MERCÈ RODOREDA

Exigent en els resultats, ambiciosa en els projectes, Mercè Rodoreda no deixa mai de sorprendre. Exiliada a Ginebra, es guanyava l’admiració dels lectors l’any 1962 amb La plaça del Diamant, el gran èxit de la novel•la catalana contemporània. Quan el seu nom anava associat a la Colometa, sorprenia de nou amb una obra fascinant, una visió, entre tràgica i poètica, de la vida: Mirall trencat.

Descobríem més endavant que, sota el guiatge de Josep Carner i la crítica d’Armand Obiols, era també autora d’una suite poètica, amb arrels en els clàssics mediterranis:El món d’Ulisses. I encara, poc després de la seva mort, una exposició a Calldetenes en revelava una altra faceta, una dimensió que l’atansava, amb competència, als mestres de la pintura d’avançada: Paul Klee, Joan Miró, C. Kandinsky.

Amb el temps, Rosa Novell ens descobria una dedicació silenciosa al teatre: La senyora Florentina i el seu amor Homer. De fet, no resultava tan estrany: alguns contes –«Serafina», «Tarda al cinema»…–, el final esplèndid de La plaça del Diamant, construïts en format de monòleg, se situaven a mig camí del relat i el teatre.

Rodoreda ha creat un món solvent, ple de referències a Barcelona, a les flors, als objectes…, el corpus narratiu català més sòlid del segle XX. Un univers amb dimensió internacional: la seva presència en les diferents llengües d’Europa esborra qualsevol frontera. Potser des dels dies del Tirant no hem conegut una situació semblant: Carmesina, Plaerdemavida… Dissenya personatges i figures que s’incorporen a l’imaginari popular: Colometa, Teresa Goday, Armanda.

Un món expressat en una prosa de qualitat, plena d’elements poètics, perquè escriure costa; d’aquí les fases de revisió i, al capdavall, una novel•la son paraules…; d’aquí les preocupacions per l’estil, les reelaboracions. La qualitat creativa ha situat la Rodoreda en el rengle dels textos de lectura generacional, els «clàssics». Els catàlegs editorials reiteren el seu nom i els seus títols formen part del «cànon», són presents en els programes acadèmics. Narradora del segle XX, el cinema ha atorgat una dimensió nova a La plaça del Diamant i a Mirall trencat.

L’obra de Mercè Rodoreda no deixa fred el lector. A cada lectura, millor, a cada relectura, un matís, un detall… una troballa. Un plaer.

Mai no deixa de sorprendre’ns la prosa de qui li agradaven les roses de color de carn,grosses com un puny.

"Mercè Rodoreda es la única escritora que he visitado sin conocerla, impulsado por una admiración irresistible [...]. Tengo un recuerdo entre tinieblas de aquel extraño encuentro, para mi fue la única vez en que conversé con un creador literario que era una copia viva de sus personajes." (Gabriel García Márquez)

Introducció del llibre: Ferren Gadea i Gambús.Mercè Rodoreda. Perfils d'una narrativa. FMR

Us deixe un document, preparat per mi, amb la informació suficient per poder desenvolupar la tercera qüestió de literatura per a l’examen de selectiu.
L’objectiu és que elaboreu vosaltres el text explicatiu respecte a la incidència de Mercè Rodoreda en la psicologia dels seus personatges.


LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSILCOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D'ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ