CONCURS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS 2BATH

Com cada any hem fet un concurs de textos argumentatius. Enguany el tema era l'educació, i aquestos han resultat els textos guanyadors:

CRISTINA LÓPEZ PICAZO

L’EDUCACIÓ I EL PENSAMENT DIVERGENT

Actualment, l’educació en Espanya és un problema que posa els estudiants, professorat i altres grups en un estat de preocupació i indignació important causat per la crisi que estem vivint i sobretot per les “solucions” que li donen.

Encara que sí que és veritat que la crisis ha suposat ser un problema de molta rellevància a l’educació al temps actual, potser que el problema que engloba tot l’assumpte de l’educació provinga de la seua estructura tal com il·lustra l’escriptor, educador i conferenciant britànic Sir Ken Robinson al vídeo “El paradigma del sistema educatiu”, es tracta d’una critica positivista de l’educació i els seus errors i proposa com a via de solució el pensament divergent per a despertar les formes de submissió.                                                                                                                                                   És important formar-se com a persona que formarà part del món laboral, però, es correcte la forma d’organització del sistema educatiu que és bàsicament el mateix des del temps de la       il·lustració?

Potser la clau  siga renovar, canviar, innovar, encontrar noves formes d’ensenyar per a no frenar capacitats tan importants com la creativitat, fomentar, en majúscula el pensament divergent.

AMAYA ORÓN

                    EXCEL·LÈNCIA O INTEGRACIÓ?

          

El sistema educatiu espanyol actual no segrega als alumnes, sinó que els integra a les aules per evitar l’exclusió dels xiquets immigrants o amb dificultats i menor nivell acadèmic i per afavorir la convivència entre les diferents cultures que hui conviuen al nostre país.
Hi ha gent que critica aquesta forma d’educar dient que açò perjudica als bons alumnes, ja que a l’estar en la mateixa aula que altres amb menor nivell, els seus coneixements no son tan amples com ho serien si estigueren separats dels altres, i potser tenen part de raó, però aquest és un pensament un tant elitista.

           Aquest tipus d’educació disminueix notablement els problemes d’exclusió i marginació d’alumnes d’altres països, cultures i religions, i pense que aquesta integració es veu poc a poc reflectida en la societat. Jo mateixa ho puc comprovar tots els dies quan veig xiquets de diferents nacionalitats jugant junts al parc, sense que aspectes com la seua nacionalitat influïsquen.  Aquesta actitud no es veu solament en els xiquets: la integració és cada vegada més real i açò es, en part, gràcies a l’educació.

              Seria utòpic pensar en la màxima integració i la màxima excel·lència tot alhora i és per açò que la societat ha de valorar si es millor formar una elit d’alumnes o integrar per potenciar valors com el respecte i la convivència.

 
YAO CALVO-FLORES

INDIVIDU OBLIDAT

Arnold Glasgow diu, “un dels principals objectius de l'educació ha de ser ampliar les finestres per les quals veiem el món”. Però ara dic jo, com es pot saber quan un xiquet de deu anys és capaç de veure el món des d'una àmplia vidriera i un altre de la mateixa edat només ho veu des d'un forat?

         La meua experiència em diu que un dels principals errors de l'educació actual, és que està dirigida per adults que no comprenen que l'educació és un mètode de formar persones, i no simplement aportar informació als estudiants sense cap retroalimentació. Obliden l'individu i el que pot aportar una persona per si mateixa, i en comptades ocasions s'avaluen les idees pròpies, la creativitat o la imaginació. En canvi, s'encarreguen d'ensinistrar grups de trenta xiquets perquè estiguen en silenci, i es dóna valor a la capacitat de memoritzar un temari de vegades absurd.

            Des del meu punt de vista l'educació obligatòria és un dels majors sistemes de

malgastar  talent que existeixen. Mai sabrem que aquell xiquet als dotze anys podia haver escrit un poema a l'altura de Neruda, perquè estava molt ocupat memoritzant els rius i afluents de la Península Ibèrica.

LAMBERTO VILLARROYA

L´educació com un valor infrangible

            L’educació, lluny de ser un privilegi inaccessible com abans era considerat, avui, en aquesta societat i deixant de costat la forta crisis que estem sofrint, és un privilegi accessible per a tots. Pot ser, hi haja gent que considere que, les despeses en aquest servei com poden ser, la compra de llibres, els uniformes, o simplement els bolígrafs,  són elevats i difícils d’afrontar amb la crisis que hi ha.

     Per altre costat molta gent està atribuint el fracàs escolar també a aquesta crisis i afegeixen que amb aquestes retallades del govern,  l’educació deixarà de ser tan bona com ho era abans. Encara que en la meua humil opinió estic totalment d’acord en que la disminució dels recursos fan que siga més difícil donar classe o que hi haja augmentat el nombre d’alumnes en la mateixa aula, son fets que no hi ajuden ni afavoreix a l’educació. Però el que no trobe coherent es que amb aquests canvis el nivell de l’educació disminuïsca, perquè aquest nivell, únicament està en les mans dels alumnes i del professorat, els quals, amb uns valors ben definits y marcats com: l’afany d’ensenyar i d’ajudar els alumnes en qualsevol problema, no deixen que aquest nivell que tant ha costat d’aconseguir, s’esfume per una crisis. Perquè ells saben que l’única solució per a passar aquest moment  d’incertesa és amb l’educació i ells posseïxen els instruments per a aconseguir-ho: “nosaltres”, els estudiants. Estudiants també conscients del que està ocorrent i conscients també de la importància de l’educació.

    Per això afirme que l’educació és un valor infrangible i necessari per a dur a terme la recuperació del benestar.

El comentari de text que havíeu de fer com a deure de vacances de pasqua i que no heu fet, a excepció d'Óscar Gómez, Maria Larrea, Raquel Villarrolla i Raquel Pérez, teniu ací la solució:


 

14/04/2010Per buscar "sempre" nous camins expressius, encapçalant "la representativitat de la literatura dramàtica catalana"
Josep Maria Benet i Jornet, Premi Max d'Honor 2010
Text: ACN "culturaioci.com"
Foto: AELC
El dramaturg català Josep Maria Benet i Jornet ha estat guardonat amb el Premi Max d'Honor 2010. Malgrat la seva versatilitat en llenguatges tan diversos com el teatre, el cinema o la televisió, és al primer "on em trobo millor en aquesta vida", segons assegura ell mateix.

Benet i Jornet és un dels autors teatrals que es va donar a conèixer a l'entorn del Premi Josep Maria de Sagarra i l'actiu moviment de Teatre Independent dels anys 60', base de l'evolució de l'escena catalana actual. Els responsables dels Max, premis de les arts escèniques, asseguren que, des d'aleshores, l'autor ha buscat "sempre" nous camins expressius, encapçalant "la representativitat de la literatura dramàtica catalana".

El Premi Max d’Honor 2010 és una de les quatre estatuetes que es lliuren per designació directa en la tretzena edició dels guardons, juntament amb el Premi Hispanoamericà, el Premi Noves Tendències i el Premi de la Crítica. Josep Maria Benet i Jornet rebrà el guardó en el transcurs de la cerimònia de lliurament d'aquests XIII Premis Max, el 3 de maig, al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.

Un escriptor compacte que ha triomfat amb les sèries televisivesJosep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) durant gairebé cinc dècades ha configurat un univers dramàtic personal i compacte, format per prop de mig centenar d'obres i caracteritzat per unes temàtiques constants, per la recerca de nous codis formals i expressius, i per la voluntat d'evitar la identificació del seu teatre amb una estètica determinada. El seu teatre es caracteritza per la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta, encara que la seva obra ha evolucionat del realisme vers temàtiques més íntimes i existencials.

Es va donar a conèixer l'any 1964 amb 'Una vella, coneguda olor'. Les seves obres han estat traduïdes a l'espanyol, l'euskera, el portuguès, el francès, l'anglès, l'alemany, el polonès, el búlgar, l'hongarès, el rus i el coreà. També s'han publicat i representat en aquestes llengües.

La faceta que més fama li ha reportat, tot i això, ha estat la de guionista televisiu. És el pare de grans i llargues sèries d'èxit a Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya, com ara 'Amar en tiempos revueltos', 'La Señora', 'Poblenou', 'Rosa', 'Nissaga de poder', 'Laberint d'ombres', 'Ventdelplà' o 'Zoo'.

En un text que ha facilitat l'organització dels premis Max, Benet i Jornet es defineix així: "Sóc escriptor de teatre, diria, per una mena de fatalitat inevitable, malgrat jo mateix, malgrat les meves mancances, les meves febleses. Hi ha d'haver una altra anàlisi més racional que aquesta, però l'amor al teatre ha estat i és una obsessió que condiciona per complet la meva vida. Tinc molt poca confiança en mi mateix, però sé que mai no deixaré d'escriure teatre, mai no deixaré de lluitar per crear unes peces teatrals sempre més rigoroses i ambicioses que les que he escrit abans. Encara que m'estimbi. Però m'estimbaré intentant aixecar el propi llistó. Escriure no és senzill. Cada vegada menys. Escriure no és posar-te a pixar i suposar, pretensió elemental, que pixes or. Escriure ha de suposar una pretensió diferent i desmesurada, ha de ser voler edificar una catedral, feina plena d'infinits problemes que no és segur si sabràs resoldre".

EXPOSICIÓ: 50 ANYS DE LA PUBLICACIÓ DE "NOSALTRES ELS VALENCIANS"

DECLARACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ 1ENTRETANTS SOBRE LA PAU I LES EXEMPCIONS DE VALENCIÀ

L’Associació Un entre tants considera que l’actual celebració de l’examen de “Valencià: llengua i literatura” de la PAU darrere d’altres assignatures com el castellà de manera reiterada i, fins i tot, com ha passat enguany, en companyia de les assignatures optatives, no contribueix, de cap manera, al seu prestigi entre l’alumnat.

Pensem que la llengua pròpia del País Valencià, i una de les dues que és oficial al nostre territori, ha de ser tractada amb el prestigi que es mereix i a això contribueix, entre d’altres coses, la posició que ocupa en les proves esmentades.

Demanem que la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, les universitats valencianes i la mateixa AVL treballen per exigir l’acompliment de la LUEV que diu:

“La finalitat última de la Llei és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l'equiparació efectiva amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes en condicions d'igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística”.

“El valencià i el castellà són declarades llengües obligatòries en els Plans d'Ensenyament dels nivells no universitaris, i hom mirarà que els escolars reben els primers ensenyaments en la llengua habitual i que els alumnes assolesquen un coneixement oral i escrit d'ambdues llengües en nivells d'igualtat.”

 

En aquest sentit, considerem que realitzar la prova de valencià l’últim dia perjudica notablement el resultat de l’examen i contradiu flagrantment la Llei. És evident que el nivell de rendiment, d’atenció, de memòria, etc., no és el mateix al principi que al final, quan arrosseguen  cansament i  tensió. Cal recordar que per a una part de l’alumnat, representava l’últim examen de selectiu.

Però aquesta situació no solament ens preocupa pels resultats acadèmics, que ens preocupa i molt, sinó perquè entenem que manifesta una clara desafecció i desconsideració vers la nostra llengua i no contribueix en res al seu prestigi, ni acadèmic ni social.

Aquest tractament de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura” a les proves d’accés a la Universitat contradiu les pròpies normes universitàries, com es pot comprovar amb una consulta senzilla dels seus estatuts respectius:

• UJI
• UMH
• UPV
• UV

Ja hem manifestat individualment aquesta queixa i els coordinadors argumenten que la causa per la qual el castellà es fa el primer dia és perquè s’hi presenta tot l’alumnat. No podem acceptar que aquest argument, no fonamentat en criteris pedagògics, siga el que guie l’organització de les proves. A més a més, açò ens porta a un altre tema que també ens intranquil·litza, i molt: les exempcions.

 

La defensa del valencià com a llengua d’ensenyament és la nostra preocupació com a docents. Per aquest motiu considerem que el tema de les exempcions de l’assignatura de valencià és una qüestió no resolta que ja cueja massa temps i sobre la qual nosaltres volem expressar la nostra opinió. Vegem el que en diu la Llei:

 

De les excepcions

Article 24

1. L'obligatorietat d'aplicar el valencià a l'ensenyament en els territoris assenyalats com de predomini valenciano-parlant al Títol Cinqué, restarà sense efecte de manera individual quan els pares o tutors que ho sol·liciten acrediten fefaentment residència temporal en territori i expressen, en formalitzar la inscripció, el desig que els seus fills o tutelats siguen eximits de l'ensenyament del valencià.

2. El Consell de la Generalitat Valenciana introduirà progressivament l'ensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellà relacionats al Títol Cinqué, i afavorirà totes les iniciatives públiques i privades que contribuesquen a la finalitat esmentada. Tot açò sense perjudici que els pares o tutors residents a les zones susdites puguen obtenir l'exempció de l'ensenyament del valencià per a llurs fills i tutelats, quan així ho sol·liciten en formalitzar-ne la inscripció.

Considerem que l’exempció és una discriminació cap a les persones castellanoparlants que es veuen menystingudes en l’aprenentatge de la llengua pròpia del Poble Valencià mentre són obligades a continuar estudiant altres llengües que no són les oficials al nostre territori. D’aquesta manera, s’incompleixen preceptes fonamentals de la Llei esmentada. Especialment dos dels objectius específics de la LUEV on es diu literalment:

“Fer efectiu els drets de tots els ciutadans a conéixer i usar el valencià.”

“Protegir la seua recuperació i garantir l'ús normal i oficial.”

Per això demanem que la interpretació que es fa de la LUEV, en el sentit que qualsevol persona puga demanar l’exempció de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura”, només es puga fer efectiva als territoris castellanoparlants (i valencianoparlants, si és el cas) durant un any i en els casos que marca la mateixa Llei com una cosa excepcional i no com una pràctica habitual i discriminatòria contra els valencianoparlants i els castellanoparlants, com ja hem exposat anteriorment.

Volem acabar aquest escrit reiterant la nostra crida a la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, de totes les universitats valencianes, així com de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè garantisquen la preservació, la dignificació, el manteniment i l’extensió de l’ús i el conreu del valencià. Aquesta tasca depén, també, de tota la societat i nosaltres, com a docents, hem d’estar a la primera línia, com sempre, per defensar-la.

València, 20 d’octubre de 2012

POTS DONAR EL TEU SUPOR.

En cas que estigués d'acord amb aquesta Declaració i vulgues donar-li el teu suport, et preguem que la signes virtualment al següent formulari: Done el meu suport a la DECLARACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ 1ENTRETANTS SOBRE LA PAU I LES EXEMPCIONS

També pots fer arribar directament la teua adhesió al coordinador del districte universitari del teu centre mitjançant el següent document: Full d'adhesió a la Declaració sobre la PAU i les exempcions

Aquesta presentació del professor de la Universitat d'Alacant, Vicent Brotons, us ajudarà en la vostra tasca d'estudiar Valor, per a l'examen.

Enric Valor - per Vicent Brotons

El 22 d’agost de 2011 tot el ciberespai blogaire es va posar en marxa per fer un homenatge a Enric Valor. L’esdeveniment va tindre molt de ressò i així ho podeu comprovar en aquest Scoop.it del company Toni de la Torre que arreplega tot el treball realitzat en premsa i en xarxa. El blog de Comentari de text PAU també hi va col•laborar i, com no podia ser d’una altra manera, ho féu amb un comentari de text.

Us deixe tots els enllaços perquè en gaudiu


Hi trobareu una notícia apareguda a El Levante-emv de  5 de novembre de 2011, respecte a un web que s'ha creat amb motiu del centenari del naixement d'Enric Valor. No us perdeu la web de la biblioteca virtual Miguel de Cervantes

http://www.levante-emv.com/panorama/2011/11/05/panorama-biblioteca-virtual-cervantes-crea-portal-dedicat-enric/854164.html

Aquest es l'enllaç de la pàgina, està tot molt bé organitzat.

http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/enricvalor/