Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

ANALISI TEXTUAL

TEMA 1
Amb aquestos dos textos iniciem el curs 2011-2012: un és la introducció a la primera edició d’Incerta glòria  de Joan Sales; l’altre és un fragment de la novel·la. Dues tipologies textuals distintes i dues intencions comunicatives diferents , mateix autor real, mateix temps contextual. 





TEMA 2

Comencem valor amb un text de Carme Miquel i un altre de Josep Lluí Doménech.
   Intenteu fer el tema, parts i resum. No us amoïneu que poquet a poquet ho fareu molt bé. Primer l"Any Valor", i després "Enric Valor". Ànim!
  
   Com hem de preparar ja l'examen de Valor i, com ja sabeu, serà un text de Temps de batuda o de Narracions perennes, segons la vostra tria de lectura, us deixe un text, per analitzar tema, estructura i resum, d'Enllà de l'oritzó, perquè us endinseu ja en la tipologia textual narrativa.  Una advertència: l'editorial Oxford va publicar una solució de comentari a aquest text, us demane que no en féu cas perquè, com ja us explicaré, no està ben fet.

            Per seguir fent pràctica de textos narratius us deixe, ara, l'examen de selectivitat de setembre 2012. Solament heu de fer el tema, l'estructura i el resum. La resta de preguntes les farem després de l'examen. 


            Al final de la pàgina hi trobareu comentaris corregits de companyes, que us poden ajudar en veure com es resol una anàlisi textual.


TEMA 3


Aquesta imatge de Mercè Rodoreda m'agrada perquè veig una dona intel·ligent, valenta, femenina, innovadora, segura... Des de la universitat, quan vaig llegir La plaça del diamant, m’ha seduït aquesta escriptora. La seua obra era un redescobriment per a mi, de la dona, d’aquella dona que jo coneixia de  la generació de la meua mare o de la meua àvia i les seues germanes; res a veure. Tot un món que em féu entendre on estava la vertadera essència femenina i que devia lluitar per trobar un lloc decent i sincer per a la dona,  en una societat que intentava modernitzar-se, obrir-se a Europa, però tan masclista... Corrien les primeries dels anys vuitanta.



TEMA 5

Us presente Quim Monzó. Ja sabeu que no és la meua passió però reconec que m’atrau el seu domini del llenguatge, la seua capacitat de crear mons, personatges, situacions..., en definitiva caricatures que s’asseblen més a la realitat que la pròpia realitat.  Ah! i ric moltíssim amb les seues entrevistes, en les seues intervencions televisives o gràcies a les seues columnes a “La Vanguaria”. És un comunicador excel·lent que ve del món del  disseny gràfic, del còmic i que mostra una formació cultural i literària  heterogènia amb un sentit gran de l’humor,  intel·ligent i ple de les referències més fresques de l’actualitat.

  Us deixe el comentari de text, que posí d'examen l'any passat, perquè el feu aquestes vacances:)
El podeu trobar comentat a la pàgina de textos comentats




El text que heu de comentar és aquest:

El vent del món

Joan F. Mira

Dimarts Raimon va cantar a l’Olympia. Molts dels presents, com jo mateix, l’escoltàrem amb un punt d’emoció i de nostàlgia. Acabà, com havia de ser, cantant Al vent, que és l’inici d’una llarga història. Si fa cinquanta anys a un estudiant valencià, un xicot de Xàtiva, li va sorgir una cançó al vent que li pegava en la cara, això no hauria tingut cap importància especial si no s’haguera convertit en un miracle. Inesperat, com són tots els prodigis. Entre aquell any i els quatre o cinc següents, en tan poc temps, al País Valencià es van produir alguns fets del tot inesperats, imprevisibles, vista la història immediata, les derrotes, la falta de memòria, i els efectes devastadors del franquisme. Que un grapat d’estudiants es proclamaren rebels a tot el que els havien ensenyat a les aules, que obriren el cor i la ment a la realitat del seu propi país, que no acceptaren els dogmes rebuts, i que actuaren en conseqüència, ja era un petit miracle. Que aquesta rebel•lió s’escampara veloçment dins i fora de la Universitat, era més increïble encara. Si no vaig errat, Raimon és trenta dies més jove que jo, jo trenta dies més vell, nascuts en la immediata postguerra, que vam conéixer tanta misèria històrica i que hem tingut la fortuna de conéixer també uns altres temps i unes altres coses. Quan vam arribar als divuit anys o als vint, alguns d’aquells joves poc més que adolescents, per alguna raó que jo encara no he pogut explicar-me del tot, vam obrir uns ulls com a plats davant del món i davant del país, i començàrem a pensar pel nostre compte, fet que, en aquell moment, tenia ja un punt de prodigi. El vent del món era un vent pobre i trist, o almenys el vent del món que teníem més prop; el temps no era ni tan sols un poc nostre, era propietat d’uns altres (i en gran mesura encara ho és: el resultat final d’aquesta guerra de propietats és encara ben incert), i el país estava tan desfet que imaginar que ja l’anàvem fent era una il•lusió bellíssima. I d’aquesta il•lusió vivim encara, almenys els qui mantenim la fe en la veritat i en la bellesa, i una mica de fe en el país, els qui no ens hem venut per cap preu, real o imaginari.

El País 25/02/2010


El text que heu de fer de Joan Frances Mira és "Hèrcules
vitagter". Podeu provar a fer-lo sencer, ja que és un
model Pau, mesurant el temps, recordeu que teniu hora
i mitja per realitzar l'exàmen.
TEMA 14 Benet i Jornet
Per preparar aquest tema teniu la possibilitat de fer dos comentaris, una notícia i una ressenya literària que trobareu a la pàgina d'inici.
El comentari Gent, teatre i una confessió, amb preguntes com el model PAU el podeu trobar ací