CONCURS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS 2BATH

Com cada any hem fet un concurs de textos argumentatius. Enguany el tema era l'educació, i aquestos han resultat els textos guanyadors:

CRISTINA LÓPEZ PICAZO

L’EDUCACIÓ I EL PENSAMENT DIVERGENT

Actualment, l’educació en Espanya és un problema que posa els estudiants, professorat i altres grups en un estat de preocupació i indignació important causat per la crisi que estem vivint i sobretot per les “solucions” que li donen.

Encara que sí que és veritat que la crisis ha suposat ser un problema de molta rellevància a l’educació al temps actual, potser que el problema que engloba tot l’assumpte de l’educació provinga de la seua estructura tal com il·lustra l’escriptor, educador i conferenciant britànic Sir Ken Robinson al vídeo “El paradigma del sistema educatiu”, es tracta d’una critica positivista de l’educació i els seus errors i proposa com a via de solució el pensament divergent per a despertar les formes de submissió.                                                                                                                                                   És important formar-se com a persona que formarà part del món laboral, però, es correcte la forma d’organització del sistema educatiu que és bàsicament el mateix des del temps de la       il·lustració?

Potser la clau  siga renovar, canviar, innovar, encontrar noves formes d’ensenyar per a no frenar capacitats tan importants com la creativitat, fomentar, en majúscula el pensament divergent.

AMAYA ORÓN

                    EXCEL·LÈNCIA O INTEGRACIÓ?

          

El sistema educatiu espanyol actual no segrega als alumnes, sinó que els integra a les aules per evitar l’exclusió dels xiquets immigrants o amb dificultats i menor nivell acadèmic i per afavorir la convivència entre les diferents cultures que hui conviuen al nostre país.
Hi ha gent que critica aquesta forma d’educar dient que açò perjudica als bons alumnes, ja que a l’estar en la mateixa aula que altres amb menor nivell, els seus coneixements no son tan amples com ho serien si estigueren separats dels altres, i potser tenen part de raó, però aquest és un pensament un tant elitista.

           Aquest tipus d’educació disminueix notablement els problemes d’exclusió i marginació d’alumnes d’altres països, cultures i religions, i pense que aquesta integració es veu poc a poc reflectida en la societat. Jo mateixa ho puc comprovar tots els dies quan veig xiquets de diferents nacionalitats jugant junts al parc, sense que aspectes com la seua nacionalitat influïsquen.  Aquesta actitud no es veu solament en els xiquets: la integració és cada vegada més real i açò es, en part, gràcies a l’educació.

              Seria utòpic pensar en la màxima integració i la màxima excel·lència tot alhora i és per açò que la societat ha de valorar si es millor formar una elit d’alumnes o integrar per potenciar valors com el respecte i la convivència.

 
YAO CALVO-FLORES

INDIVIDU OBLIDAT

Arnold Glasgow diu, “un dels principals objectius de l'educació ha de ser ampliar les finestres per les quals veiem el món”. Però ara dic jo, com es pot saber quan un xiquet de deu anys és capaç de veure el món des d'una àmplia vidriera i un altre de la mateixa edat només ho veu des d'un forat?

         La meua experiència em diu que un dels principals errors de l'educació actual, és que està dirigida per adults que no comprenen que l'educació és un mètode de formar persones, i no simplement aportar informació als estudiants sense cap retroalimentació. Obliden l'individu i el que pot aportar una persona per si mateixa, i en comptades ocasions s'avaluen les idees pròpies, la creativitat o la imaginació. En canvi, s'encarreguen d'ensinistrar grups de trenta xiquets perquè estiguen en silenci, i es dóna valor a la capacitat de memoritzar un temari de vegades absurd.

            Des del meu punt de vista l'educació obligatòria és un dels majors sistemes de

malgastar  talent que existeixen. Mai sabrem que aquell xiquet als dotze anys podia haver escrit un poema a l'altura de Neruda, perquè estava molt ocupat memoritzant els rius i afluents de la Península Ibèrica.

LAMBERTO VILLARROYA

L´educació com un valor infrangible

            L’educació, lluny de ser un privilegi inaccessible com abans era considerat, avui, en aquesta societat i deixant de costat la forta crisis que estem sofrint, és un privilegi accessible per a tots. Pot ser, hi haja gent que considere que, les despeses en aquest servei com poden ser, la compra de llibres, els uniformes, o simplement els bolígrafs,  són elevats i difícils d’afrontar amb la crisis que hi ha.

     Per altre costat molta gent està atribuint el fracàs escolar també a aquesta crisis i afegeixen que amb aquestes retallades del govern,  l’educació deixarà de ser tan bona com ho era abans. Encara que en la meua humil opinió estic totalment d’acord en que la disminució dels recursos fan que siga més difícil donar classe o que hi haja augmentat el nombre d’alumnes en la mateixa aula, son fets que no hi ajuden ni afavoreix a l’educació. Però el que no trobe coherent es que amb aquests canvis el nivell de l’educació disminuïsca, perquè aquest nivell, únicament està en les mans dels alumnes i del professorat, els quals, amb uns valors ben definits y marcats com: l’afany d’ensenyar i d’ajudar els alumnes en qualsevol problema, no deixen que aquest nivell que tant ha costat d’aconseguir, s’esfume per una crisis. Perquè ells saben que l’única solució per a passar aquest moment  d’incertesa és amb l’educació i ells posseïxen els instruments per a aconseguir-ho: “nosaltres”, els estudiants. Estudiants també conscients del que està ocorrent i conscients també de la importància de l’educació.

    Per això afirme que l’educació és un valor infrangible i necessari per a dur a terme la recuperació del benestar.