Tema 5 Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat
contemporània i amb quins recursos literaris ho fa
Pàgines
divendres, 5 de desembre del 2014
dijous, 4 de desembre del 2014
QUIM MONZÓ
Discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007.Quim Monzó. De segur, en gaudireu.
Si veieu aquest programa podeu conèixer Quim Monzó en la
seua quotidianitat. Podeu descobrir la persona i a la vegada l’autor, el
narrador, el creador de mons que semblen absurds però que si hi anem més enllà
descobrirem l’anàlisi minuciosa de la realitat que ens envolta embolcallada d'imatges que, tot i ser literàries, semblen d'allò més reals i tangibles.
LA NARRATIVA VALENCIANA ACTUAL
Pel que fa a la narrativa valenciana s’ha de partir de la base que no compta amb models anteriors. Ja ho fa palés Fuster, l’anys 1972, en una publicació a la revista Serra d’Or, en un article anomenat “Una carència singular”
Feu-ne un tast:
</></>

</></>
Xulio Ricardo Trigo
A més de: Francesc Bodí, Vicent Josep Escartí, Martí Domínguez, Vicent Borràs, Carme Miquel, Joaquim G. Caturla, Maite Coves, Vicent Dasí, Vicent Usó, Manel Alonso, Jordi Sebastíà... i tants altres que publiquen les seues novel·les i enriqueixen el panorama literari narratiu català des del País Valencià. Segur que Fuster n'estaria ben content.
Aquest tema 4, QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS L'ACTUALITAT? REFLEXIONA, SOBRETOT, ENTORN DE LES NOVETATS EN LA TÈCNICA LITERÀRIA I DEL CONTEXT SOCIOCULTURAL, és molt llarg i fer-ne un resum d'aproximadament dues-centes paraules, sé que no és fàcil. Ara bé, també sé que ho aneu a aconseguir si us centreu en contestar únicament a l'ítem i en redactar allò més important. Jo us en deixe informació perquè elaboreu el vostre ítem.
“Fa temps que hi pensó, i miro de plantejar el problema als meus amics. Es tracta d’això: el País Valencià actual no té una novel·la pròpia. La comparació amb les illes s’hi imposa, d’entrada. A partir de Llorenç Villalonga, i en procedeixi o no, hi ha una fecunda, constant irrupció de novel·listes, que, d’altra banda, fan novel·les amb o de la seva societat. No caldrà citar-los: el boom mallorquí és, avui, d’una total i alegre evidència, i molts anys que duri. Per què no, doncs, s’ha pogut produir una cosa semblant entre els valencians?...”
Aquesta reflexió pública de Fuster o la creació de premis literaris convocats de d’ajuntaments a organismes culturals com Acció Cultural o editorials, posa en marxa un període en què la creativitat novel•lística produïda per valencians es consolida a poc a poc, amb un nombre considerable d’autors, amb una categoria literària reconeguda.Feu-ne un tast:
| Joan Francesc Mira |
| Josep Piera |
| Ferran Torrent |
| Josep Franco |
| Josep Palomero |
| |
| Àngels Moreno |
| Isabel-ClaraSimó |
Xulio Ricardo Trigo
A més de: Francesc Bodí, Vicent Josep Escartí, Martí Domínguez, Vicent Borràs, Carme Miquel, Joaquim G. Caturla, Maite Coves, Vicent Dasí, Vicent Usó, Manel Alonso, Jordi Sebastíà... i tants altres que publiquen les seues novel·les i enriqueixen el panorama literari narratiu català des del País Valencià. Segur que Fuster n'estaria ben content.
Aquest tema 4, QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS L'ACTUALITAT? REFLEXIONA, SOBRETOT, ENTORN DE LES NOVETATS EN LA TÈCNICA LITERÀRIA I DEL CONTEXT SOCIOCULTURAL, és molt llarg i fer-ne un resum d'aproximadament dues-centes paraules, sé que no és fàcil. Ara bé, també sé que ho aneu a aconseguir si us centreu en contestar únicament a l'ítem i en redactar allò més important. Jo us en deixe informació perquè elaboreu el vostre ítem.
diumenge, 19 d’octubre del 2014
MERCÈ RODOREDA
Descobríem més endavant que, sota el guiatge de Josep Carner i la crítica d’Armand Obiols, era també autora d’una suite poètica, amb arrels en els clàssics mediterranis:El món d’Ulisses. I encara, poc després de la seva mort, una exposició a Calldetenes en revelava una altra faceta, una dimensió que l’atansava, amb competència, als mestres de la pintura d’avançada: Paul Klee, Joan Miró, C. Kandinsky.
Amb el temps, Rosa Novell ens descobria una dedicació silenciosa al teatre: La senyora Florentina i el seu amor Homer. De fet, no resultava tan estrany: alguns contes –«Serafina», «Tarda al cinema»…–, el final esplèndid de La plaça del Diamant, construïts en format de monòleg, se situaven a mig camí del relat i el teatre.
Rodoreda ha creat un món solvent, ple de referències a Barcelona, a les flors, als objectes…, el corpus narratiu català més sòlid del segle XX. Un univers amb dimensió internacional: la seva presència en les diferents llengües d’Europa esborra qualsevol frontera. Potser des dels dies del Tirant no hem conegut una situació semblant: Carmesina, Plaerdemavida… Dissenya personatges i figures que s’incorporen a l’imaginari popular: Colometa, Teresa Goday, Armanda.
Un món expressat en una prosa de qualitat, plena d’elements poètics, perquè escriure costa; d’aquí les fases de revisió i, al capdavall, una novel•la son paraules…; d’aquí les preocupacions per l’estil, les reelaboracions. La qualitat creativa ha situat la Rodoreda en el rengle dels textos de lectura generacional, els «clàssics». Els catàlegs editorials reiteren el seu nom i els seus títols formen part del «cànon», són presents en els programes acadèmics. Narradora del segle XX, el cinema ha atorgat una dimensió nova a La plaça del Diamant i a Mirall trencat.
L’obra de Mercè Rodoreda no deixa fred el lector. A cada lectura, millor, a cada relectura, un matís, un detall… una troballa. Un plaer.
Mai no deixa de sorprendre’ns la prosa de qui li agradaven les roses de color de carn,grosses com un puny.
"Mercè Rodoreda es la única escritora que he visitado sin conocerla, impulsado por una admiración irresistible [...]. Tengo un recuerdo entre tinieblas de aquel extraño encuentro, para mi fue la única vez en que conversé con un creador literario que era una copia viva de sus personajes." (Gabriel García Márquez)
Introducció del llibre: Ferren Gadea i Gambús.Mercè Rodoreda. Perfils d'una narrativa. FMR
Us deixe un document, preparat per mi, amb la informació suficient per poder desenvolupar la tercera qüestió de literatura per a l’examen de selectiu.
L’objectiu és que elaboreu vosaltres el text explicatiu respecte a la incidència de Mercè Rodoreda en la psicologia dels seus personatges.
LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSILCOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D'ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ
dissabte, 18 d’octubre del 2014
diumenge, 5 d’octubre del 2014
El valor de les paraules
Aquest és el vídeo que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua elaborà per homenatjar l'escriptor valencià i commemorar el centenari del seu naixement. L'any 2011 és l'any Valor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)