:

dilluns, 23 de setembre del 2013

PRAXI TEXTUAL



Després de veure els pronoms relatius ens endinsem en el camí  de la lingüística textual. Alguns la consideren passada de moda i creuen la necessitat de passar a analitzar els textos d'una altra manera però la realitat que tenim és, de moment, aquesta i em sembla que si la coneixem i en fem bon ús en el sentit d'entendre i produir textos ja ens en podem sentir satisfets.




dissabte, 14 de setembre del 2013


Benvinguts i benvingudes al nou curs acadèmic 2013-2014.


 Mamprenem el final d’una nova etapa, el batxillerat. L’assignatura de valencià per a 2n de batxillerat té, per a mi, un doble vessant, per una part estan els continguts lingüístics i literaris però per una altra està la composició textual a partir del comentari de text. Aquesta última part la considere tan important o més que la primera ja que vosaltres no solament desenvolupeu la capacitat de llegir i comprendre textos de diverses tipologies textuals sinó que demostra la vostra capacitat analítica i crítica del coneixement cultural, polític i històric que heu adquirit a l’institut, a casa o al carrer. De vegades em sorprén gratament que coneixeu la història del nostre poble però són més les ocasions en què desperteu d’un somni infantil allunyat d’unes arrels que us faran més madurs i amb una formació més adequada al vostre nivell acadèmic.

Espere tindre la capacitat de transmetre-us la necessitat de l' aprenentatge del compromís, de l'esforç, la visió de futur, la consciència de la formació cultural, prioritzar les coses importants i rebutjar les buides de contingut i, sobretot, ESTIMAR la nostra llengua. L'objectiu és tindre les eines necessàries perquè pugueu pensar, valorar i decidir en LLIBERTAT.

Ens toca viure moments molt difícils, mil vegades us ho he dit a classe, les retallades  ferixen cada dia l’ensenyament públic però no ens ha d’afectar per a res en les nostres ganes de treballar, de millorar, d’esforçar-nos per aprendre més i perquè els resultats siguem cada avaluació més òptims. ELS POLÍTICS PASSEN PERÒ VOSALTRES TENIU UNA LLARGA VIDA PER DAVANT.

Us encoratge a estar units per salvar-nos de les agressions que patim d’aquesta classe política que no sembla interessar-li que la classe treballadora tinga una bona educació que li permeta pensar, opinar i fer-li front a les seues manipulacions socials i malifetes econòmiques.

A estudiar, a treballar i a comprometre’ns perquè a final de curs fem una avaluació ben positiva i ens sentim ben orgullosos del resultat.



dimecres, 24 d’abril del 2013

CONCURS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS 2BATH





Com cada any hem fet un concurs de textos argumentatius. Enguany el tema era l'educació, i aquestos han resultat els textos guanyadors:





CRISTINA LÓPEZ PICAZO

L’EDUCACIÓ I EL PENSAMENT DIVERGENT

Actualment, l’educació en Espanya és un problema que posa els estudiants, professorat i altres grups en un estat de preocupació i indignació important causat per la crisi que estem vivint i sobretot per les “solucions” que li donen.
Encara que sí que és veritat que la crisis ha suposat ser un problema de molta rellevància a l’educació al temps actual, potser que el problema que engloba tot l’assumpte de l’educació provinga de la seua estructura tal com il·lustra l’escriptor, educador i conferenciant britànic Sir Ken Robinson al vídeo “El paradigma del sistema educatiu”, es tracta d’una critica positivista de l’educació i els seus errors i proposa com a via de solució el pensament divergent per a despertar les formes de submissió.                                                                                                                                                   És important formar-se com a persona que formarà part del món laboral, però, es correcte la forma d’organització del sistema educatiu que és bàsicament el mateix des del temps de la       il·lustració?
Potser la clau  siga renovar, canviar, innovar, encontrar noves formes d’ensenyar per a no frenar capacitats tan importants com la creativitat, fomentar, en majúscula el pensament divergent.

AMAYA ORÓN


                    EXCEL·LÈNCIA O INTEGRACIÓ?

          
El sistema educatiu espanyol actual no segrega als alumnes, sinó que els integra a les aules per evitar l’exclusió dels xiquets immigrants o amb dificultats i menor nivell acadèmic i per afavorir la convivència entre les diferents cultures que hui conviuen al nostre país.
Hi ha gent que critica aquesta forma d’educar dient que açò perjudica als bons alumnes, ja que a l’estar en la mateixa aula que altres amb menor nivell, els seus coneixements no son tan amples com ho serien si estigueren separats dels altres, i potser tenen part de raó, però aquest és un pensament un tant elitista.
           Aquest tipus d’educació disminueix notablement els problemes d’exclusió i marginació d’alumnes d’altres països, cultures i religions, i pense que aquesta integració es veu poc a poc reflectida en la societat. Jo mateixa ho puc comprovar tots els dies quan veig xiquets de diferents nacionalitats jugant junts al parc, sense que aspectes com la seua nacionalitat influïsquen.  Aquesta actitud no es veu solament en els xiquets: la integració és cada vegada més real i açò es, en part, gràcies a l’educació.
              Seria utòpic pensar en la màxima integració i la màxima excel·lència tot alhora i és per açò que la societat ha de valorar si es millor formar una elit d’alumnes o integrar per potenciar valors com el respecte i la convivència.
 
YAO CALVO-FLORES


INDIVIDU OBLIDAT


Arnold Glasgow diu, “un dels principals objectius de l'educació ha de ser ampliar les finestres per les quals veiem el món”. Però ara dic jo, com es pot saber quan un xiquet de deu anys és capaç de veure el món des d'una àmplia vidriera i un altre de la mateixa edat només ho veu des d'un forat?
         La meua experiència em diu que un dels principals errors de l'educació actual, és que està dirigida per adults que no comprenen que l'educació és un mètode de formar persones, i no simplement aportar informació als estudiants sense cap retroalimentació. Obliden l'individu i el que pot aportar una persona per si mateixa, i en comptades ocasions s'avaluen les idees pròpies, la creativitat o la imaginació. En canvi, s'encarreguen d'ensinistrar grups de trenta xiquets perquè estiguen en silenci, i es dóna valor a la capacitat de memoritzar un temari de vegades absurd.
            Des del meu punt de vista l'educació obligatòria és un dels majors sistemes de
malgastar  talent que existeixen. Mai sabrem que aquell xiquet als dotze anys podia haver escrit un poema a l'altura de Neruda, perquè estava molt ocupat memoritzant els rius i afluents de la Península Ibèrica.

LAMBERTO VILLARROYA



L´educació com un valor infrangible

            L’educació, lluny de ser un privilegi inaccessible com abans era considerat, avui, en aquesta societat i deixant de costat la forta crisis que estem sofrint, és un privilegi accessible per a tots. Pot ser, hi haja gent que considere que, les despeses en aquest servei com poden ser, la compra de llibres, els uniformes, o simplement els bolígrafs,  són elevats i difícils d’afrontar amb la crisis que hi ha.
     Per altre costat molta gent està atribuint el fracàs escolar també a aquesta crisis i afegeixen que amb aquestes retallades del govern,  l’educació deixarà de ser tan bona com ho era abans. Encara que en la meua humil opinió estic totalment d’acord en que la disminució dels recursos fan que siga més difícil donar classe o que hi haja augmentat el nombre d’alumnes en la mateixa aula, son fets que no hi ajuden ni afavoreix a l’educació. Però el que no trobe coherent es que amb aquests canvis el nivell de l’educació disminuïsca, perquè aquest nivell, únicament està en les mans dels alumnes i del professorat, els quals, amb uns valors ben definits y marcats com: l’afany d’ensenyar i d’ajudar els alumnes en qualsevol problema, no deixen que aquest nivell que tant ha costat d’aconseguir, s’esfume per una crisis. Perquè ells saben que l’única solució per a passar aquest moment  d’incertesa és amb l’educació i ells posseïxen els instruments per a aconseguir-ho: “nosaltres”, els estudiants. Estudiants també conscients del que està ocorrent i conscients també de la importància de l’educació.
    Per això afirme que l’educació és un valor infrangible i necessari per a dur a terme la recuperació del benestar.

dimarts, 9 d’abril del 2013

El comentari de text que havíeu de fer com a deure de vacances de pasqua i que no heu fet, a excepció d'Óscar Gómez, Maria Larrea, Raquel Villarrolla i Raquel Pérez, teniu ací la solució:


 



dilluns, 18 de març del 2013


14/04/2010Per buscar "sempre" nous camins expressius, encapçalant "la representativitat de la literatura dramàtica catalana"
Josep Maria Benet i Jornet, Premi Max d'Honor 2010

Text: ACN "culturaioci.com"
Foto: AELC

El dramaturg català Josep Maria Benet i Jornet ha estat guardonat amb el Premi Max d'Honor 2010. Malgrat la seva versatilitat en llenguatges tan diversos com el teatre, el cinema o la televisió, és al primer "on em trobo millor en aquesta vida", segons assegura ell mateix.

Benet i Jornet és un dels autors teatrals que es va donar a conèixer a l'entorn del Premi Josep Maria de Sagarra i l'actiu moviment de Teatre Independent dels anys 60', base de l'evolució de l'escena catalana actual. Els responsables dels Max, premis de les arts escèniques, asseguren que, des d'aleshores, l'autor ha buscat "sempre" nous camins expressius, encapçalant "la representativitat de la literatura dramàtica catalana".

El Premi Max d’Honor 2010 és una de les quatre estatuetes que es lliuren per designació directa en la tretzena edició dels guardons, juntament amb el Premi Hispanoamericà, el Premi Noves Tendències i el Premi de la Crítica. Josep Maria Benet i Jornet rebrà el guardó en el transcurs de la cerimònia de lliurament d'aquests XIII Premis Max, el 3 de maig, al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.

Un escriptor compacte que ha triomfat amb les sèries televisivesJosep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) durant gairebé cinc dècades ha configurat un univers dramàtic personal i compacte, format per prop de mig centenar d'obres i caracteritzat per unes temàtiques constants, per la recerca de nous codis formals i expressius, i per la voluntat d'evitar la identificació del seu teatre amb una estètica determinada. El seu teatre es caracteritza per la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta, encara que la seva obra ha evolucionat del realisme vers temàtiques més íntimes i existencials.

Es va donar a conèixer l'any 1964 amb 'Una vella, coneguda olor'. Les seves obres han estat traduïdes a l'espanyol, l'euskera, el portuguès, el francès, l'anglès, l'alemany, el polonès, el búlgar, l'hongarès, el rus i el coreà. També s'han publicat i representat en aquestes llengües.

La faceta que més fama li ha reportat, tot i això, ha estat la de guionista televisiu. És el pare de grans i llargues sèries d'èxit a Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya, com ara 'Amar en tiempos revueltos', 'La Señora', 'Poblenou', 'Rosa', 'Nissaga de poder', 'Laberint d'ombres', 'Ventdelplà' o 'Zoo'.

En un text que ha facilitat l'organització dels premis Max, Benet i Jornet es defineix així: "Sóc escriptor de teatre, diria, per una mena de fatalitat inevitable, malgrat jo mateix, malgrat les meves mancances, les meves febleses. Hi ha d'haver una altra anàlisi més racional que aquesta, però l'amor al teatre ha estat i és una obsessió que condiciona per complet la meva vida. Tinc molt poca confiança en mi mateix, però sé que mai no deixaré d'escriure teatre, mai no deixaré de lluitar per crear unes peces teatrals sempre més rigoroses i ambicioses que les que he escrit abans. Encara que m'estimbi. Però m'estimbaré intentant aixecar el propi llistó. Escriure no és senzill. Cada vegada menys. Escriure no és posar-te a pixar i suposar, pretensió elemental, que pixes or. Escriure ha de suposar una pretensió diferent i desmesurada, ha de ser voler edificar una catedral, feina plena d'infinits problemes que no és segur si sabràs resoldre".