“Fa temps que hi pensó, i miro de plantejar el problema als meus amics. Es tracta d’això: el País Valencià actual no té una novel·la pròpia. La comparació amb les illes s’hi imposa, d’entrada. A partir de Llorenç Villalonga, i en procedeixi o no, hi ha una fecunda, constant irrupció de novel·listes, que, d’altra banda, fan novel·les amb o de la seva societat. No caldrà citar-los: el boom mallorquí és, avui, d’una total i alegre evidència, i molts anys que duri. Per què no, doncs, s’ha pogut produir una cosa semblant entre els valencians?...”
Aquesta reflexió pública de Fuster o la creació de premis literaris convocats de d’ajuntaments a organismes culturals com Acció Cultural o editorials, posa en marxa un període en què la creativitat novel•lística produïda per valencians es consolida a poc a poc, amb un nombre considerable d’autors, amb una categoria literària reconeguda.Feu-ne un tast:
| Joan Francesc Mira |
| Josep Piera |
| Ferran Torrent |
| Josep Franco |
| Josep Palomero |
| |
| Àngels Moreno |
| Isabel-ClaraSimó |
Xulio Ricardo Trigo
A més de: Francesc Bodí, Vicent Josep Escartí, Martí Domínguez, Vicent Borràs, Carme Miquel, Joaquim G. Caturla, Maite Coves, Vicent Dasí, Vicent Usó, Manel Alonso, Jordi Sebastíà... i tants altres que publiquen les seues novel·les i enriqueixen el panorama literari narratiu català des del País Valencià. Segur que Fuster n'estaria ben content.
Aquest tema 4, QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS L'ACTUALITAT? REFLEXIONA, SOBRETOT, ENTORN DE LES NOVETATS EN LA TÈCNICA LITERÀRIA I DEL CONTEXT SOCIOCULTURAL, és molt llarg i fer-ne un resum d'aproximadament dues-centes paraules, sé que no és fàcil. Ara bé, també sé que ho aneu a aconseguir si us centreu en contestar únicament a l'ítem i en redactar allò més important. Jo us en deixe informació perquè elaboreu el vostre ítem.