Laura Martín Burgos
25 anys desprès, ha ocorregut.  L’any 1985 va arribar les senyals de la TV3 gràcies a la instal·lació d’un repetidor casolà dut a terme per un grup d’aficionats de Sueca

No obstant açò, el socialista Joan Lerma, primer president de la Generalitat de 1983 a 1995, va criticar aquest fet degut a l’incipient Canal 9, que podia perdre espectadors. A continuació, el govern va passar a mans dels populars, i Zaplana va fer una caça de bruixes contra el medis catalans, encara que, en paraules de Eliseu Climent, presidet de l’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) des de 1999, "hi va haver un conflicte […] però el negociador era Jordi Pujol i es va aconseguir una absoluta normalitat, una estabilitat del Canal 33 que no existia, a més de Catalunya Ràdio i de totes les emissions de la Generalitat". Ara, mentre continuen els populars al govern i desprès del tancament del repetidor de la Carrasqueta l’any 2007, que feia arribar l’emissió  de la TV3 a Alacant i per el que Climent va acusar al govern valencià de ‘’feixista’’, el darrer  17 de febrer es dona un fet mes greu: el tallament de les emissions dels Canals públics catalans (TV3, 3/24, Super3-3XL i el Canal 33) al País Valencià, després que ACPV, propietària dels repetidors, va decidir interrompre la programació per l’amenaça de multes de 60.000 euros si emetia tan sols durant un mes més. De res no han servit les 650.000 signatures presentades al Congrés espanyol. Tanmateix,  la resposta popular no s’ha fet esperar:  4.241 persones a Facebook pertanyen al grup ‘’ No al tancament de TV3 al País Valencià - Solidaritat amb ACPV’’ (i continuen pujant), manifestacions convocades , gran ressò als mitjans de comunicació... Però, a pesar de tot això, trobe que aquest fet no es sino un nou atac contra el País Valencià, cada vegada més castellanitzat. Que només estiga en aquest moment Canal 9 com a canal televisiu en valencià, un canal sobradament conegut com aliat amb el PP, que difon allò que li dona la gana, es una mica fort. Amb aquest tancament, s’incompleix l'article 12 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals, a mes de ser un clar atac contra la llibertat d’expressió que professa la Constitució d’aquesta democràcia en la que vivim. I que es pot dir de qui ha comés aquesta injustícia? Sobradament coneixem a Francisco Camps, el mateix que va acceptar vestits, esta implicant en la trama Gürtel  i va decidir per el seu compte presentar-se com a candidat a la Generalitat. Això son ànsies de governar i la resta son tonteries.  Ara queda vore com es desenvolupen els fets, i si la massa popular aconsegueix fer justícia a aquest atac.’’ Si estirem tots ella caurà /i molt de temps no pot durar,  /segur que tomba, tomba, tomba,  /ben corcada deu ser ja’’, deia Lluis Llach. Ací queda això.