14/04/2010Per buscar "sempre" nous camins expressius, encapçalant "la representativitat de la literatura dramàtica catalana"
Josep Maria Benet i Jornet, Premi Max d'Honor 2010
Text: ACN "culturaioci.com"
Foto: AELC
El dramaturg català Josep Maria Benet i Jornet ha estat guardonat amb el Premi Max d'Honor 2010. Malgrat la seva versatilitat en llenguatges tan diversos com el teatre, el cinema o la televisió, és al primer "on em trobo millor en aquesta vida", segons assegura ell mateix.
Benet i Jornet és un dels autors teatrals que es va donar a conèixer a l'entorn del Premi Josep Maria de Sagarra i l'actiu moviment de Teatre Independent dels anys 60', base de l'evolució de l'escena catalana actual. Els responsables dels Max, premis de les arts escèniques, asseguren que, des d'aleshores, l'autor ha buscat "sempre" nous camins expressius, encapçalant "la representativitat de la literatura dramàtica catalana".
El Premi Max d’Honor 2010 és una de les quatre estatuetes que es lliuren per designació directa en la tretzena edició dels guardons, juntament amb el Premi Hispanoamericà, el Premi Noves Tendències i el Premi de la Crítica. Josep Maria Benet i Jornet rebrà el guardó en el transcurs de la cerimònia de lliurament d'aquests XIII Premis Max, el 3 de maig, al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.
Un escriptor compacte que ha triomfat amb les sèries televisivesJosep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) durant gairebé cinc dècades ha configurat un univers dramàtic personal i compacte, format per prop de mig centenar d'obres i caracteritzat per unes temàtiques constants, per la recerca de nous codis formals i expressius, i per la voluntat d'evitar la identificació del seu teatre amb una estètica determinada. El seu teatre es caracteritza per la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta, encara que la seva obra ha evolucionat del realisme vers temàtiques més íntimes i existencials.
Es va donar a conèixer l'any 1964 amb 'Una vella, coneguda olor'. Les seves obres han estat traduïdes a l'espanyol, l'euskera, el portuguès, el francès, l'anglès, l'alemany, el polonès, el búlgar, l'hongarès, el rus i el coreà. També s'han publicat i representat en aquestes llengües.
La faceta que més fama li ha reportat, tot i això, ha estat la de guionista televisiu. És el pare de grans i llargues sèries d'èxit a Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya, com ara 'Amar en tiempos revueltos', 'La Señora', 'Poblenou', 'Rosa', 'Nissaga de poder', 'Laberint d'ombres', 'Ventdelplà' o 'Zoo'.
En un text que ha facilitat l'organització dels premis Max, Benet i Jornet es defineix així: "Sóc escriptor de teatre, diria, per una mena de fatalitat inevitable, malgrat jo mateix, malgrat les meves mancances, les meves febleses. Hi ha d'haver una altra anàlisi més racional que aquesta, però l'amor al teatre ha estat i és una obsessió que condiciona per complet la meva vida. Tinc molt poca confiança en mi mateix, però sé que mai no deixaré d'escriure teatre, mai no deixaré de lluitar per crear unes peces teatrals sempre més rigoroses i ambicioses que les que he escrit abans. Encara que m'estimbi. Però m'estimbaré intentant aixecar el propi llistó. Escriure no és senzill. Cada vegada menys. Escriure no és posar-te a pixar i suposar, pretensió elemental, que pixes or. Escriure ha de suposar una pretensió diferent i desmesurada, ha de ser voler edificar una catedral, feina plena d'infinits problemes que no és segur si sabràs resoldre".
Josep Maria Benet i Jornet, Premi Max d'Honor 2010
Text: ACN "culturaioci.com"
Foto: AELC
El dramaturg català Josep Maria Benet i Jornet ha estat guardonat amb el Premi Max d'Honor 2010. Malgrat la seva versatilitat en llenguatges tan diversos com el teatre, el cinema o la televisió, és al primer "on em trobo millor en aquesta vida", segons assegura ell mateix.
Benet i Jornet és un dels autors teatrals que es va donar a conèixer a l'entorn del Premi Josep Maria de Sagarra i l'actiu moviment de Teatre Independent dels anys 60', base de l'evolució de l'escena catalana actual. Els responsables dels Max, premis de les arts escèniques, asseguren que, des d'aleshores, l'autor ha buscat "sempre" nous camins expressius, encapçalant "la representativitat de la literatura dramàtica catalana".
El Premi Max d’Honor 2010 és una de les quatre estatuetes que es lliuren per designació directa en la tretzena edició dels guardons, juntament amb el Premi Hispanoamericà, el Premi Noves Tendències i el Premi de la Crítica. Josep Maria Benet i Jornet rebrà el guardó en el transcurs de la cerimònia de lliurament d'aquests XIII Premis Max, el 3 de maig, al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.
Un escriptor compacte que ha triomfat amb les sèries televisivesJosep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) durant gairebé cinc dècades ha configurat un univers dramàtic personal i compacte, format per prop de mig centenar d'obres i caracteritzat per unes temàtiques constants, per la recerca de nous codis formals i expressius, i per la voluntat d'evitar la identificació del seu teatre amb una estètica determinada. El seu teatre es caracteritza per la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta, encara que la seva obra ha evolucionat del realisme vers temàtiques més íntimes i existencials.
Es va donar a conèixer l'any 1964 amb 'Una vella, coneguda olor'. Les seves obres han estat traduïdes a l'espanyol, l'euskera, el portuguès, el francès, l'anglès, l'alemany, el polonès, el búlgar, l'hongarès, el rus i el coreà. També s'han publicat i representat en aquestes llengües.
La faceta que més fama li ha reportat, tot i això, ha estat la de guionista televisiu. És el pare de grans i llargues sèries d'èxit a Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya, com ara 'Amar en tiempos revueltos', 'La Señora', 'Poblenou', 'Rosa', 'Nissaga de poder', 'Laberint d'ombres', 'Ventdelplà' o 'Zoo'.
En un text que ha facilitat l'organització dels premis Max, Benet i Jornet es defineix així: "Sóc escriptor de teatre, diria, per una mena de fatalitat inevitable, malgrat jo mateix, malgrat les meves mancances, les meves febleses. Hi ha d'haver una altra anàlisi més racional que aquesta, però l'amor al teatre ha estat i és una obsessió que condiciona per complet la meva vida. Tinc molt poca confiança en mi mateix, però sé que mai no deixaré d'escriure teatre, mai no deixaré de lluitar per crear unes peces teatrals sempre més rigoroses i ambicioses que les que he escrit abans. Encara que m'estimbi. Però m'estimbaré intentant aixecar el propi llistó. Escriure no és senzill. Cada vegada menys. Escriure no és posar-te a pixar i suposar, pretensió elemental, que pixes or. Escriure ha de suposar una pretensió diferent i desmesurada, ha de ser voler edificar una catedral, feina plena d'infinits problemes que no és segur si sabràs resoldre".
1 comentari:
http://www.youtube.com/watch?v=wxfS16IOWQc&feature=related
És un vídeo sobre Benet i Jornet que he trobat a youtube, està prou bé encara que està en castellà, i m'ha cridat l'atenció perquè diu moltes coses que apareixen en aquest text.
Un beset a tots i que passeu bones falles :)
Publica un comentari a l'entrada