RETALL DE PREMSA de l'11 de novembre de 2003

S'APAGA UNA VEU TENDRA I TENAÇ

Mor Miquel Martí i Pol, el poeta més popular

Jordi Capdevila
BARCELONA

Poeta de poble, poeta del poble, poeta popular. Miquel Martí i Pol, l'home que ha aconseguit una poesia d'abast universal a partir del seu particular món de Roda de Ter, va morir ahir víctima de l'esclerosi múltiple que patia.

La seva mort, malgrat estar anunciada des de feia temps arran de la seva malaltia, ha consternat el món català. Ahir mateix l'Ajuntament de Roda de Ter ja li va fer un ple d'homenatge. I la Nit de l'Edició, que es va celebrar al vespre a Barcelona, va recordar la figura i l'obra del creador català, el poeta més llegit.
Martí i Pol era un poeta marcat pel seu poble de Roda de Ter, on havia nascut el 1929 i on va viure una infància influenciada per la guerra i la postguerra, malgrat que sempre explicava que recordava poques coses dels seus primers anys. En el seu poema Autobiografia ja va deixar clar que "del claustre matern vaig passar directament a la fàbrica". I la fàbrica sí que va influir en la seva vida i obra: "El fet més llunyà que recordo, el fet que de veritat va marcar la meva persona, és quan als 14 anys vaig entrar a treballar a la fàbrica", va declarar el 1994. A la fàbrica hi va arribar d'escrivent, com es deia aleshores. I mentre escrivia números de l'empresa, també feia poesia gairebé sense adonar-se'n, la que li sortia, perquè "la veu poètica és una immanència", segons deia, "molt relacionada amb la meva pròpia vida".
I li sortia aleshores la poesia de contingut profundament espiritual, de diàleg amb Déu i l'home, com han descrit els estudiosos de la seva obra. Una tuberculosi que va patir el 1948 també va marcar la poesia d'aquesta època. De la primera etapa poètica són els poemaris Paraules al vent, publicat el 1954 i premi Óssa Menor, i Quinze poemes.
Després vindria una segona etapa marcada pel descobriment de la realitat social després d'una profunda crisi religiosa i personal. Martí i Pol es va incorporar al corrent del realisme històric, d'un to profundament personal, que manté un delicat simbolisme però amb trets prou sarcàstics i vindicatius. D'aquesta etapa són fruit llibres tan coneguts com El poble, (1966), La fàbrica, (1972),Vint-i-set poemes en tres temps (1972) i La pell del violí (1974).
El seu compromís es multiplica als anys 60 amb la seva participació en activitats polítiques, cinefòrums i concerts de cançó. També va col•laborar en revistes com Oriflama, Inquietud i Reduccions. És en aquesta època quan alguns cantautors comencen a musicar poemes seus. Però va ser Lluís Llach qui va immortalitzar més tard llargs poemaris, com Un pont de mar blava i Nu. En total, s'han comptabilitzat 139 poemes en 45 discos diferents, amb la veu, entre d'altres, de Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet, Nina i Celdoni Fonoll.
L'esclerosi múltiple, detectada a començaments dels anys 70, va comportar un altre canvi de registre: la veu del poeta va anar agafant un to més intimista, cosa que ja queda ben explícita a Quadern de vacances (1976) i que es va reforçant en les obres que el transformen en poeta del poble, com Crònica de demà (1977), l'exitós Estimada Marta (1978), amb 80.000 exemplars venuts, i L'hoste insòlit (1979).
Aquesta etapa, la més fructífera del poeta tant en quantitat com en qualitat, es veu recompensada per una societat cada vegada més entregada a qui ja està considerat un veritable profeta en la seva terra. Els seus llibres arriben a tothom, els escolars el visiten i els nens transformen la seva poesia en art. La seva veu és de festa i de record, de vida i de mort, i ja no hi ha celebracions -naixements, bodes i enterraments- on no es recitin poemes seus. És també quan la societat literària el guardona amb tota mena de premis. Si Estimada Marta va rebre el premi de la Crítica el 1979, L'àmbit de tots els àmbits va ser guardonat amb el Ciutat de Barcelona i el 1991 Martí i Pol rebia el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També ha rebut els premis Salvador Espriu, la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts i el Nacional de literatura de la Generalitat. El 1997, el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el premi Nobel, amb l'aval de 400 ajuntaments dels Països Catalans.
Amb L'àmbit de tots els àmbits, Martí i Pol construeix un llibre d'afirmació i exaltació patriòtica, molt diferent de Primer llibre de Bloomsbury, en què reprèn l'exploració introspectiva, dins d'una línia existencial. En llibres posteriors, ja reflexiona sobre la mort, especialment a Llibre d'absències (1985), que recull l'experiència de la desaparició de la seva muller. Dos llibres sorprenents són Primavera (1978) i Hivern (1980), una creació conjunta amb alumnes d'escoles d'Esparreguera. També ha conreat la narració amb el llibre Contes de la vila de R. (1978). I de les seves traduccions, destaca la versió que va fer de Fulgor i mort de Joaquín Murieta (1982), mentre que alguns dels seus llibres s'han traduït a l'anglès, asturià, castellà, eslovè, francès i italià.